desPensaments

No fa gaire escrivia 5 de les meves raons per no frenar el (pressumpte) canvi climàtic. Ara en poso 5 en contra del reciclatge:

1. Perquè lo lògic és reutilitzar;
2. Perquè el procés complet de reciclatge malgasta més energia que l'estalvi (pressumptament) aconseguit;
3. Perquè és una moda i, com a tal, quelcom inútil;
4. Perquè el consum privat casolà pràcticament no té efectes en la contaminació global i, per tant, l'esforç personal és inútil a efectes globals;
   
5. Perquè no vull que la meva cuina sembli la d'algú amb el síndrome de Diògenes i, a més, no tinc espai per tanta p*ta capseta per tots els tipus de residu que m'han encolomat al súper.

Tal dia com avui va neixer Jaume I, i per commemorar-ho m'agradaria posar un fragment del seu llibre Crònica o Llibre dels Feits. Es tracta del moment en què es surten de Salou per anar a conquerir Mallorques.

E fos pres sagrament de tots los nobles que el primer dia de maig fossen a Salou tots ab llur aparellament per passar a Mallorques, e que no hi fallissen. E aquell dia fom-hi nós, e estiguem aquí entrò a entrada de setembre en aguiar lo passatge, e esperant naus, e llenys, e galees que ens venien: e per ço esperàvem tant que l'estol a Cambrils; e la major partida, on nós érem, fo en lo port de Salou, e en la platja; e els altres foren en Tarragona, car eren d'aquell lloc. E la quantitat de l'estol fo aital que hi hac vint-e-cinc naus complides, e divuit tarides, e dotze galees, e entre buces et galiots cent. E així foren cent-cinquanta llenys cabdals menys de les  barques menudes. 

 

Algún dia algú apretarà el botó equivocat i això fotarà un pet. En aquesta empresa com a mínim demostren ser-ne conscients i es preparen per avisar al personal quan aixó pasi.

Fa temps que em ronda una idea pel caparronet. És d'aquelles coses que tens en background amb un valor nice molt alt (frase geek). De tant en tant va apareixent i pren una mica més de forma. Encara no té els contorns clars però avui per avui va en una direcció clara. I en una conversa recent l'he provat de verbalitzar per primera vegada. Com costa explicar-se quan tot plegat és com un núvol que es va soliditzant!

El (des)pensament va surgir fa bastants mesos (anys?) quan vaig llegir que la Generalitat pagaria no-sé-quina barbaritat de diners a Microsoft en concepte de llicències del Windows i l'Office. Sé que vaig pensar "Dóna'm 100milions de peles... i et munto el millor programari". El pensament va anar derivant cap a un "Dóna'm 100milions de peles... i et converteixo BCN en referència telemàtica mundial". 100milions és una quantitat abstracta que no intenta ser exacta sinó mostrar una idea: amb pocs diners podem aconseguir moltíssim més.

Concreto. Començaria amb l'adquisició d'una nau a fora de la capital, a la zona metropolitana com per exemple Martorell o Sant Boi, que tenen comunicacions amb RENFE, FGC i carretera. En aquesta nau s'hi invertiria bàsicament en maquinari: muntar un CPD decent i ben escalat, i dotar a l'edifici de connectivitat arreu ja sigui a través d'ones o cables. Qualsevol ordinador a l'àrea hauria de poder accedir a una plataforma comuna de desenvolupament i hostatjament.  Caldrien també un parell de sales de formació, una zona multiusos gran, recintes menors per a projectes i reunions. Les entranyes del programari, i aquí hi a la base i clau de tot el projecte, administrat amb software lliure.

 

 (Segueix)

Diuen que la infància pot influir en la resta de la teva vida. Té lògica. És altament probable. Indubtablement et dóna un rerafons propi i et fan una mica com ets.

Recordo de menut varis noms propis. Escoltava Raimon, La Trinca, Xesco Boix, na Guillermina Mota, coses d'en Serrat i música francesa de la "chanson" i pinzellades italianes...  Llegia Cavall Fort, els Hollyster, els 5, els 7 Secrets i els clàssics Mortadelo o Zipi y Zape. Marvel s'imposava en la lectura fantàstica, i els Super Humor asseguraven hores d'immersió, així com les novel.les clàssiques passades a còmic. Voltava per casa el Tet i després després el Fum. Les obres de teatre de Rialles i Cavall Fort. Les Titelles Marduix i el cinema dels Barrufets i en Jan i Trencapins.

Fins als 11-12 anys era així. Després jo ja vaig començar a decidir què llegir i quina música escoltava, però tota aquesta gent em retorna a la meva infància més tendre.

