desPensaments

No ho digueu a ningú... aquest solar és de l'Ajuntament però encara no volen que se sàpiga... ;-)

 

 

 

 

 

Fotografia extreta de la Galeria d'Imatges de GràciaNet 

 

Dues fotografies fetes en poc més d'un any de diferència.

1 d'Octubre de 2005, prop de la pl. del Nord

 

 

Fotografies extretes de la galeria d'imatges de GràciaNet 

Que trist quan la riquesa i la política social en aquest país es reparteix per sorteig i es televisa* com a reality show! Enfocaràn les càmeres als guanyadors a veure si ploren i augmentem l'audiència?



*"broadcasta" seria la paraula ideal, però aquest anglicisme no crec que sigui acceptat en català.

A mi tota aquesta insistència per part de Montilles, Hereus, Clossos i poders fàctics en fer passar el TAV just pel centre de Barcelona malgrat les queixes de tants veïns em fa cert tufillu.

Repetir constantment que és la única solució, que no hi ha cap alternativa ranoable ni més econòmica ni més sostenible (aprofitarem que la parauleta està de moda per posar-la aquí) mentre a la vegada es tanquen en banda a l'hora d'escoltar alternatives em sembla extrany.

Que s'atreveixin a fer passar el tren tan aprop de la Sagrada Família (temple pagat pels fidels) i arriscar-se a que hi surti la més mínima esquera (no parlem ja de coses més greus) em sembla tremendament agosarat. 

Fer oïdes sordes als teus ciutadans i treure ferro a les esquerdes que apareixen, desde Castellbisbal fins a El Prat de Llobregat em sembla increïble.

Solucionar-ho tot a base de forats, tunelant tot i a tot arreu... quina mania!!! Sense que ningú sembli recordar-se a barcelona hi ha el mar al costat, amb el que això li comporta al sòl.

Construir tanta estació pel TAV, quan aturar un TAV  a 3 estacions en 15 quilòmetres és un contra-sentit. 

Tot plegat... em fa creure que aquí no hi ha ni un pam de net.  

Avui em trobo amb nou exemple del que vaig escriure no fa gaire de si em puc o no fiar dels media incondicionalment.

Arràn de la polèmica (absurda, segons el meu parer) sobre l'article de l'Oleguer, el seu patrocinador (Kelme) li rescindeix el contracte i una nova empresa anuncia que li vol oferir un nou patrocini. Segons la informació apareguda al Mundo Deportivo  aquesta empresa es diu Múnich i, basant-se en la informació de l'Avui, diuen:

Según publica hoy el diario "Avui", la empresa de prendas deportivas Munich, ubicada en Sant Boi de Llobregat (Barcelona),

(les negretes són meves)

Conec l'empresa, i no és de Sant Boi. Així que vaig a la seva pàgina web (busco al google i el primer enllaç m'hi porta), i a l'apartat "Atenció al Client" faig click. I, ves per on, l'adreça que em surt allà és:

Garbí, 30
Capellades (Barcelona)

(les negretes són meves)

Bé, sembla clar que hi ha un error en cadena (a Metro i Libertad Ditigal també l'erren) segurament provocat per la nota de l'agència EFE, i que cap periodista s'ha molestat a fer els passos que he fet jo (i que he tardat 20 segons) per assegurar-se que la informació és correcta.

Ergo, si en aquelles coses que conec hi trobo errors, en les que no conec he de pressuposar que també n'hi ha. 

Sembla que la campanya per convèncer a la població que fumar és perjudicial per qui té el vici, per qui l'envolta i per la pròpia administració (sobretot la de Sanitat) no pararà. És més, imagino que augmentarà la pressió i, a més, es bascularà també cap a l'alcohol. Ho trobo bé, ja que no em sembla just que ens preocupem tots per tenir uns pulmons tan ben cuidats i en canvi al pobre fetge ningú li faci cas. Pobret. D'aquí relativament poc temps imagino que podrem anar a la discoteca i gaudir d'un espai sense tabac i alcohol, que en definitiva són vicis bastant molestos :-)

Però bé, la meva idea inicial era una altra. Tots sabem que gran part del preu del tabac són impostos (si algú hi entén pot estudiar aquest document on ho expliquen perfectament... pels que ho entenen). Segons l'imaginari popular, els impostos directes ronden el 70% del preu de venta dels paquets de cigarretes a l'estanc. Així doncs, cada vegada que compro vici estic col.laborant en aproximadament 2€ als pressupostos del meu país.

Així que m'he decidit a mirar què es pot fer amb tots aquests diners. Tenia temps, vès. I m'he trobat que, aproximadament (sempre aproximadament), els impostos ingressats per l'Administració de la venta de paquets de tabac cobreix de forma completa la partida econòmica per a Benestar i Solidaritat, i segurament també, Justícia. O bé, Cultura+Justícia+Seguretat+Altres. O també, un 20% de la partida de Salut. En definitiva, estem parlant de molts milions (centenars, milers... d'eurus!!!) que es necessiten per a aguantar l'estructura del país i crear noves infraestructures... i que òbviament van més enllà de curar les malalties derivades del tabaquisme.

