La closca de la poma

Avui os vull recomanar una tira còmica d’un amic, en Pasa, encara que curri a El Jueves com jo, ell tampoc es dibuixant professional, però ha penjat en el seu bloc un post que m’ha semblat brutal... encara estic rient ara...  

Si voleu mirar més coses d’aquest “xilindrin” entreu-li a “Living la vida Pasa”

Un dia normal

Un dia especial

Avui en conversa amb gent de la feina, parlant de possibles millores per a la pagina web que gestionem,  ha sortit el tema dels blocs, i l’opció d’implantar una granja d’aquests, llavors un dibuixant de la revista, concretament el meu preferit, ha dit que a ell li agradaria tindren un, però que potser li faria mandra actualitzar-ho... llavors jo he fe un comentari molt innocent: “els blocs vicien”. Ell m’ha mirat i ha dit: “clar, que tu portes LA CLOSCA DE LA POMA”... El nom del meu bloc m’ha ressonat durant tot el matí dins del meu cap, com podia ser que ell coneixes i recordes perfectament el nom del meu bloc? Justament, jo, a la feina, no vaig fent autobombo de les meves coses de fora, suposo que algun dia l’haurà trobat i deu entrar de tant en tant... aquesta situació simplement m’ha deixat fascinat i he après una mini-lliçó: “Que algú pronuncií el nom del teu bloc produeix plaer!”

Ahir vaig anar a un concert, tenia entrades per la patilla pel fet de treballar en la web del TR3SC, els grups que tocaven no estaven malament, coneixia 2 de 3, els Mishima, els Antonia Font, i un grup el qual només havia vist la nit anterior una entrevista al programa de la Ruth Jiménez “No disparen al Pianista”, els Facto Delafé y las Flores Azules...

I aquest últims van ser la meva gran revelació del concert, quin grup amb més força, amb més ganes de transmetre, quina manera de fer vibra al public, quina manera de fer música sense complexes... A partir d’avui em declaro seguidor dels Facto Delafé y las Flores Azules.

No em feu dir, ni com, ni perquè però en el proper numero de Penthouse Comix, una de les historietes que hi sortirà esta guionitzada per mi (firmat com a 20g32) i dibuixada per un bon colega, en T-Rex.

 
Os deixo amb un parell de vinyetes, perquè veieu el nivell... ja os avisaré quan surti la revista al mercat...

En Juanlu, el director tècnic de la meva feina, em diu sempre que soc un “Pitufo Gruñon” i per aquest motiu avui s’ha trobat enganxat a la seva pantalla aquesta versió particular del mític “Barrufet Rondinaire”.

Estic frustrat, una mica cabrejat i amb la mosca al nas... Diumenge son les eleccions, i no puc votar al “meu” partit a la papereta del Senat, es veu que pel fet de viure a la província de Barcelona no puc votar a cap candidat d’ERC... ja que el pacte amb el PSOE de Catalunya i amb Iniciativa fa que Esquerra es presenti a les altres províncies, però a la barcelonina no!

Doncs, saps que, no penso votar a cap candidat d’un partit dirigit des de Madrid... no pas! Al Senat votaré a Escons Insubmisos!