No tinc gaire -gens- temps per actualitzar el meu bloc però aquí teniu un vídeo MauriTV que em vaig comprometre a penjar. Quan pugui ja us faré un parell de "Cròniques de l'andamiu" que tinc un parell de fotos guapes.
Jo era dels que creia -pel compte de la vella- que et mulles més o menys igual. És cert que si corres t'estàs menys temps sota la pluja però no és menys cert que si corres hi ha més superfície del teu cos que es mulla. Si vas en moto plovisquejant això es nota molt. Quan estàs aturat gairebé no et mulles (perquè l'aigua cau en vertical sobre el teu casc) però a la que acceleres et mulles tota la cara, cosa que no passaria si anessis caminant.
En fi, en el vídeo que us poso a continuació es demostra experimentalment que... mmm... no us ho diré encara. És més, comenteu -si voleu- abans de veure el vídeo quina creieu que és la solució i després mireu-lo, i a comproveu si l'heu encertat.
Buf... això ja s'acaba. Ahir m'ho vaig passar teta al carrer Sant Pere Màrtir. ls grups que tocaven estaven molt bé, ens hi vam trobar un munt de gent de diverses patums i sobretot perquè vaig "poder" fer barra. Li vaig demanar al David que siusplau siusplau em deixés servir birres, carregar barrils i tot això i em vaig retrobar amb la Festa que millor conec: la de dins de la barra, les mans enganxoses i els peus xops. La que mola.
I una altra cosa de les que m'agrada fer, punxar musiqueta per ballar, doncs això ho faré avui al Velcro (Vallfogona/Guilleries). El sarau començarà cap allà les 12 fins a dos quarts de tres. Si us animeu a passar-vos-hi, allí m'hi trobareu.
Apa, bona festa!
P.D. Us penjo un vídeo molt catxondo. Un bomber que entra a apagar un foc a una casa on hi ha una plantació de marihuana. Mireu quina carona fa... Sens dubte, ha empassat massa "fum":
Torna la censura. Es veu que en aquest país encara hi ha coses intocables.
El juez Del Olmo ordena el secuestro de El Jueves por unas viñetas de los Príncipes
Per aquesta portada. En fi, les virtuts d'Internet i que sembla que no tenen en compte els censuradors és que ja no es poden posar portes al camp i aquesta portada de "El Jueves" serà, molt probablement, la més vista en molt de temps.
(Segueix)
D'aquí poc podreu veure la nova samarreta de GràciaNet per a aquest estiu, però malhauradament no tindrem de talles tant petites com les que us ensenyo ara. L'apunt original és aquí i ho he vist mitjançant el menéame.
La corregudeta del papa
(Segueix)
Com tots sabeu, s'anomena GUI en anglès al Graphic User Interface o Interfície Gràfica d'Usuari.
Els feliços posseidors de màquines Mac sempre hem estat molt satifets de la nostra GUI i des de fa molts anys tenim molt clars conceptes com usabilititat, intuïtivitat i altres conceptes ara molt de moda però que ja estaven presents en els primers Mac, allà per l'any 1984 quan encara la majoria de màquines –i durant uns quants anys més– feien servir un sistema de línia de comandaments anomenat DOS.
I avui, com en aquell llunyà 1984, torna a ser dia d'orgull GUI. La companyia de la poma posa a la venda avui a Estats Units el iPhone. Com qualsevol cosa que fa Apple, té la seva munió de fanàtics i de detractors i entre les seves crítiques n'hi ha del tipus que el que fa l'iPhone ja ho poden fer altres telèfons, que si té funcions limitades com a PDA, que si no té GPS...
D'una altra banda, els típics geeks crítics amb qualsevol cosa que faci Apple, sempre et surten que per aquest preu tens un model XXX-YYY que et fa exactament el mateix, o si més no, similar. I que Apple és per a pijos, etc, etc.
El que no entendran mai certs geeks, és que Apple no ven ordinadors, iPods i ara iPhones pel què fan, sinó pel com ho fan.
Independentment del possible èxit comercial (o no) de l'iPhone, quedeu-vos amb aquesta interfície d'usuari. Acabareu fent-ne servir una de similar abans o després. GUI powa!
