desPensaments

Aquest dilluns 30 d'abril vaig haver d'anar a l'Administració de Finques. Dues setmanes enrera m'havien enviat un burofax on se'm comunicava que el dia 1 de Juny havia d'entregar les claus del pis i efectuar-ne el desallotjament. Necessitava informar-me del procediment i, de passada, demanar el certificar per a Declaració de la Renta.

Un cop allí em comuniquen per sorpresa que la carta era un "error informàtic" i que les noves condicions per la renovació eren tal i tal. Havia de comunicar la meva decisió al respecte un mes abans de la finalització del contracte, és a dir, el dia 1 de Maig.

Em van fer passar a un despatxet i allà m'asseuen i em planten en un paper les condicions i la pasta que els hi he de donar.

La carta? Un "error informàtic".

L'angoixa i les nits sense dormir? "Aquestes són les condicions de renovació, sense marge de maniobra"

No hi ha disculpes? "Et vaig trucar un dia per comunicar-te les noves condicions"

Però és que a hores d'oficina jo estic, lògicament, en una oficina i per tant no puc estar pendent del telèfon de casa. Com puc jo saber que existeix una oferta de renovació si l'única carta que rebo és una notificació de desallotjament?

I... un "error informàtic" és una carta capaç de colar-se al circuit intern de Correus per tal d'auto-facturar-se como a burofax cap a casa meva, sense cap intervenció humana que verifiqui si el desallotjament és necessari?

No. No es disculpen per oblidar que a mi aquests "errors informàtics" em poden deixar sense vivenda.


Em sento com si en compts d'un client fos un proveedor. Jo proveeixo a les transnacionals dels diners que necessiten per vés a saber què. El meu paper es limiat a descarregar la meva càrrega (els diners) en el lloc i dia que ells em comuniquin. No tinc marge de negociació, pagar un lloguer és una mena de necessitat bàsica. No hi ha alternativa, i el pitjor és que tampoc puc escollir "client". O accepto les seves condicions d'entrega o em quedo sense "client". I sense "client", no hi ha lloc on deixar el "camió" fins que arribi el dia d'entregar el material ("diners")

De fet, el "pack" de les meves necessitats bàsiques de vida està lligat a condiciones innegociables: vivenda, aigua, llum, nacionalitat, telèfon, transport...

I així nem fent...

Alguna cosa està canviant a pitjor. Quan era petit recordo una màxima que estava sempre present a les botigues i que, crec, era el punt de partida per a qualsevol relació comercial. La frase era curta de recordar i fàcil d'aplicar. Deia així:

El client sempre té la raó.

Partint d'aquest punt es fomentava una relació de confiança entre el client i el proveedor. El client sabia que seria ben tractat, i el proveedor que el client era la raó per ser proveedor i que si el tractava bé continuarien com a tals. D'aquesta regla se'n podia derivar una altra:

Matenir el client content.

 

 Avui dia, però, la màxima que regeix les relacions entre client i proveedor ha canviat lleugerament. Les grans transnacionals han alterat de tal forma el funcionament d'aquesta relació comercial que és molt senzill trobar-se en situacions on la norma és ara aquesta:

Les normes les poso jo. Si no t'agraden... ho sento però no tens elecció. 

Els alumnes de batxillerat podran cursar assignatures de primer i segon curs alhora

Els estudiants que aprovin més de la meitat dels continguts només hauran de repetir les matèries que suspenguin

[via Vilaweb - El Punt] 

 

Jo aniria més enllà i posaria el nom adequat a les coses.

Tan aviat com sigui possible subsituiria el concepte d'Escola per Llar d'Infants de Totes les Edats. Allí podriem tenir a tota la població en edat escolar sota la tutela del papa/mama Estat. Ell/a es preocuparà que no hi hagi baralles on els nens més grans abusin dels petits, deixant sequeles emocionals. Tampoc els/les sotmetrà a la pressió insostenible dels exàmens ni dels càstigs, que seràn tallats d'arrel i subsitutïts per exercicis educacionals. Vigilarem sobretot que cap nen/a creixi traumatizat/a per ser gras/sa. O portar ulleres. O tartamudejar pels nervis. O ser massa escanyolit/da. O lleig/lletja amb avarícia. Se'ls vigilarà, mimarà i protegirà perquè arribin a edat adulta sense cap ferida remarcable. Sensa cap sotrac físic o emocional que hagi pogut pervertir aquells/es que ens governaràn d'aquí 40 anys.