Tot plegat ve "a cuentu" del meu re-enganxament a en Raimon. Un home que, n'ignoro la raó exacta, em produeix un respecte reverencial. Deu ser dels pocs homes a qui admiro irracionalment i sempre m'ha donat confiança.

L'altre dia vaig veure que al bloc de l'Alex algú (ejem) proposava de fer una croquetada... De fet, jo ara fa temps que no menjo croquetes bones i, perquè no, en podriem fer alguna!

Si algú té ganes  de quedar per sopar al mític Resolís i fer unes tapetes amb croquetes que ho escrigui als comentaris. Si hi hagués quòrum podriem quedar aquest divendres dia 1 i celebrar el nou any :-)

Una de les meves cançons predilectes de'n Raimon. Suposo que poc es temia quan la va escriure que continuaria essent tan vigent. Una reverència al mestre, si-us-plau.

T'adones, company,
que a poc a poc ens van posant el futur
a l'esquena;
t'adones, amic.
T'adones, company
que ens el van robant cada dia que passa;
t'adones, amic.
T'adones, company,
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d'ells,
t'adones, amic.
T'adones, company,
que ara volen el futur
a poc a poc, dia a dia, nit a nit;
t'adones, amic.
T'adones, company,
no volen arguments,
usen la força,
t'adones, amic.
T'adones, company,
que hem de sortir al carrer
junts, molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.
T'adones, company,
t'adones, amic.

Fa uns mesos vaig fer un canvi d'hàbits al matí. Com que durant el dia la cosa ja s'accelera prou em vaig adonar que la millor forma de començar la jornada és amb calma.  Així, la meva rutina ha canviat.

El despertador sona 1/4 d'hora abans del que ho feia. Això em permet llevar-me suau, dutxar-me i en sortir preparo l'esmorzar: suc de taronja i pa amb tomàquet i embotit. Poquet, tres o quatre llesques, però el suficient per posar en marxa les cames i el cervell. Mentre esmorzo, el tè es va fent (tè comprat a UK, of course).  Després d'esmorzar em vesteixo i arriba el que possiblement és un dels millors moments del dia.

M'agafo el tè ben calent, hi poso tres cullerades de sucre (m'agrada ben dolç) i vaig al despatx. M'assec còmodament, faig unes moxaines a la gateta i em disposo a llegir el correu i els fils als que estic subscrit que són més lleugers i divertits. Tot amanit amb música alegre i la primera cigarreta, ben disfrutada mercès al tè, la música, la lectura i la pau ambiental

Deu minuts de relax i, ara sí, m'aixeco i vaig a treballar. Tranquil, amb la panxa al seu punt i un bon despertar. 

L'elecció de la música no és casual, sinó que n'escolto dues o tres peces que m'ajudin a animar-me. Ara per ara, acostumen a ser algunes de les següents:

• Viu-la, de Filipo Landini
• Cançó del lladre, de La Troba Kung-Fú
• Apaga y vámonos, de Dani Flaco
  
• Tot això eren vinyes, de Ai ai ai
• Només per tu, de Slips

El dia després s'accelera, però començar-lo amb calma m'ajuda a tenir millor humor.

Immobiliàries que tanquen, pisos que ni es veuen ni es compren, locals que es volen traspassar i ningú el vol, bancs i caixes que no dónen credits, Bancs Centrals que injecten capital al mercat, borses que es desplomen... la crisi ja la tenim a tocar.

Mentrestant, aquí ens diuen que d'aquí poc França serà pobre en comparació a nosaltres i l'Estat segueix apuntalant les grans constructores amb obres públiques. Aquesta és l'autèntica raó de la manía constructora d'infraestructures que té el Govern i, no ho digueu a ningú, el que empeny a construir el túnel del TAV per sota Barcelona. 180MEurus (més derrames) per tal que Sacyr no desaparegui. 

Fins que l'Estat no pugui afrontar els seus deutes i tot quedi a mitges.

 

I jo, que no dec ni un duru a ningú (per bé o per mal) somric veient com s'apropa. A mi em passarà de llarg, però a molts altres els deixarà collats per sempre més. 

Al la maqueta de Gato-El-Qiman & KDÖ hi tenen un tall que m'agrada bastant anomenat La torre Agbar. Al final de la cançó hi ha un tall brutal d'una explicació donada per Joan Clos. La veritat és que no l'he sentit enlloc més i no sé si és certa. De totes formes l'escoltes i penses: "Això és Clos en estat pur."

Escolteu-lo. Mentres, el transcric:

(...) És un immens dipòsit de regulació en el cas de... és a dir, el primer... o... en...o, o  en fin, el col.lapse es produirà per una saturació per cap per banda segregats, perdó!, NO segregats, deeehh... laterals, és a dir, en tenim 2 en el tronc en el  cas de pluja sobtada que no té res a veure... com era allò? Matar elefants amb mosquits!