desPensaments

Si-us-plau. desallotgeu la piscina que tinc una urgència :D

No recordo haver-ho fet abans, excepte quan era vailet i hi volia jugar. Però ahir al vespre m'hi vaig enganxar una estona, lo suficient per veure'ls remontar i guanyar.

 

Però psssst, silenci. Convé no fer-ne massa soroll no sigui que s'enfadin els romans.

300 pomes espartanes s'enfronten a un poderós exèrcit invasor. Genial.

Em jugo un pèsol que el 99% dels responsables d'ADIF i RENFE es mouen habitualment en automòbil.

És més, estic segur que el 100% dels directius només ha pujat al tren de curt recorregut quan hi havia periodistes. 

Que les multituds no pensen és un fet objectiu. Assisteixo astorat a les proclames ecologistes d'una part de la societat arengant a favor del reciclatge, i no deixa de sorprendre'm que n'hi ha que s'ho prenen seriosament en nom de l'equilibri natural. Estàn convençuts que separar residus i posar-los en contenedors separats és fer un gran favor a la Naturalesa i, de rebot, lluitar contra el canvi climàtic. Com si el canvi climàtic no fos una mostra de l'equilibri natural en estat pur. I lluitar contra ell, lluitar contra la Natura. Absurd.

A les urbanitzacions veiem com la classe mitjana agafa el seu 4x4 per anar a tirar la brossa de camí de l'embús diari. Al cap del dia, enormes camions agafen la brossa i se l'enduen a grans abocadors on fàbriques contaminants ens diuen que retornaràn aquestes deixalles al circuit comercial, on les pagarem més cares pel fet de ser, teòricament, material reciclat.

Paral.lelament, nous vehicles contaminants s'afegeixen a les carreteres, que han hagut de destruir paratges naturals per tal que hi circulem. Es creen noves refineries i es fan guerres per tal de produïr més petroli i així empaquetar els aliments en plàstic que podrem carregar al cotxe camí de casa. Una casa plena d'electrodomèstics que consumeixen enormes quantitats d'electricitat i fabricats amb components que mai es podràn biodegradar. Rentaplats, rentadora, assecadora, nevera, televisions, alarmes, aires condicionats, calentadors, ordinadors connectats a línees telefòniques d'alta velocitat... luxes que requereixen grans quantitats d'energia que hem d'importar a través de conductes que travessen continents sense mirar massa per l'equilibri natural d'aquests països. Per a construïr-los han calgut, òbviament, enormes quantitats d'energia per poder arrasar grans extensions de terreny i, en molts casos, amb la seva població o, com a mínim, amb el seu mitjà de subsistència agrària.

La població mundial segueix augmentant, fent necessari l'augment de la producció energètica per al manteniment de les instal.lacions on allotjar-nos a tots. Cada cop més gent, cada cop més cases, cada cop més transports, cada cop més energia necessària per fer seguir girant el món, cada cop menys arbres disponibles per a fabricar paper i així rebre els rebuts de les companyies proveedores de serveis que contractem per les nostres vivendes "hi-tech". Cada cop menys matèria primera amb la que fer girar els molins de l'Energia.

Al món occidental ja ningú es recorda de la reutilització. Ja no portem les ampolles buides al súper on ens pagaven pel retorn, sinó que ara els destrossem en contenedors que seràn recollits per enormes camions.No comprem els ous amb la nostra overa, sinó que els adquirim embolcallats de cartró i plàstic. Ja no ens posen el pa a la bossa, ara els emboliquem en paper...

Vols reciclar? Vols consumir una mica menys d'energia? Doncs fes-ho, però sàpigues que el teu gest és absolutament ineficaç i, segurament, només ajuda a calmar la teva consciència.


Vols fer algún gest mínimament útil? Reutilitza. Però compte, això provoca pèrdues a la mamella que ens dóna de menjar a tots.

 

 

Si estàs en greus problemes no diguis res e intenta aparentar que saps què et fas.

