desPensaments

M'assec a un lloc lliure, al costat de la finestra i connecto el reproductor mp3. Aquest matí l'he carregat amb cançons dels anys 70 i 80, suposo que em sentia una mica nostàlgic. En  breu el tren engega i comença a enfilar el seu destí, mentre jo m'arrepenjo a la finestra i deixo que la música i el paisatge em vagin guiant els pensaments.

El meu cap va tirant enrera al ritme de la música. Recordo el mateix tren 25 anys abans. Recordo aquells vagons verds, amb els seients enganxifosos a l'estiu degut a la calor, el vaivé constant que li feia impossible liar una cigarreta a l'avi, i l'extrema lentiut amb la que s'enfilava per atravessar la serralada. Miro el paisatge i m'adono com ha canviat: indrets que abans eren erms ara estàn plens d'edificis, estacions noves i d'altres que han desaparegut o bé que el tren no s'hi atura, carreteres elevades que es creuen les unes amb les altres jugant amb les formes... Arribem a Martorell i veig la nova estació construïda per enllaçar amb la RENFE. Una mica més endavant, la següent parada m'ensenya alguns d'aquests vagons antics abandonats, deixats de la mà de Déu, mentre l'estació que abans es trobava enmig d'un descampat ara ja està integrada a la ciutat.

Passat Martorell tot ha canviat bastant menys. Entrem a la Catalunya interior, on els catalans encara aguanten com poden els envats universalitzadors i la dissolució d'una identitat pròpia per agafar-ne una de nova més general, més plana, més de tots i menys de ningú. Veig el paisatge, ple de muntanyes i terrenys encara verges, encara verds. Els camps continuen allí, amb els seus ceps en fileres rectes i avorrides. La carretera paral.lela a la via encara em permet jugat a córrer més que els cotxes. Llàstima que en el mateix punt de sempre nosaltres anem a l'esquerra i ells a la dreta, separant-nos per a trobar-nos de nou tres pobles més enllà.

La música m'ha sotmès en un estat de nostàlgia remarcable, i el nen que vaig ser observa astorat com a cases construïdes fa menys de 5 anys al costat de la via del tren demanen que el soterrin amb llençols a les finestres. El nen es gira ràpidament per començar a dir "Mama, has vist??". Però ja no sóc aquell nen, ja viatjo sol.

El tren avança ràpid. En 25 anys han reduït pràcticament a la meitat el temps que necessito per arribar al meu destí. Per fi, alguna cosa nostrada de la que em puc sentir orgullós: els FGC han sapigut adequar la xarxa ferroviària als nous temps, sense estridències. I amb puntualitat alemana.

Baixo del tren i em saluden amb un "Bon dia". Sóc a casa.

Avui tornant a Barcelona per la nacional II (ara dita A2) m'he pogut distreure amb els plafons informatius que s'hi han instalat. En ells, la Generalitat, o qui sigui, s'encarrega d'enviar-nos missatges subliminals. Els missatges en si no tenen gaire història, però el que en són antològiques són les traduccions a l'anglès.

El que s'ha emportat el primer premi ha estat un que deia, aproximadament alguna cosa així com "Quan estigueu al volant sigueu conscients del que succeeix al vostre voltant". La traducció a l'anglès no té pèrdua:

Driving be aware 

 

Suposo que ha estat cosa d'un becari o un bromista;-) 

Dissabte passat, un jugador del Sevilla CF queixa desmaiat a mig partit. Els tècnics consideren oportú retirar-lo del joc i camí del vestidor es torna a desmaiar. Ja en el vestidor, té diverses crisis i arriba a l'hospital en un estat de salut precari. Al cap de 72 hores, és mort.

El dolor i perplexitat dels seus companys, amics, familiars i éssers estimats és comprensible. El dolor dels seguidors del seu equip també, faltaria més. De fet, les mostres de solidaritat amb els que ha deixat enrera per part de tothom és un senyal de les emocions humanes. És normal, lògic i, fins i tot, desitjable.

El Sevilla, aquell mateix dia, demana que el partit que havia de jugar li permetin aplaçar-lo fins un altre dia. Evidentment, els hi concedeixen.

Però perquè carai els jugadors del Barça l'endemà es van voler negar a jugar el Gamper? A sant de què han d'estar prou afectats com per no jugar un partit amistós que, a més, representa la seva presentació devant de la seva afició?  Escolti'm, vostès són professionals (com s'encarreguen de recordar-nos cada cop que canvien d'equip) i no tenen cap dret a agafar-se el dia de baixa amb l'excusa que un company de professió (no d'equip!!!) s'ha mort mentre jugava un partit de futbol.