En fi, tot són números aproximats, però em serveixen per fer-me una pregunta: si tothom deixa de fumar... d'on sortiràn aquests diners? Qui els posarà? Ens sabrem estar d'un munt d'inversions a canvi d'una vida, pressumptament, més llarga i saludable?

 

* Per fer aquest apunt m´he basat en aquestes dades:

• Pàg 11 dels Pressupostos de la Generalitat
• LLei d'impostos especials
• Comissionat per al Mercat de Tabacs (Ministeri de d'Economia i Hisenda): Xifres totals de vendes de capsetes de cigarretes

La resposta a la pregunta "Estàs a favor de la pena de mort?" seria inicialment: "NO". Però, com sempre, les coses no són tan senzilles com semblen.

Aquest és un debat que fa anys (segles, milenis?) que té es desenvolupa en la Humanitat. De fet, moltes civilitzacions n'han estat partidàries i l'han aplicat sense cap mena de remordiment. D'altres (les menys) han decidit respectar com a sagrada la vida humana i limitar els càstigs a l'aïllament, a l'exclusió social.

Vaig decidir donar-li voltes a la idea. Jo, d'entrada, n'era completament contrari. Però els que en són partidaris, i n'han sigut tants!, tenen les seves raons que cal escoltar i valorar. Sempre cal tenir en compte l'opinió contrària a les nostres idees per tal de reforçar-les. O canviar-les, si es dóna el cas estava errat. Resumint, els favorables a l'aplicació de la pena capital esgrimeixen com a motius la seguretat que el condemnat no tornarà a delinquir (això és de calaix), l'efecte intimidatiu sobre els altres (efecte que dubtosament té efecte, valgui la redundància), la despesa econòmica que comporta alimentar i tractar amb justícia per tota la vida al condemnat. Cap d'elles em sembla una raó de pes suficient, excepte potser l'absoluta certesa que el fet no es tornarà a repetir en la mateixa persona.

Vaig continuar rumiant. I, aleshores, se'm va acudir que a mi no em molestaria en absolut que alguns personatges actuals fossin eliminats de soca-rel. I bastants més ja desapareguts que, si s'haguéssin aturat a temps, ara tot seria bastant diferent. De fet, sincerament, el món seria molt millor sense tots aquests exèrcits, màfies, corruptes i integristes que actualment ens manen i guien el diestí. Què carai, un món sense violència seria decididament molt millor!

 

 (Segueix)

Fa uns dies que no sembla que es parli de res més. Des que Ana María Rios ha sortit a Interviú en top-less i ha començat la ruta de les teles que no paren de parlar-ne.

Ara bé, cada cop que penso que li diuen la "gallega de Cancún" i penso en el que vol dir gallega a Mèxic* penso "I tant gallega! I per partida triple!" Imagino que als mexicans també els deu fer molta gràcia, que ella sigui coneguda amb aquest nom. Molt escaient.

 

* Aclariment: A Mèxic "gallega" tan vol dir espanyola com tonta. Òbviament, també vol dir "natural de Galícia".

Aquest país és tan mediocre, que em pregunto quan tardaràn les pistes d'esquí a demanar subvencions a la Generalitat a causa de la mala temporada que estàn tenint.

Una mica serà com els pagesos: si la collita és dolenta la Generalitat se n'ha de fer càrrec; si és bona els beneficis van a la butxaca del pagès. De fet, no he entès mai perquè un pagès té dret a ser subvencionat si el seu negoci falla, i en canvi la botigueta del meu carrer no pot ser subvencionada quan la gent va a comprar a un altre lloc i deixa de ser rentable.

Bé, no m'embalo més... però em jugo un pèsol que d'aquí poc sentirem els típics "Si no subvenciones el (meu) negoci (privat i que ha crescut mercès a l'especulació i maltractament diari de la Natura,) hauré de tancar i deixar x persones/famílies sense feina ni ingressos. I tu no vols això, oi senyor President?".

Vivim temps mediocres. Si som capaços d'abstraure'ns una mica de la realitat i agafar-ne distància ens adonarem que aquests temps, els del políticament correcte i les accions preventives, són d'allò més mediocres. No existeix en aquest moment cap figura mundial que representi el bo i millor de la raça humana. Cap líder, cap cabdill, cap figura que sigui capaç de fer anar la Humanitat un pas més enllà.

I Catalunya no n'és una excepció. De fet, al meu parer estem governats per la generació de dirigents més mediocres en segles No només això, sinó que els sindicats també estàn dirigits per sindicalistes més mediocres que es recorden. Tampoc tenim cap artista brillant, ja s'han retirat o mort tots els bons. A nivell de ciències, no recordo ara mateix cap científic català especialment transcendental per la ciència mundial. I a nivell esportiu... bé, doncs tampoc.

Temps mediocres. Vivim temps mediocres sense visos de millorar.