I un altre vídeo on es poden veure la de coses que es poden fer amb l'iPhone
101 missatges en dos anys no en semblen gaires. De mitjana, un per setmana, si fa no fa. Però és clar, no és només això, és el missatge, els comentaris del teu bloc, els comentaris als altres blocs, etc. No tenim les estadístiques de quants comentaris hem fet, però de ben segur que uns quants, en aquest aspecte ens en sortim.
Fent una mica de repàs estadístic tenim aquestes dades.
L’apunt amb més visites totals ha estat La noia del calçot amb 2425 visites i 116 comentaris. Durant temps va ser el més visitat i el més comentat i, vaja, l’aparició de les Natèlies poloneses va ser increïblement divertida.
L’apunt mediàtic (vídeo del Youtube) més visitat ha estat el de l’Opá, yo via hasé un corrá amb 1436 visites i 13 comentaris
L’apunt d’opinió amb més visites ha estat Arús m’exasperes! amb 726 visites i 5 comentaris.
Potser us sembla estrany que sigui aquest apunt el més visitat i potser sou pocs els que l’heu llegit doncs és un dels primers. Però és precisament per això. La quantitat de visites que dia a dia van arribant a certs apunts des del Google és acollonant. Jo ahir vaig mirar el Google analytics i tenia -ahir- un 90% de visites arribades del Google. La veritat és que us dec una explicació del tema del Page Rank, però perquè us feu una idea si busqueu “ties bones” al Google surto el tercer de la llista. I m’estan arribant un munt de visites per aquí. O amb això del Verigut cada dia en cauen deu o dotze...
Però en fi, centrem-nos que se me’n va...
En aquest temps, li tinc també especial carinyu a aquella mena de ménage a trois surrealista que vam fet l’Àlex, la Dolors i jo competint en tres blocs diferents a veure qui arribava a més missatges
Ai, ai, ai amb el Sant Joan
Malva-Rosa: St.Joan quina festa que bé que t'ho montes!! / Ull amb les Cròniques!!
Monclis II
També guardo bon record del post Independentistes... que em va fer obrir el meu compte al Youtube i en el que la gracienka em demanava “volem més brians...”
I com a article de reflexió em sento també especialment orgullós d'Assajos a pas de tortuga sobre la realitat transversal gracienca. Una miquetona d’autobombo gracieneteru. I més que d’autobombo, de posar les coses al seu lloc. Un article que més d’un any després continua mantenint la seva vigència, potser més.
Resumint, molts bons records, bones anades d’olla, sopars improvisats, o l’arribar a Ca la Gracienka i dir “perdona, crec que m’he equivocat de bloc”
I sincerament crec que -seguint una mica en línia autobombera- hem inventat una nova manera de concebir els blocs. S’acosten més a això que ara s’anomena Web 2.0 que als blocs individuals. Hem fet de Menéame i de Tafanera abans que aquests existissin. Aquí en som pocs que tinguem visitants regulars “només” del nostre bloc. Aquí, entrem a Gràcianet i mirem lu que hi ha. No conec comunitat blocaire similar, ni comunitat blocaire que improvisi un sopar en un matí o s’inventi un concurs literari en una tarda. I que surti tan bé.
Vaja, que com diria el carlemany... Eppur si muove!
L'altre dia em vaig adonar que el del "costo del güeno" era el meu missatge 99 i m'estava pensant què fer per al missatge número 100. I la veritat és que encara m'ho penso. Sovint em passa que quan vols fer una cosa "especial", no hi ha manera que et vingui el coi d'inspiració ni saps per on atacar el tema. Així que he pensat que com a bon resum del que ha estat el meu bloc, us poso una fotico que sembla que sigui del cosí germà del del "costo del güeno".
I total, com d'aquí quatre dies també es complirà el segon aniversari del meu bloc, doncs ja ens pensarem alguna cosa més treballadeta. Bona festa!
PERFUMES -RECIÉN ROBADOS- 5€
Que me los tran frescos!
Encara que sembli una conya, aquesta nota és autèntica. Un pavo es dedicava a repartir octavetes com aquesta per diversos parcs i places de Sant Roc, tal com informa El Periódico en aquesta notícia.
Ja sabeu que en aquestes coses jo sóc molt estricte. Aquest home hauria d'anar a presó immediatament i no sortir-ne en cinc o deu anys... com es poden cometre tantes faltes d'ortografia en tants pocs centímetres quadrats!?
