Yo antes pido caridad para pagar al barquero.

I te aseguro que no vuelvo con el egoista del amante.

Tambien podría aber ido nadando…aunque quizás se uviera ahogado..yo creo que abría optado por nadar…o sino con el MÓVIL llamar a algun amigo que la viniera a buscar con la barca del otro lado…o…llamar a la poli para que detengan al loco…¬¬

Esto forma parte de una obra de teatro, que escribieron el cunyat y el aútentico,que se llama “Procés de selecció”.

Donde tienen que pasar un montón de pruebas, de lo más complicadas para obtar por un trabajo “miserable”.

Ara us diré la veritat. La culpa és meva. La raó? Que jo era l’amant d’una dona que tenia fixació per atravesar ponts en ple extasi, altre dit orgasme tremendus, i com que jo també tenia una barca, però en aquestes condicions, com podeu comprendre, no era questió de remar…en sentit literal. I com que em disfresava d’amant perque no veies que jo era el marit, em vaig tornar boig i la vaig matar. Fi de l’historia. Ara estic esperant els mossos a peu de pont. Al final m’ho heu fet confesar……
Però no en tinc cap culpa, ja que si l’Hereu, i el Montilla, en lloc de fer l’AVE pel carrer Provença, l’hagués fet pel litoral, hagués suprimit el pont i en lloc de caure la Sagrada Familia, hagués caigut casa meva, ens hagués agafat dormin i ara seriem angelets. O sigui que la culpa és de l’Acebes.
¿Ara ho enteneu? Oi que queda clar? I no vull parlar malament de la monarquia….per més separats que estiguin…A callar!

!Todo el transporte fatal!

!Barqueros sin corazón!

!Locos peligrosos sin atención médica!

!Ciudadanos immorales!

!Un desastre detrás del otro! On anirém a parar

No, en sèrio. El concepte de culpa és bastant relatiu. Des del punt de vista penal no hi ha dubte que seria el boig. Des del punt de vista “racional”, potser seria la dona, perquè és la que té tota la informació en tot moment i pren decisions sabent-ne les conseqüències, i des del punt de vista moral, la postura de l’amant és difícilment defensable, des del unt de vista polític la culpa és del PP o dels socialistes, de Madrit o dels nacionalistes… És la gràcia del joc, no?