Assajos sobre la realitat

L'altre dia en Carles Alemany comentava un article meu sobre els rastres digitals que capturen certes empreses d'anàlisi publicitària. Tenia raó quan assegurava que a més a més de les pàgines que cadascú visita alguns paparazzi han posat de moda i fins i tot exposat les fotografies de les deixalles dels actos de Hollywood.És el cas de  Bruno Mouron y Pascal Rostain que van realitzar un autèntic treball de camp sobre què llençaven a les escombraries dels famosos amb resultats certament sorprenents. A l'Estat espanyol, els tomateros no van usar els mateixos vomitius recursos, per sort. Això no és tot, no hi ha límits per segons quines persones. (Segueix)

Sort que algú ha entés d'una punyetera vegada de què es tracta això d'Eurovisió. El triomf de Rodolfo Chikilicuatre en la final espanyola del certamen representa d'una vegada per totes la desacralització d'un concurs que el franquisme va convertir en la seva particular illa de Perejil.

Allen Snyder, veí de Morgantown (Virgínia Oest, Estats Units), va rebre fa no gaires dies una carta que incloïa una foto del seu nan de jardí, que havia desaparegut misteriosament el 19 de juliol. La carta, amb matasegells de Pittsburgh, va sobresaltar Snyder, qui no es podia creure el que estava veient.