I quan surtin a enfrontar-se al Món Real els psiquiatres es forraran.

Estem preparant la futura Generació T. Amb T de Trankimazín. 

A vegades cal donar la raó a l'Audiència Nacional quan diu que hi ha periodistes que assenyalen amb el dit els objectius per als desalmats desgraciats.

 

Diumenge, al diari de més tirada de tota la península hi veiem:

 

 

La frase diu "Esta es la cara del hombre que aleja al Real Madrid de la Liga"

 

I avui llegeixo:

Turienzo presenta una denuncia por amenazas telefónicas
La polémica por el arbitraje del partido entre el Rácing y el Real Madrid vivió ayer un nuevo episodio. El árbitro Javier Turienzo Álvarez presentó una denuncia ante el Juzgado de Guardia de León, donde reside, por las amenazas telefónicas que ha recibido en su domicilio tras su polémica actuación en el choque.

 (font: Levante)

 

Objectiu aconseguit? 

Avui tenia el dia una mica fric i m'he posat a revisar factures. M'he parat en la de Aigues de Barcelona i per casualitat li he donat la volta. Allí m'hi he trobat el desglossament de la factura, que fa així (en porcentatges):

• Quota de servei: 38%
• Consum: 15%
• Cànon de l'aigua: 18%
• Clavegueram: 5%
• IVA: 5%
• Taxa Metropolitana Tractament de Residus Municipals:18%

És a dir, només un 15% del que he pagat correspòn a l'aigua que directament consumeixo. Alguns impostos són sobre el consum  (cànon i clavegueram) i un d'ells són més diners que el propi consum (com el cànon de l'aigua). A més, ja inclou un impost per al tractament dels residus que, també, és més elevat que el consum.

Així que he pres una decisió: donat que pago un 85% d'impostos en la factura em dóno per satisfet en la meva contribució a la societat i al medi ambient, i que a partir d'ara estalvii aigua Rita.

Que no em prenguin més el pèl dient-me que estalvïi l'aigua que pressumptament escasseja. El dia que pagui per lo que consumeixo (com passa amb la factura telefònica, per exemple) segur que m'ho miraré més.

Au, me'n vaig a dutxar banyar. 

Darrerament he tingut la sort d'aquirir, i llegir, tot un reguitzell de llibres que es sitúen en els segles anteriors a l'implantació de l'Imperi Romà. Crec que és la primera vegada q em llegeixo tants llibre de ficció ambientats en moments històrics coincidents.

Així, he pres consciència i he interioritzat millor el procés de la Història en els segles anteriors a la notra era. He après que va existir un imperi comercial cartaginès que va perdurar durant segles a la nostra banda del Mediterrani. Simultàneament, i a l'altra banda del mar, els grecs desenvoluparien un sistema humà i polític del que avui ens en declarem fills. Per si això fos poc, l'Imperi Persa ja s'extenia per l'Àsia Menor, i els faraons ja feia segles que havien desaparegut.

I aquest món antic, que després seria heretat pels romans, va romandre més o menys immutable durant segles. I quan dic immutable em refreixo a avenços tècnics, ja que filosòficament fou una època molt activa. De tant activa, ho podem prendre com a base quan analitzem els problemes actuals, ja que molts filòsofs antics ja els havien tractat i estudiat.

Però el que més em sorprèn és la davallada que es produí a Europa, juntament amb la desaparició de l'Imperi Romà. Com pot ser que l'evolució d'aquelles societats fos, de fet, una involució? On va anar a parar el legat humanístic i polític grec? Què se'n van fer dels mapes i el coneixement comercial dels cartaginesos? PErquè es van oblidar els coneixements mèdics de l'Egipte dels Faraon?

No sóc pas un entès (ni molt menys!) però fins on arribo hi veig alguna llum. Amb l'Imperi Romà es produí també la primera gran globalització al Mediterrani. Les mateixes lleis foren esteses a molts territoris, eliminant o assimilant (i després transplantant) les que ja hi havia. Posteriorment, i per mi aquest fou un pas decisiu, s'eliminà de soca-rel el politeïsme de les diferents nacions i s'imposà un monoteïsme. I amb el monoteïsme desaparegué la consciència col.lectiva de la diferència. Les nacions se sabien diferents perquè tenien diferents déus, que fins i tot podien assumir com a el mateix (Amón-Zeus, Heracles-Melkart, per exemple) però sabent que tenien diferents noms a diferents llocs. La gent menuda era conscient que més enllà la gent era diferent, amb diferents creences i formes de vida, que calia respectar.

