Assajos sobre la realitat

Gràcies, Frank, per haver-nos donat dues lligues i una Copa d'Europa, per haver estat un cavaller dins i fora del camp, per seguir tenint el 'fair play' corrent per les teves venes i demostrar que un entrenador també pot ser algú mesurat i sense estridències. El teu darre gest t'honora. Tant s'havia parlat del passadís dels jugadors que tu també vas voler demostrar el reconeixement al Reial Madrid sumant-te a la corrua de jugadors del Barça al Bernabéu.  Ara potser és l'hora dels mesquins, dels que en saben molt de futbol i diuen que has perdut el respecte del vestidor i que calia un canvi. 

Sense paraules és potser com van quedar-se els aficionats del Barcelona després del partit coratjós però ineficaç a Manchester. El Barça, novament signava una temporada en blanc. Ja en són dues i l'olla culé bull i bull. Sense declaracions, mots, frases redudants o tòpiques. L'actualitat de l'entitat es pot narrar només amb imatges, cercant en els gestos la comunicació no verbal que explica en detalls les qüestions que ens neguitegen. (Segueix)

"A Dennis se li han posat per corbata"

Flavio Briatore, cap escuderia Renault

Això és el que em produeix la participació de la selecció espanyola en el Mundial d'Alemanya que enguany s'inicia a principis de juny. Segurament és veritat que és ser il·lusos creure que Espanya pot fer quelcom de profit en aquest campionat però el futbol no són matemàtiques i així sempre permet que seleccions com Corea del Sud o Suècia hagin tingut bones participacions en els darrers mundials, sense que ningú les posés a les travesses. Fer pronòstics és molt mésdifícil que crispar l'ambient futbolístic afegint la component ideològica a tot plegat. Si Tunísia guanya Espanya apareixeran pintades a les parets de la vila felicitant aquest país del Magrib però em penso que la política ha de deixar pas a l'esència de l'esport, el joc d'onze contra onze.

En un diari, el nom del qual (després d'una nit llarga) no arribo a recordar, he viscut una final de la Copa d'Europa no apte per a cardíacs ni consumidors d'ungles i pipes. Al meu costat, alguns companys, que amb els minuts van passar del "ja hi som..." al "La segona, La segona!". D'aquesta jornada memorable pel barcelonisme em quedo amb algunes imatges:

L'agència de viatges del RACC al carrer Pi i Margall, davant del mercat de l'Estrella, té una estampa ben curiosa des de la matinada de dilluns. Seguidors del Barça han començat a fer cua en aquesta com en altres agències de l'entitat per intentar aconseguir una de les entrades per a la final de la Champions League que es disputa a París el 17 de maig. La bogeria s'ha desbocat entre els seguidors culers. A l'agència gracienca s'hi sumen els exemples de les agències de la ciutat, com la del carrer València amb carrer Urgell o carrer de les Bruixes, a Les Corts, amb diverses cues de socis barcelonistes. El soci del Barça que vulgui estar a París i no hagi estat de sort en el sorteig d'avui que ha realitzat el FC Barcelona entre quasi 80.000 peticions tindran l'oportunitat a les agències del RACC, a partir de les 9 hores d'aquest dimecres 3 de maig fins divendres.

Aquest dissabte s'ha jugat un dels partits més importants de la temporada al Camp Nou. Un Barça-Madrid, segons els entesos, és un dels clàssics del futbol mundial i una oportunitat que les televisions captin per a milions de persones les realitats autòctones. Així, la Joventut Nacional de Catalunya va repartir banderoles amb el lema "Catalonia is not Spain" als voltants de l'Estadi però els que l'agafaven es trobaven amb la desagradable sorpresa que els agents de la seguretat privada del FC Barcelona confiscaven les pancartes i les trencaven.

Estem acostumats als grans especials, als desplegaments i la utilització de tot tipus de mitjans cada cop que el Barça aconsegueix una victòria important. Després d'uns anys on els èxits blaugranes eren més aviat escassos hem pogut veure els detalls més vanals dels mercenaris de la pilota, gràcies a la tasca de TV3, la 'nostra'. Però aquest diumenge aquesta receptivitat ha estat més aviat escassa davant d'un dels esdeveniments esportius de l'any, la consecució del títol de la Fòrmula 1 per part de Fernando Alonso.