Al talego i que aprengui a escriure, coi. Ah! i que el costo el reparteixi entre els més necessitats, almenys que faci alguna cosa pel bé de la societat.
Té collons el fill de puta. Porta un any fent el capullu, apuntant-se a totes les farres i ara va i em diu que se sent malament, que no té un putu duro i que es troba buit per dintre.
¿i què coi he de dir-li? ¿que quedem un altre dia, anem de farra i arreglem el món o que és un bala perduda que va fent la viu-viu en aquest petit racó del món quan ja no en forma part de la mateixa manera que abans? I ell ho sap...
I de parlar a cau d'orella passa a cridar esperitat i no l'importa si parlo ni del què parlo, el cretí xerra que xerra com si no hi fos; m'explica el que no està escrit i més, els marrons amb la dona, amb la vida en general i la humanitat en particular, els seus -oh! terribles!- coi d'accidents domèstics, els seus problemes amb certa gent que d'ell ja no en volen saber gaire. O res...
Òstia, em toca els pebrots perquè no escolta, tot i que intento animar-lo a base d'altes dosis d'hipocresia: "Company, Gràcia sense tu ja no és el que era i encara que no ho vegis o interpretis el contrari, la gent de Gràcia t'enyorem, però ja saps com funciona això, som persones de costums i a tu darrerament se te'n va la castanya, vas i vens, vens i vas...
Coi, no em vinguis ara amb les teves lacrimògenes reflexions d'un exiliat que està trist perquè ja no és dels paios més populars de Gràcia. Els teus monòlegs políticofestius -i pren-te això de bon rotllo, sense compromís però amb complicitat- em suen absolutament la polla i em carreguen -ens carreguen- una barbaritat. No pots pretendre seguir sent la figurita del barri, vacil·lar de la Gràcia viva i combativa, llibertària i menestral, quan has marxat al putu Sant Cugat, t'has casat per interès amb una pava que neda en pasta i ja ets fins i tot votant de Convergència. Si vols utilitzar el comodí de la trucada, parla amb el teu sogre, que és qui et manté i et dóna feina a la seva fàbrica. I no passa res dolent, però no em vinguis amb hòsties. T'has fet gran i tens la vida arreglada, però assumeix–ho i no em ploris les teves inaguantables històries d'un ex-gracienc que s'enyora del soroll i de l'ambient del barri. Repeteix amb mi: S-A-N-T C-U-G-A-T.
Fa temps que saps que La gent de Gràcia som com els de Bilbao: naixem i/o vivim allà d'on ens surt dels pebrots. Per tant, deixa de fer l'imbècil, que darrerament vas de batacada en batacada. Que no trobaries pentagrama on hi poguessis encabir la de cops que fas el notes. De bon rotllo, eh?
–Ah!, que dius què? -és l'únic que escolto per resposta. El tio com si sentís ploure i com si jo no hagués dit res, continua amb el seu discurs melangiós. Insisteix en la seva esmoladora paranoia a pinyó fix. Em menja el tarro amb records i pensaments de Festa Major, de Sant Medir, dels foguerons... i l'única cosa que em contesta que té certa solució de continuïtat amb el que jo li plantejo és si fa no fa això:
–I és que en la llunyania ho passo molt malament. Fa dies que a les cames m'agafen tremolors cròniques, Mauri. Si anés al metge em receptaria tranquil·litzants, però sé que no és el remei. No pensava que em seria tan dur, però marxar del barri m'ha matat. Com el mussol i la lluna s'albiren en la distància, tot i estar jo només a un alè de tren, trobo Gràcia tan i tan llunyana... sento que vaig perdent no tant el lloc físic en sí mateix, sinó el fet diferencial gracienc: el brogit a les vesprades, els vermuts diumenge al matí, les croquetes del Resolís, els gitanos del Raspall, el trobar-se als llocs de sempre, d'aquí és on ve el meu neguit.
Déu! —Eppur si muove! Almenys em contesta alguna cosa amb cert sentit reflexiu, espero que si més no s'escolti a ell mateix, perquè això jo ja ho sabia i ja li deia a la setmana del seu trasllat a l'altra banda del Tibidabo.
