De Joan Laporta a les bombes

En Contel em saluda i abans que pugui dir res em diu: "El llibre sortirà aquest Sant Jordi!". Cofoï com un pare i orgullós de poder donar una resposta després que l'obra "Gràcia, temps de bombes, temps de refugis" vegi la llum. Han passat anys de recerca i investigació i moltes conyes per part meva que anava insistint cíclicament quan me'l deixaria llegir. Estic segur que només per la voluntat d'en Josep Maria aquest nou llibre del meu estimat Taller d'Història de Gràcia valdrà la pena igual que el d'un exdirector de Transversal que continua la lluita des de les contraportades de La Directa, en Sergi Picazo. (Segueix)


Mediàtics? I què?

Cada Sant Jordi hi ha tres tradicions nostrades: la rosa, el llibre i el debat sobre els autors mediàtics. Els forners van voler introduir dins el folklore del 23 d'abril l'anomenat pa de Sant Jordi però no ho han aconseguit. En canvi els perapunyetes han posat èmfasi en les seves neures sobre les persones que surten a la tele i publiquen llibres. Qualsevol persona que surti a TV3 està desligitimada per escriure un llibre?

 (Segueix)


Cal recuperar Sucre

La comissió de la Memòria Històrica de l'Institut de Cultura de Barcelona aprovava aquest estiu passat la col·locació d'una placa commemorativa a la façana de l'edifici del carrer Sostres, on va viure Ovidi Montllor. La citada comissió faria bé de recordar també que en el cor de Gràcia avui fa 120 anys va nèixer un dels intel·lectuals més importants de Catalunya, Josep Maria de Sucre, un gracienc que va exercir com a tal però que va projectar amb força la cultura catalana de les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX.

No podem deixar com una anècdota aquesta figura tan important de la cultura catalana. Sabem que parlar de fer justícia és relatiu en una vila com la nostra on encara queden carrers i places amb noms tan inadmissibles com Secretari Coloma o el mateix Rius i Taulet.

 (Segueix)


La 'reina que perdrà la corona

Compartir tertúlia amb autors com Màrius Serra, Joaquim Carbó, Enrique Vila-Matas i Pedro Zarraluki no es fa cada dia si no és que intentes organitzar un concurs literari com el que durant la segona part de l'any hem dut a terme Transversal Web i BdeBarna amb Històries de Barcelona. De tots aquests escriptors així com la resta de membres del jurat, Unai Velasco i Dolors Lázaro, inclosos, en destacaria la seva enorme col·laboració a l'hora de portar a terme i entregar aquest guardó que ha intentat lligar literatura i noves tecnologies.

 (Segueix)


Sense por de les idees

"La Història l'escriuen els vencedors", deia ja en temps d'estudiant un dels meus professors, i des d'aquell moment que vaig iniciar el meu trajecte intel·lectual vaig percebre que aquella frase es quedava curta. Aquests dies he pogut conèixer en Jordi Bilbeny, una d'aquelles persones que s'han aplicat aquesta frase no només com a punt de partida sinó com a axioma que regeix les seves investigacions històriques. Porta uns vint anys predicant en el desert que en Cristòfor Colom era català i tot just ara alguns historiadors es fixen en aquesta hipòtesi que no deixa indiferent a ningú.
 (Segueix)


Aquell home amb barnús i sabatilles

Fa uns deu anys aproximadament qui us escriu començava en el món del periodisme, a redactar lids i fer petits reportatges. La primera entrevista que vaig realitzar va ser ni més ni menys a Maria Antònia Oliver. Vaig trucar-la i vam quedar que passaria un matí a fer-li l'entrevista. A corre-cuita vaig repassar la seva biografia, alguna de les seves obres i què havia escrit fins llavors.

 (Segueix)


Joan Fuster, homenatge a l'intel·lectual

Tal dia com avui de l'any 1992 moria a Sueca l'intel·lectual valencià Joan Fuster. Algunes efemèrides oficials parlen de Fuster com a escriptor però aquest adjectiu es queda més aviat curt per la trascendència de l'obra d'aquest autor que va cultivar l'amor cap als Països Catalans en molts àmbits. (Segueix)


Àngels i dimonis literaris

El meu amic Carles arrufa el nas cada cop que em veu arribar amb algun best-seller a sota el braç. M’amenaça fins i tot en retirar-me la paraula si em torna a veure amb el Codi da Vinci o Àngels i Dimonis. En Carles no és que tingui una especial adversió per l’escriptor nordamericà Dan Brown, sinó que, és dels que entén la literatura com un art màxim en què l’expressió no es pot vanalitzar per la cultura de masses.

 (Segueix)