desPensaments

Sé que això sona molt fric, però m'ha semblat un experiment que podia ser divertit: mirar les Notícies del Matías Prats amb paper i boli, relacionant quines són les notícies que marquen el seu estil i l'han dut a ser el noticiari més vist.

Jo no entenc com és que triomfa tant, però així ho diuen les audiències.

Primer Bloc: Notícies Generals

Presenta Matías Prats:

• Accident d'helicòpter. Han mort els tres ocupants.

• Accident d'un caça bombarder espanyol, moren dues persones.
• Un home assassina la seva dona i després es suïcida amb la pistola.
• Notícia en forma de queixa perquè la gent acudeix massivament els bars on es permet fumar i els desborda ocupant l'espai de la zona no es permet fumar. Només un 5% dels bars són espais lliures de fum.
• Comercialitzen un nou aparell que és capaç d'injectar automàticament glucosa als insulino-dependents (paraules textuals)
• Espècie de pùblireportage del FITUR (Festival Internacional de Turisme, Feria de Madrid)

Pausa publicitària (1 anunci)

Segon Bloc: Esports

Presenta J.J. Santos:

• Futbol:Sorteig de la Copa del Rei Futbol: Polèmica amb el Deportivo València
• Futbol: Polèmica amb Quique Sanchez-Flores, entrenador València
• Futbol: Actualitat Reial Madrid
• Futbol: Actualitat F.C. Barcelona
• Futbol: Actualitat Reial Madrid
• Futbol: Actualitat Athlètic de Bilbao
• Futbol: Actualitat Atlético de Madrid
• Futbol: Actualitat R.C.E. Espanyol
• Futbol: Actualitat Cadis
• Futbol: Actualitat Sevilla
• Futbol: Sorteig Eurocopa 2008

Pausa publicitària (1 anunci)

• Autopromoció per part de J.J. Santos del seu programa a la ràdio.

Torna Matías Prats:

• Parla dels premis Goya per a presentar després les novetats cinematogràfiques de la setmana:

1. Munich
2. Cuanto me amas
3. Iluminados por el fuego
4. Secretos de familia
5. Terror en la nieve

Pausa publicitària (1 anunci)

Matías Prats despedeix el programa. Són les 21:44h

El passat 2005 va ser el meu primer any amb càmara digital. Els que em coneixen saben que, de sempre, he estat el típic que sempre es deixava la càmara a casa quan anàvem de viatge, o bé tardava segles en revelar les fotografies. I és que, realment, les fotografies no m'atreien massa. En realitat, gens en absolut.

Però tot això ha canviat aquest any. El fet de disposar d'una càmara digital on pots veure les fotografies realitzades al moment ha fet que la meva personalitat hagi mutat i ara no sigui capaç de sortir un cap de setmana sense la meva càmara. La tecnologia m'ha atrapat! :-)

Així, fent un recompte de les fotos de l'any passat he vist que n'havia fet més de 3.300!! I amb molta paciència les vaig anar mirant per triar la que més m'agradava de totes. És aquesta:

Es tracta d'una fotografia feta a Lyon, des d'un cotxe en moviment. Maca, oi? Doncs em jugo el coll que no sóc capaç de repetir-la :-)

Fa uns dies una amiga em va comentar les diferències que havia trobat en el terme nació buscant a diferents diccionaris. A partir d'aquesta conversa i veient com personatges pressumpament intel.ligents no es cansen de repetir que Catalunya no és una nació, em va picar la curiositat i he consultat a tres grans diccionaris el que significa exactament nació.

El Gran Diccionari de la Llengüa Catalana ens diu:

f DR /POLÍT Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.

 (Segueix)

Com tothom sap, des del passat dia 1 de Gener ha entrat en vigor una nova llei, anomenada "Llei Anti-Tabac". Com totes les lleis anti-quelcom no en sóc gens partidari però aquesta planteja alguna situació que em sembla, com a mínim, preocupant.

Segons diu el comunicat del Ministeri de Sanitat en aquells restaurants més grans de 100 m2 que permetin fumar-hi a l'interior estàn obligats a habilitar una zona aïllada on fer-ho, i en la qual els menors de 16 anys no poden entrar. Bé, suposo que això ho fan per a protegir als infants pero ens trobem amb el fet que d'una banda els protegim del vici del tabac i per l'altra els permetem estar en una àrea on es consumeix alcohol de forma massiva (en una boda, per exemple). I em sembla raonable dir que, certament, els efectes de l'alcohol són bastant perjudicials per la salut (dependència, cirrosis, etc), amb l'agravant que l'ingestió més enllà d'un punt crític (que varía a cada ú) provoca canvis en el comportament de les persones (com ara agressivitat, eufòria, desconcert, malestar físic, etc.) fins al punt de poder provocar la pèrdua de coneixement. (Segueix)

Quan ho he vist a Vilaweb he pensat que es tractava d'una innocentada, així que he decidit veure-ho amb els meus propis ulls. I lamentablement no es tractava de cap innocentada.