Cada dia es mora molta gent per accident. Molts professionals moren exercint la seva professió. A cap col.lectiu de professionals se li acudeix demanar que anulin la jornada de feina perquè estàn afectats. Perquè si això que fan aquests professionals de l'esport rei ho féssim els curreles aquí no treballaria ni cristu. Cap dia de l'any.

Ah, el futbol és diferent.

A principis del 2006 vaig obrir un compte a Last.fm . Sincerament no tenia ni idea de per a què servia, i avui dia amb prou feines m'hi passo gaire per allí. Però en aquell moment semblava una bona idea i vaig configurar l'Amarok per tal que publiqués de forma automàtica a la web les cançons que jo anava escoltant i me'n vaig oblidar.

Avui, de rebot, hi he anat a parar i m'he dedicat a mirar les estadístiques que això ha generat de forma automàtica. Diu que he escoltat 4.731 cançons en tot aquest temps i que el meu Top Ten d'artistes durant els 18 mesos que hi porto registrat és:

1. Estopa
2. Robbie Williams
3. Leonard Cohen
4. The Housemartins
5. Juanes
6. The Beautiful South
7. La Trinca
8. Dani Flaco
9. Evanescence
10. K-Maro

La veritat, si m'ho pregunten directament no hauria fet aquesta llista, tot i que alguns dels artistes que hi surten si que són, de debò, els meus preferits.

Gràcies a haver canviat de feina no fa gaire aquest any no disposo d'unes llaaaargues vacances com altres estius. Però els quatre dies (literals) que m'he pogut agafar de festa els he aprofitat per anar a Irlanda. País preciós. I humit.

Des d'aquí vull agraïr a Clickair la gentilesa de portar-me l'equipatge a casa, un cop a Irlanda. Això si, 36 hores després d'haver arribat jo, i quan ja creia que el paquet arribaria el dia següent (el missatger va arribar a les 23:30). Quina estúpida idea la meva la de pretendre que maleta i bulto (jo) viatgéssim en el mateix avió! Amb lo interessant que pot ser moure's per Irlanda en màniga curta quan plou a bots i barrals, oi? ;-)

Però bé, dificultats logístiques apart m'ha donat temps per airejar-me, visitar Galway, Connemara i les Aran Islands (sota un diluvi terrible, vam haver de renunciar a moure'ns gaire ja que estàvem calats fins al moll de l'os) i comprovar que la pluja irlandesa mulla tant com la nostra (deien que era el pitjor estiu en anys... quina sort la meva!). Potser un altre any, amb millor clima i més temps, podré tornar i gaudir-ne encara més.

 (Segueix)

Fa uns mesos em vaig adonar que TVE emetia les pel.lícules en Sistema Dual. M'agrada sentir les veus originals, i em va alegrar que TVE shagués atrevit fent el pas.

La setmana passada em vaig adonar que el sistema no anava bé. Malgrat activava la opció de Dual, el so era el mateix.

Avui directament ja no emeten en Dual.

 

No fa gaire llegia que RTVE tindrà l'obligació  de contribuir a la construcció e identiat d'Espanya. (vegeu l'anàlisi de'n J.Ortiz)

 

 

Casualitats, ho sé. Però coi!

Aquest matí he rebut un fantàstic correu spam del PPC que diu així:

Benvolgut/da amic/ga,

Com saps, el pasat divendres dia 20 de juliol vaig ser escollit nou president del Partit Popular de Catalunya. En aquesta nova etapa vull refermar el nostre compromís amb la voluntat de convertir al PP de Catalunya en un instrument útil al servei de la societat catalana.

Resto a la teva disposició

DANIEL SIRERA

PRESIDENT PARTIT POPULAR DE CATALUNYA

 

I tinc vàries consideracions al respecte: 

• Sr. Sirera, qui li ha donat permís per tutejar-me?
• Sr. Sirera, qui li ha donat permís per escriure a la meva adreça? Sap que això que ha fet és delicte, segons la llei (LSSI) que el seu propi partit va aprovar al Congreso?
• Sr. Sirera, troba adequat fer servir els servidors de correu del Parlament de Catalunya per a la seva promoció personal? I és que, mirant a les capçaleres del correu, diu així:
  

Received: from atlas.parlament.catalunya (correu.parlament-cat.es [83.247.128.35])