 

Boníssim, oi? :-)

 

[via meneame.net i http://www.tuxick.net/] 

Els Jocs Olímpics de Barcelona em van agafar molt lluny. Potser més psicològicament que no pas físicament, ja que em trobava a Paris durant aquell estiu. Evidentment en vaig veure fragments per la televisió, però ni els sentia "meus" ni m'emocionaven excessivament.

Però a la ceremònia de clausura va ser diferent. Recordo perfectament estar a casa d'uns amics quan va començar a sonar El Cant dels Ocells, interpretat per Lluís Claret i Victòria dels Àngels. Veient la flama apagar-se mentre sonava la música em va emocionar profundament. Els meus amics no podien entrendre massa bé perquè se'm va posar la pell de gallina i se m'humitejaven els ulls. La trobo una melodia preciosa, que m'arriba totalment a dins i, per primer cop, em va fer adonar de quina tribu sóc de forma totalment conscient.

Ahir, mirant el programa del 33 "Una passejada per la cultura catalana" la vaig tornar a sentir. Vaig tornar a reviure aquell primer cop. I, de nou, vaig emocionar-me i sentir-me orgullós que aquesta preciosa melodia sigui pròpia de la meva tribu.

Que bonica és....

 

 

Fa un parell d'anys el Barça va decidir posar la senyera a la seva samarreta oficial. Recordo que hi va haver moltes crítiques, molta gent dient que no s'havia de polititzar l'esport, que era una falta de respecte als culés que no eren catalans, que la senyera ja estava a l'escut i no calia posar-la explícitament, etc.

En canvi, aquest any podem veure ensenyes nacionals a d'altres equips i, curiosament, ningú ha badat boca. I això que alguns ho han fet de forma exagerada, com el Sevilla:

 

 

 

D'altres, com el Mallorca o el Llevant (ho sento, a la seva web no tenen l'equipació actualitzada), han sigut molt més discrets:

 

 

Així doncs, en aquesta pell de  brau on vivim continúa essent molt més important qui diu què, que no pas què diu qui.

 

Hi ha empreses que han nascut, crescut i consolidat gràcies a l'excel.lència en el seu tracte als clients. RENFE n'és una d'elles, i al seu mundialment conegut (i envejat) servei ferroviari de puntualitat extrema, i la seva xarxa informativa per als usuaris, s'hi suma una web totalment intuïtiva on trobar la informació que necessites és tan senzill com preparar un gaspatxu sense tomàquets.

De debò, algú sap com trobar els horaris de rodalies a la seva web? Porto estona allí parat sense ser capaç de trobar, per exemple, els horaris de pas dels trens que surten de Barcelona amb destinació a Sitges, Vic, Calaf o Granollers.

 

 

ACTUALITZACIÓ: Ara m'adono que desde la versió en castellà de la web si que és possible trobar el que busco.

Aquest matí mentre esmorzava estava fullejant el diari (eps, no pas de compra eh? pirata, com les pelis) i he vist una notícia que em toca els dallonses: El Servei Català de Trànsit ha instal.lat càmeres amagades sota terra per multar als qui condueixen amb excés de velocitat.

Jo crec que podrien fer un pas més i anar a l'arrel del problema. Prou càmeres a les carreteres, prou amagar-les rera els panells informatius o sota terra, prou posar radars mòbils per espantar i, sobretot, prou convertir la carretera en una filmació constant. Tot això és perdre temps i diners. La solució definitiva passa per instalar obligatòriament un GPS a tots els cotxes (pagat pel propietari del mateix), que quan detecti que el cotxe sobrepassa la velocitat màxima permesa a cada tram de carretera envïi automàticament les coordenades al SCT i aquests et puguin enviar la multa a casa. O al mail, que és més sostenible.

De passada, k'aparell en qüestió podria tenir funcions de Teletac, perquè  no sembli que es fa amb ànim recaptador (valga'm Déu, això si que no!)

Deixo la idea en copyleft, si la volen agafar no els hi cobraré royalties.