El Zoo d'en Sala i Martín

Reconeixer una certa admiració per l'economista Xavier Sala i Martín pot etiquetar-te ràpidament en el món dels indesitjables. Confesso però una certa gràcia per aquest home que alguns qualificarien com un bocamoll i jo deixo com a políticament incorrecte. No és l'estil de la correció allò que defineix en Sala i Martín i per això el trobo com a mínim curiós, de llegir i d'escoltar. En Sala i Martín no et deixa indiferent i el més important, et deixa amb la frase perfecta per reflexionar. L'univers d'aquest economista de la Universitat de Colúmbia el formen a hores d'ara Montilla, el Zoo d'en Pitus i Ronaldinho. Quin trident! (Segueix)


Una entrevista a dos quarts de dues de la matinada.

Silvia TarragonaCreïa que ja havia completat un rècord quant a fer entrevistes però dimecres passat vaig trencar la meva pròpia marca amb una entrevista a dos quarts de dues de la matinada. La raó era que entrevistava a Sílvia Tarragona, una de les comunicadores més importants del país, que ara fa un programa de 3 a 5 de la matinada a Ràdio Nacional d'Espanya. Per qui volgueu fer memòria, a la Tarragona la vam poder disfrutar a la Nit dels Ignorants (Catalunya Ràdio) fa uns anys. Ara però, el nom de Tarragona ens porta a parlar d'un llibre que impacta i no ens deixa indiferentes a qui l'hem llegit: "T'ha tocat la grossa. Memòries d'una gorda feliç".

 (Segueix)


"L'enlluernament, al cap del carrer"

Sovint te'l podies trobar en alguna cantonada de l'Eixample o bé creuant l'ample carrer Urgell, bastó en mà, amb pas pausat i cap coronat amb un barret d'aquells que fan hivern. En Jordi Sarsanedas, com esmenta en Jordi Llavina a El Punt, ha trobat "L'enlluernament, al cap del carrer". No coneixia personalment en Sarsanedas però, coneixent la seva biografia, m'impressionava sovint trobar-me aquest home de cultura, de país i de paraula travessant la meva quotidianitat. Ara feia dies que no el trobava i llegint ahir el diari segurament vaig entendre el perquè de tot plegat.
 (Segueix)


Josep Termes, un home del poble

Josep Termes té una bona planta física i intel·lectual. És pròxim i planer, un catedràtic que comparteix paraules a la televisió amb altres contertulians però també gran investigador de la història local, cercant els records en converses amb vells fadrins que es pot trobar enmig del camp. Podríem dir que un historiador ha de saber parlar bé, però per sobre de tot, ha de saber escoltar, i en Termes té bones orelles. La seva és una vida sorgida des del Camp d’en Grassot, compartit en el cor per La Fatarella, el poble de la seva família. Exerceix de gracienc però ha anat més enllà estudiant la història política d’aquest país. Anarquisme, federalisme, nacionalisme o, per sobre de tot, catalanisme, són espais comuns en els seus llibres i en els seus discursos, encerclats per la pedagogia i la modèstia. Els amics del Club Excursionista de Gràcia li van retre un homenatge però ell s’espanta la vanitat de les espatlles i pensa que hi ha persones més idònies per aquests actes. Aquest és un petit homenatge a, com diria Josep Pla, “un homenot gracienc”.

Article publicat a L'Independent de Gràcia, el juny de 2004