Així, consensuat el diagnòstic li dic que té un parell de solucions: o que assumeixi la morriña i que es vagi integrant amb la vida i la manera de fer del seu nou entorn, o que convenci la dona que millor que la torreta amb jardí és un pis antic i sense ascensor. Però aquí. I que el tema de pilones i del sentit dels carrers el deixi per més endavant. Almenys que tingui alguna oportunitat, el pobre.
Res, i que no em torni a menjar el tarro fins que no ho tingui clar i es decideixi. I que si no s'afanya perdrà el tren. Que és tard i vol ploure i que a mi sí m'espera la penya a la plaça.
La plaça...
Allà me n'hi vaig!
Estava jo escoltant el partit del Barça i m'he fartat tant de sentir quesi gols, que si Messidona, que si estratosfèric... que al final me posat cabut per intentar veure el gol dels nassos!
Bé, doncs si esteu impacients com jo, en aquesta pàgina, teniu els tres primers gols del Barça.
I sí, el de Messi és de traca i mocador!
Vinga, com la pàgina està bastant petada, m'he pres la molèstia de pujar-lo al youtub
A GràciaNet som tan políticament correctes que no hi ha manera de veure pit i cuixa a cap dels nostres blocs, el més agosarat que hem ensenyat ha estat una patata en bikini. I para de comptar.
Doncs bé, per compensar aquesta gran injustícia, avui penjaré un apunt amb ties bones, que ara que no es pot menjar carn fa més ràbia.
I no unes ties bones qualssevol, no, sino conegudes nenes de sèries de la tele que ja veureu com han crescut...
(Segueix)
Bé, per si no ho sabeu ja tenim finalistes per al guanyador a Bloc de l'any.
Com que en aquestes votacions per Internet ja sabem el què passa i la gent tira (i fa bé
de col·leguis perquè el votin, i com que cap dels meus preferits està entre els nominats, aquí anirien els meus premis si jo fos jurat:
1er premi: (ex-aequo) per El Pentagrama i Una mica de tot i un tros de res... Perquè? Perquè és indiscutible que hi ha un abans i un després en la vida dels blocs fins que no apareixen les nenes . En comptes de parlar sempre de collonades de política i aquestes coses, ens han aportat un bri aire fresc amb coses normals i corrents, amb els seus canvis de feina, els concerts d'aquí i d'allà o les fotos d'allà i d'aquí
2on premi: Monòlegs politicofestius. Perquè s'ha de reconéixer que parlant de collonades de política l'Àlex és un crac, té una pacièeeeencia que ni el Sant Job i, sobretot, per haver provocat la millor iniciativa dels blocs: El joc dels Monclis!
3er premi: El Mussol i la Lluna. I amb més actualitzacions seria el primer. Una visió encantadora de la vida. A cops tan irrefutable que els comentaris se'n ressenten. Pero Cani, que encara que no comentem, llegir, et llegim.
Ah, podeu seguir fent el test de posicionament ideològic i veure si us surt Liberal Radical com a mi
Bé, alguns ja sabeu que he patit una desconnexió involuntària a causa de la lenta mort (RIP) del meu disc dur que ja us l'explicaré un altre dia però que al cap i a la fi el tema ha acabat amb que ara mateix disposo d'un flamant disc dur de 6 GB (6!) gràcies al meu amic Xavi que el tenia en un portàtil antic que ja estava per a l'arrastre. En fi, així que tot i que em sobren uns quinze cargols després del desmuntatge del portàtil, allò que era notícia, que jo tornava als blocs (el correu encara no l'he configurat, tinc 7082 missatges per llegir i he de mirar com no omplir-me el meu limitat disc dur de SAPM), doncs va i Esquerra em vol treure protagonisme... serà possible! Com que veig que en el bloc de l'Àlex ja es parla del tema, no em repetiré i passaré per allà a comentar i saludar. A més jo si torno, torno amb les meves curiositats de sempre. Així que us deixo uns quants textos, el primer, com més ràpid el llegiu, millor l'entendreu:
(Segueix)
Recullo el testimoni del Cani (gràcies per nominar-me!) i aquí van les meves cinc cosetes. Com que tinc mitja família rondant per aquí m'era massa difícil recopilar-ne cinc que ningú conegués. Però en tot cas s'ha intentat.