Resulta que el Ministerio de Sanidad y Consumo ha editat uns cartells, descarregables des d'aqui, en diferents idiomes parlats a l'Estat Espanyol. Fins aquí tot correcte. De fet, encomiable l'esforç de traduïr del castellà a les altres llengües co-oficials. Però el que no entenc, i només puc justificar a partir de la falta de respecte i el desinterès, és que la versió en català (per cert, calcadeta a la valenciana) contingui 3 faltes en 8 paraules! Aproximadament un 40% del total! És que al Ministeri no tenen correctors ortogràfics? O no hi treballa cap catalano-parlant a qui puguin demanar que ho corregeixin? O enviar-ho a alguna agència de traductors? O és que, directament, se'ls en refot?

Això em recorda que no fa pas tant estava mirant al Canal33 un debat sobre el fotut Estatut de marres, i un dels contertulians formava part de l'Audiència Nacional. Ell reclamava que tots els documents de Justícia enviats a Madrid fossin en castellà ja que (i no bromejo) en algún moment s'havien trobat que havien de dictar sentència sobre allò que "buenamente entendíamos o deducíamos que querían decir los informes que estabamos leyendo. Al estar en catalán y no conocer ninguno de nosotros este idioma, dictábamos sentencia basándonos en lo que buenamente entendíamos". Us prometo que no bromejo, quan ho vaig sentir em vaig quedar blanc... en comptes d'enviar a traduïr aquells documents que no entenien, senzillament intentaven deduïr què hi posava per així dictar sentència!!! I ho deia per justificar que ho enviessin en castellà, sense parar-se a pensar que el fet que un jutge dicti sentència basant-se en lectures sesgades pot portar conseqüències terribles!

Lamentable país en el que ens ha tocat viure... :'(

No sé ben bé com (ai si, remenant per meneame.net) he anat a parar a un text suposadament extret d'un suposat fòrum que tracta la depilació anal. La veritat és que amb alguns comentaris no m'he pogut controlar el riure (hi ha gent amb una imaginació trepidant), i com que són dies de joia i alegria he decidit compartir-ho amb tots vosaltres.

Via JaviMoya, podeu veure la conversa aquí.

ACTUALITZACIÓ: Ai que em tronxo :D... si voleu veure què pot passar entre un rotulador i una noia mireu aquí. I no us perdeu tan els comentaris com l'evolució de la història...

Cada dia rebo desenes de missatges spam al meu correu electrònic, que afortunadament l'Aniquilador separa de la resta per tal que no em molestin massa. Quan a la tarda/vespre arribo a casa, em trobo que a la bústia hi tinc més spam: anuncis de TelePizzes varis, gent que compra pisos, cartes de la Caixa amb més publicitat, etc.

I per si fos poc, ja fa uns dies que rebo spam al telèfon fixe de casa. La darrera vegada fou ahir:

RING RING RING!!!

Teleoperadora: Hola, el Sr. XXXX?

Jo: Si, jo mateix.

Teleoperadora: Miri, el truco del RACC per informar-li sobre els avantatges de ser soci i...

Jo: Perdona, però és que jo no tinc cotxe i...

Teleoperadora: Ah! No cal tenir cotxe per ser-ne soci!

Jo: Bé, és igual. No hi estic interessat, gràcies.

Teleoperadora: No vol saber els avantatges de ser-ne soci???

Jo: No gràcies. Mira, quan vulgui informació ja us trucaré jo a vosaltres val? Adéu.

*Clic*

I mira que em fa ràbia que em truquin per oferir-me coses eh? Quan m'interessa quelcom ja em moc jo, no cal que es preocupin. Ja fa anys vaig treure'm el contestador automàtic perquè a vegades el trobava ple de trucades-spam... a veure si ara hauré de fer com algú, que si no coneix el número que truca ja no l'agafa! :-)

Sabeu quan el cotxe fa un sorollet, el portes al mecànic i aleshores, justament aleshores, ja no el fa i quedes com un babau? Però no obstant, quan el treus del mecànic el torna a fer! Bé doncs, treballant com a servei tècnic informàtic aquest és un fet bastant habitual (però amb ordinadors, lògicament). Molts cops et porten un ordinador que fa coses rares, el proves i en canvi a tu et funciona la mar de bé deixant al propietari com un autèntic incompetent. Així que ho vaig batejar amb el nom d'Efecte Mecànic.

