La closca de la poma

Ahir vaig anar a un concert, tenia entrades per la patilla pel fet de treballar en la web del TR3SC, els grups que tocaven no estaven malament, coneixia 2 de 3, els Mishima, els Antonia Font, i un grup el qual només havia vist la nit anterior una entrevista al programa de la Ruth Jiménez “No disparen al Pianista”, els Facto Delafé y las Flores Azules...

I aquest últims van ser la meva gran revelació del concert, quin grup amb més força, amb més ganes de transmetre, quina manera de fer vibra al public, quina manera de fer música sense complexes... A partir d’avui em declaro seguidor dels Facto Delafé y las Flores Azules.

Os deixo una animació molt “catxonda” que han fet els meus companys de El Jueves: eSTOP-a Gallardón amb la canço “El Rojazo del Alcalde”

La Marga i en Pau, mare i fill, surten del portal, ella li posa be la bufanda, l'acaricia i somriu. La Delfina, la fadrina de la vila, es al balco, xerra amb els geranis, els cuida i somriu. El bo d'en Mario, el carter, perd les cartes que sobresurten del seu carretó groc, les recull, les ordena i somriu. En Quim i la Remei discuteixen com cada mati, sempre les mateixes cantarelles, l'home cansat de sentir-la se li acosta a la galta, li fa un peto i somriu. La Conxita, la peixatera, crida als quatre vent que avui te sardineta de nuvi, l' Anselm, el peixater se la mira mentrestant que descarrega les caixes de llagostins i somriu. En Julià, com cada mati em serveix el cafè recent fet, m'acosta el diari i em somriu. M'embadaleixo amb les formes i siluetes que fa el fum del despertador líquid i somric... A la radio una veu amb d'eix balear canta: Alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida ...

Escrit per Roger Giménez Tomeo - 01/2008

Com a primer dibuix de l’any, enguany, he decidit fer una il·lustració basada en una cançó que em resulta molt divertida: “Un lloro, un moro, un mico... i un senyor de Puerto Rico” del grup “Dijous Paella”... per cert em sembla que a més de ser una cançó també era una dita tradicional catalana de finals del XVIII, principis del XIX...

Il·lustració de Roger Giménez Tomeo - 2008 

Aquí os deixo un impressionant vídeo d’un tipus ianqui que canta una cançó molt fàcil de reconèixer... No os sona? Doncs espereu-vos a veure l’altre meitat final del vídeo...