Però amb el monoteïsme arribà la Veritat. I amb ella, el Pensament Únic. I amb la implantació del culte a un sol Déu, i la creació dels tribunals que castigaven qui no ho feia s'eliminà la dissidència i, amb ella, la consciència de diferents móns i diferents formes correctes de viure. Una sola forma de viure i veure el món s'imposà, castigant la dissidència amb la mort.

L'altre dia anava amb el metro, enfrascat en la lectura quan vaig veure de refiló un anunci que em va sonar malament. L'endemà al tornar a passar m'hi vaig fixar millor i.... és que no m'acaba de sonar bé.

Jo no tinc la carrera de Filologia anglesa, però una miquetona sí que en sé. I aquest anunci no m'acaba de sonar bé:

 

 

"Yes! I need english for work"?  Jo, en la meva ignorància, hauria jurat que la frase correcta seria "Yes! I need english to work". Però  és que, a més, aquest "Yes!" sembla indicar que és una resposta, i per tant hauria de ser "Yes! I do need English to work"

El cas és que dubto, perquè una empresa que ensenya anglès no crec que cometi un error tan garrafal en una frase tan senzilla. Algún filòleg a la sala? :-)

Deixeu que la ment prengui control. Pots llegir aquest text? (nota: en castellà)

32 R057R0 9U3 V3M05 70D05 205 1D45 3N 32 35P3J0, M4N1F13574 V1D4; UN4 2UZ 8R1224 3N 205 0J05. 4 7R4V35 D3 205 4Ñ05, NU357R0 R057R0 C4M814 D3 24 1NF4NC14 4 24 JUV3N7UD Y D3 24 V1D4 4DU274 4 24 V3J3Z. P3R0 4 7R4V35 D3 70D05 205 C4M8105 D3 NU357R0 CU3RP0, N0507R05 P3RM4N3C3M05 C0M0 24 M15M4 P3R50N4 C0N5C13N73.
70D05 P0D3M05 3N73ND3R 1N7U171V4M3N73 9U3 50M05 D1F3R3N735 D32 CU3RP0 F151C0. CU4ND0 M1R4M05 205 M13M8R05 D3 NU357R0 CU3RP0, N0507R05 D3C1M05: “3574 35 M1 M4N0″ 0 “3574 35 M1 P13RN4″. 32 Y0 35 32 P0533D0R Y 32 0853RV4D0R D32 CU3RP0. 3573 Y0 53 R3V324 M3D14N73 24 C0NC13NC14.
CU4ND0 24 C0NC13NC14 5423, 32 CU3RP0 M473R142 53 C0NV13R73 3N UN C4D4V3R 1N4N1M4D0 Y 51N V1D4.

 

Jo l'he pogut llegir d'una tirada... tinc problemes?

[Via Laian's blog]

Ja van 5 vegades que començo l'apunt i no trobo les paraules exactes, ni la forma de plasmar-les.

Només volia dir que em sembla absurd, e hipòcrita, clamar contra el sexisme el dia que es deixa la meitat de la Humanitat (a la masculina, em refereixo) fora. 

Ei, no pas més absurd que demanar la paritat per llei. És que les dones no són prou vàlides per elles soles com perquè s'hagi de legislar contra la meitat de la població per posar-les allà on la majoria no hi haurien arribat mai per mèrits propis? És més important ser dona que ser bona?

Recordo que a casa sempre va sonar La Trinca quan jo era petit. Ara de gran encara els tinc, i avui de casualitat han sonat a l'amarok. A més, ho ha fet una cançó que no recordava, i tot escoltant la lletra m'ha semblat que avui en dia seria criticada sense pietat.

La cançó s'anomena Els 3 mosqueters, i es va editar al disc Xauxa de l'any 1972. Afortunadament, algú s'ha molestat a pujar-la al youtube per tal que tots ho poguem gaudir.

 

 

Després d'escoltar-la un parell de cops tinc una pregunta: és possible que al 1972 es podien dir, representar i cantar coses que avui en dia no es pot?

 (Segueix)