Bé doncs, ahir em va passar això mateix a mi amb una càmara digital. La punyetera no volia funcionar correctament, però quan la vaig portar a reparar i li estava explicant a l'encarregat el que fallava la molt impresentable va decidir conspirar contra mi i es va portar estupendament. Total, que vaig haver de marxar amb la cua entre cames... però amb la convicció que la maquineta tornarà a fallar al moment menys adecuat.

Recentment em van recomanar un llibre anomenat, com el títol del post, Elogi de la Lentitud. Encara no me l'he llegit, però tinc el convenciment que a la meva oficina de Caixa del Penedès (a Travesera de Gràcia c/Torrent de l'Olla) no només se l'han llegit sinó que n'han fet el seu llibre d'estil.

La veritat és que sempre que hi vaig em posos nerviós i en surto amb el convenciment que m'he de canviar d'Entitat el més ràpidament possible. I és que amb ells me n'han passat de tots colors: qualsevol gestió tarda hores i les cues no avancen; els treballadors parlen entre ells en comptes d'atendre't o bé un d'ells atén al públic mentre els altres estàn en una taula mirant com passa el temps; mai troben els impresos que necessiten i els han de buscar remenant els armaris; et canvien l'idioma de la llibreta (de català a castellà em refereixo) sense preguntar; a la tarda no et permeten canviar moneda extrangera; etc.

En fi, que a mi em passa allò de "qui espera desespera" i surto sempre recordant-me de tots els Sants i la Verge.

Potser m'hauria de llegir el llibre i aleshores els entendria millor.

Va fixar-se que, moltes vegades, la lletra era la mateixa. Encuriosit, va començar a comparar els noms i la lletra de cada un i es va adonar que la mateixa lletra signava amb noms diferents! Com que no s'ho podia creure, va comparar també el paper i va resultar ser el mateix! "No pot ser! Veig visions!", va pensar. I aleshores va obrir uns ulls com unes taronges: els missatges amenaçants i els de repulsa eren fets per la mateixa mà i en el mateix paper!

Aquest fet el va deixar trastocat, i va decidir no dir-ho a ningú. Li donava voltes i voltes però no hi trobava explicació. Mentre caminava cap a casa, on la mare ja el devia estar esperant per sopar (i ben enfadada perquè ja era fosc i feia molt tard!!!), va parar-se a llegir un anunci que el secretari de l'Avantguarda havia enganxat a la paret del Casal Social. De cop, va sentir-se marejat: era la mateixa lletra dels missatges amenaçadors!!! Va apretar a córrer cap a casa, i pràcticament no va poder sopar ni dormir a causa de l'estat d'excitació en què es trobava.

L'endemà, amb un neguit que no es treia de sobre, va tornar a mirar-ho tot junt ja que no es creia que la mateixa mà hagués escrit tants i tants missatges, i tots tant diferents. Va veure que no estava equivocat i va córrer a dir-li a l'Alcalde. Aquest l'escoltà com feia amb tothom que l'anava a veure, però com que era un vailet, i malgrat li va prometre que ho miraria, no li va fer cas.

Però l'endemà, els missatges van parar d'aparèixer sobtada i misteriosament, i la pau semblava que retornava al nostre poblet. Ningú se'n sabia avenir, però tothom respirava alleugit. I tot i que el vailet sabia qui havia escrit els missatges i ho explicava a qui volia escoltar-lo, ningú li feia cas. "Com vols que l'Avantguarda s'amenacés a si mateixa?", deien uns; "Tens el cap ple de pardalets!", li deien les iaies... "Qui ho ha escrit no importa, sinó allò que ha escrit!", va trobar que li deia algú altre..

I heus aquí que el nostre vailet va fer-se gran, va conèixer una noia i es va casar. Però mai va oblidar la seva història, i els hi va explicar als seus fills, i després als seus néts, a les nits fredes d'hivern mentre seien al voltant del foc. I així, la família va anar passant aquest coneixement de generació en generació i és així que jo el sé i us el puc explicar a tots vosaltres.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat, i si no és mentida és veritat