• Sr. Sirera, signar amb les lletres en majúscules no el farà semblar més pelut.
• Sr. Sirera, veig que domina l'art del copia i enganxa del MS Word. No creu que hauria estat millor enviar el correu senzillament en mode text, escrivint vostè mateix el que ens vol dir als seus suposats amics? Mirant el contingut del correu, es pot apreciar la següent capçalera:

<meta name=3DGenerator content=3D"Microsoft Word 10 (filtered)"> 

I un parell de dubtes per als responsables de la xarxa del Parlament:

• No us fa vergonya haver-vos instal.lat el MS Exchange com a servidor de correu? Per preu, prestacions i fiablitat és un dels pitjors del mercat...
• Més d'un any després de l'arribada del .cat, el servidor de correu encara es diu parlament-cat.es?

Això és el que devia pensar el funcionari a qui li va tocar posar el senyal de "Prohibit estacionar" en aquest lloc tan frondós :-)

 

(Vist a Ripollet) 

 

La setmana passada em vaig incorporar a una nova feina. I vaig tenir una incorporació una mica accidentada ja que es trobaven enmig d'una auditoria i tot eren presses per tal o qual paper, protocol o document que feia falta. Aquesta setmana hem tingut una reunió on, precisament, el tema únic era l'elaboració de procediments estàndards per a les gestions més comunes al meu departament. Òbviament, tot documentat segons els cànons i provat per tal que la propera auditoria no ens pogués enganxar per enlloc.

Això de les auditories, ISO's i demés és una mica plasta. En resum i pel que he entès per la part que em toca, es tracta de tenir tots els procediments documentats i amb circuits alternatius provats per tal de garantir per una banda una determinada qualitat en el servei, i per l'altra assegurar que si en qualsevol moment hi ha un problema aquest pugui ser resolt de forma immediata aplicant els procediments secundaris establerts. O, en el seu defecte, la posta en marxa del sistemes de backup que permetrà seguir treballant en condicions similars.

D'aquesta forma pots garantir als clients la continuitat del servei o, en el cas extrem, una resposta eficient en un temps molt breu. Igualment, el departament de qualitat (Quality Assurance Unit, en diuen on sóc) s'encarrega de vetllar que aquests procediments siguin correctes i viables. I així, cada any els auditors vénen i es dediquen a tocar els pebrots a tothom per tal de trobar l'errada, el punt no controlat, el lloc pel qual es pot escapar. I així posar a prova la integritat del servei.

I avui m'ha vingut al cap un pensament: qui audita aquestes grans empreses que ens donen servei a tots? Qui audita FECSA-ENDESA? Els auditors no han vist que, senzillament, no hi havia plans alternatius o de contingència en cas d'avaries greus? O pitjor encara, no s'han adonat que la infraestructura senzillament no aguanta el servei promès? I si ho han fet... perquè no s'ha corregit?

Ja fa prou temps que uso exclusivament la mà esquerra per fer anar el ratolí i el mòbil (aquí encara tinc molts problemes amb els sms) com per haver-me topat amb algunes dificultats que quan el manejava amb la dreta no me n'havia adonat. Bàsicament es redueixen a tres accions molt comunes que abans realitzava de forma senzilla i ara se m'han complicat:

• Abortar operacions. La tecla <Escape> es troba situada la part esquerra del teclat, fet que obliga a deixar el ratolí cada vegada que l'he de prémer.
• Copiar i enganxar. És terrible com una cosa tan comuna com copiar i enganxar text d'una finestra a l'altra, i que abans feia amb una rapidesa encomiable ara em resulta un trasbals. En efecte, amb el ratolí he de seleccionar, deixar el ratolí per premer la combinació de teclar, tornar a agafar el ratolí per situar-me al document on he d'enganxar el text, deixar el ratolí i prémer Ctrl-V. De fet, és possible estalviar-se el Ctrl-V amb la combinació de teclat Majs-Insertar amb la dreta... si el teu teclat té la tecla d'Insertar! :-O
• Canvi ràpid d'aplicacions. La combinació Alt-Tab també està situada a l'esquerra, i m'obliga a deixar el ratolí per a canviar entre aplicacions que tinc obertes.
  

De fet, m'he adonat també que molts moviments són sempre més senzills si volem estirar el braç (o el dit) en comptes d'encongir-lo. Així, la tecla del mòbil per respondre a una trucada es troba a l'esquerra del teclat. Fet que és comodíssim per un dretà però profundament incòmode si agafes el mòbil amb l'esquerra.

En fi, fins ara no m'havia adonat de com de forma inconscient tots preparem el món per ser usat desde la dreta.