1- Fins avui no m'he assebentat que ja funcionava el correu. Cosa que demostra que el món gira igual sense coses que a voltes ens semblen imprescindibles sense ser-ho. Un mes sense SPAM, en el fons, ha estat un regal.
2- Va de medalles. De petit feia gimnàstica esportiva i l'equip infantil de la Pinadell vam quedar campions de Catalunya per equips i jo vaig quedar segon en anelles en categoria individual. Més tard em vaig passar al Kàrate i vaig guanyar dos Campionats de Catalunya en categoria júnior, a part d'un sots-campionat i dos tercers llocs. Sempre mullava... fins que vaig anar al campionat d'Espanya i em van tombar al primer combat
3- Els reis m'han portat coses molt xules perquè m'he portat molt bé i he posat bones notes. Entre d'altres, una webcam, un disc dur multimèdia, un osset de pelux i un Scalextric! Un C3, com un 8 allargat amb pont, Gran Chicane i cronòmetre de volta ràpida.
4- L'any 2006 vaig baixar a Barcelona crec que quatre vegades: a la mani del Dret a Decidir, al teatre per veure La Cubana (i em vaig perdre cercant el carrer Casp!), al Corte Inglés per comprar regals, i ajudant un amic a fer una mudança de Meridiana a Sants acabant a la Barceloneta per celebrar-ho. No compto els tres cops que vaig haver d'anar a fitxar l'atur a Aragó/Casanovas perquè van ser per "imperatiu legal". .-)
5- Considero el telèfon un dels invents més intrussius que ha parit la humanitat. Que qualsevol pugui entrar a casa teva a timbrassos, fotent-te alegrement la migdiada, el plan. que a sobre de no sovintejar el desitjable, sempre, sempre es veu alterat en un moment o altre amb una trucada, un missatge al mòbil o una alarma. No falla.
Doncs bé, malgrat això que us dic, a la que arreplegui 500 euritos de res, vull el putu iPhone!. Quina meravella!
I passo la cadena quasi en família: al Auténtico der Blaue, a l'Otch, a la Sònia (que no té bloc pero pots posar-ho aquí, a l'Artuditu (il mio fratello...) i al MalaltsxBàsquet (gràcies pels teus comentaris sobre els meus temes!)
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
The Big One
Samsara
Flamíger
Sota llicència Creative Commons - Llicència No Comercial 2.5 .
- Maig 2008 [1]
- Abril 2008 [2]
- Novembre 2007 [1]
- Agost 2007 [2]
- Juliol 2007 [2]
- Juny 2007 [4]
- Maig 2007 [7]
- Abril 2007 [7]
- Març 2007 [3]
- Gener 2007 [1]
- Desembre 2006 [2]
- Novembre 2006 [8]
- Octubre 2006 [2]
- Setembre 2006 [2]
- Agost 2006 [6]
- Juliol 2006 [18]
- Juny 2006 [11]
- Maig 2006 [11]
- Abril 2006 [11]
- Març 2006 [11]
- Febrer 2006 [2]
- Juny 2005 [1]
- Maig 2005 [3]
- Abril 2005 [1]
- Cossio madrileño (mirror)
- Web del Quiosc Revolució!
- Tinc un quiosc (i -ara- una mica de temps)
- El lladregot més maldestre del món
- Quan plou... és millor posar-se a córrer o continuar caminant?
- Avui punxo al Velcro (l'antiga Finestra)
- "El Jueves", censurat
- Samarretes infantils
- Dia de l'orgull GUI
- 30 anys d'eleccions democràtiques
- Quiosc Revolució
- Arturitu i el bloc mil·lenari
- Reflexions d'un exiliat
- Eurekia
- Can Winston
- Parlar a cau d'orella
- Diari d'un aborigen gracienc
- Monòlegs politicofestius
- Una mica de tot...
- El Pentagrama
- desPensaments
- Manel Gozalbo (HispaLibertas)
- El que tuvo, youtube
- Fórmula TV (tele)
- Can Bañeres (fúnbol)
- Escolar.net (actualitat)
- Graciapèdia
- La noia del calçot (international post)
- Agenda.gracianet.org
- Imatges.gracianet.org
- Gràcianet
- Blocs.gracianet.org
