Assajos sobre la realitat

Aquests dies hem pogut conscienciar-nos dels residus que generem a través de l'exposició Trash People, un conjunt de 300 ninots fets amb deixalles, que s'han aplegat a la Plaça Reial. Són obra de l'artista alemany HA Schult i els anomena el seu "exèrcit de refugiats", que "representen la societat que ignora els problemes del medi ambient que genera la manca de consciència pel reciclatge. Què més es pot desitjar per plantejar preguntes i crítiques a la 2a Setmana del Medi Ambient a Ciutat Vella? Doncs, podríem demanar una mica més de coherència.

Avui passejo per Vic i la publicitat electoral encara decora els carrers de la ciutat del Sants. Vic, però, com algunes viles de la comarca d'Osona se la coneix més per l'avanç en vots de Plataforma per Catalunya, una formació liderada per Josep Anglada, un ex de Fuerza Nueva. Avui toca parlar de PxC perquè juntament amb l'abstenció, conformen un binomi que cal analitzar. Anglada, com els venedors de loció capilar del far west, promet remeis increïbles. La lluita contra la immigració és l'excel·lència que ja li ha donat bons resultats. Aquest aprenent de Haider a la catalana, ven fòrmules. El preu, ja és una altra cosa.

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) consideren que l'Estat espanyol està a l'"avantsala del totalitarisme". La política del govern Zapatero no els hi agrada, tot just que el govern socialista ha fet gestos per racionalitzar l'aportació de l'Estat a l'Església Catòlica, després d'anys de 'concordatios' i barra lliure. La CEE considera que si els governants no tenen en compte en els seus actes "la recta raó i el patrimoni espiritual de cada poble o nació", la democràcia "degenera sense remei en dictadura". Cal preguntar-se llavors, quin és el resultat de la dictadura barrejada amb el patrimoni espiritual de cada poble. 40 anys de legitimació d'Espíritu Nacional?

Poc a poc es van sabent més detalls en el judici als dos skins que presumptament van agredir mortalment el jove Roger Albert i cada dia ens sorprenen més per la també minuciosa investigació que qualsevol paral·lelisme amb la sèrie de televisió CSI és circunstancial. I és que fa un temps els forenses i investigadors de la policia espanyola van fer el crit al cel per la forma en què aquesta sèrie nord-americana tractava la professió. Ara bé, entre el tractament exagerat de la televisió i la poca rigurositat de la policia en el cas de l'assassinat d'en Roger hi ha un bon tros.

L'arrós incrustat a la paella; les gerres de sangria, a la nevera; les escupinyes, saltant a les safates, i els musclos, en la seva particular sauna turca. Tot preparat per un diumenge més de sol, platja i restaurant de salmonelosi i gelat de tres gustos però els cambrers en peu de guerra, perquè ni indígenes ni turistes han omplert els menjadors amb l'habitual flaire de Nivea per culpa de les meduses. Aquest matí els propietaris de restaurants de Castelldefels i Gavà es queixaven que el brot de meduses que han tenyit de roig la bandera dels socorristes els han fet perdre clientela.

D'entrada, contundent però cert. El cas de l'assassina de padrines, la Reme, ha demostrat novament que els seus veïns la tenien per una bona persona, que mai havia donat cap mal de cap a la comunitat on vivia. És més, a la feina, aquesta gallega de 48 anys, la tenien per una treballadora eficient, simpàtica i que es relacionava amb tothom. El cap del concessionari de cotxes del carrer Balmes, que sovintejava el petit establiment on Remedios treballava a la cuina, la recordava ahir a la tele com una persona afable, igual que la resta de veïns i veïnes d'aquests homenets i donetes que amaguen cadàvers i proves incriminatòries sota la catifa del menjador.