desPensaments

Tal com vaig dir en aquest altre apunt, una de les especialitats de GràciaNet ha sigut la de mantenir absurdes picabaralles soterrades amb mitjans de comunicació locals. En aquest tipus de fets normalment no hi ha mai un vencedor, però el temps s'encarrega de mostrar quin era el projecte de més recorregut.

Curiosament, és en aquestes èpoques de "pique" quan GràciaNet es mostra més activa segurament degut a l'estímul de la competició. Ha estat una constant en els 10 anys que portem instal.lats al domini gracianet.org, i no crec que canvïi ara. De fet, en el fons ens agraden aquestes situacions perquè ens motiven i ajuden a fer més i més coses.

El primer pique fou tot just estrenada la Xarxa. Jo encara no hi era però me l'han explicat una mica. Ara no es tracta de fer la radiografia forense del que va passar però al igual que va passar amb GràciaWeb... ells ja no hi són i nosaltres si :-) Avui per curiositat he picat l'adreça http://www.gracia.net al google i m'ha sortit això:

 

 

D'això en fa molt de temps, gairebé era la prehistòria si mirem com era la pàgina de GràciaNet aleshores:

Per viatjar en la màquina del temps de GNet ho podeu fer des d'aquí.

 

NOTA: El títol de l'apunt l'he manllevat d'un llibre que em vaig llegir fa molts anys i que no en recordo l'autor. Però és d'aquells titols poètics, que sempre he recordat.

Una de les "especialitats" de GràciaNet durant els seus 10 anys de vida ha estat el de mantenir pica-baralles soterrades amb mitjans de comunicació graciencs. Són, i eren, baralles estúpides ja que GràciaNet mai ha volgut ser, ni ha estat mai, un mitjà de comunicació. L'únic que sempre ha pretès és el ser un centre de trobada e informació gracienca. Mai hem fet la competència a ningú ni ens ha interessat ser els més guapus de la classe. Disfrutem amb el que fem i ho fem perquè ens fa disfrutar.

Recordo que als meus inicis d'estar a GràciaNet hi havia cert malestar amb Vilaweb Vila de Gràcia. De fet, aquesta edició local de VW era gestionada per GràciaNet en els seus inicis però al no considerar-nos Mitjà de Comunicació es va traspassar. Al cap de poc van començar les mini-disputes amb acusacions de plagi, competència deslleial i demés bestieses que ens distreuen tant als catalans. La cosa va anar in crescendo fins que finalment va aparèixer GràciaWeb, el Portal de Gràcia a Internet. I amb ell la tranquilitat, ja que les disputes no tenien raó de ser doncs aquest portal el gestionaven els mateixos de VilaWeb Vila de Gràcia i ja podien posar-hi allí el contingut que GràciaNet no trobava adient tenir o que, senzillament, no teniem ni temps ni ganes de treballar-nos.

Recordo que GràciaWeb pretenia ser la competència de GràciaNet. Nosaltres, però, estàvem la mar de tranquils ja que no estem pas en cap cursa. Ni de influències ni de visitants ni de continguts.

Ara, uns quants anys després podriem dir allò de "Qui riu el darrer riu molt més bé" (com caram es pot traduïr al català i que soni bé?), però la veritat és que a mi em fa molta peneta que hagi acabat així. Aquesta és la captura de pantalla de l'actual GràciaWeb, el Portal de Gràcia a Internet.

Dins de GràciaNet cada un té el seu projecte més o menys personal i "propi". El meu podriem dir que és l'agenda. La vàrem iniciar al 2002 com un apartat més de la pàgina inicial de Gràcianet, amb un mòdul del PostNuke. Al cap d'un parell d'anys la vam refer i li vàrem donar entitat pròpia, amb el seu subdomini particular. Aquest any, coincidint amb el X aniversari de GràciaNet, li hem rentat la cara i estem tractant de potenciar-la.

La veritat és que resulta la part més feixuga de mantenir de GràciaNet. Per alguna raó que desconec no ha tingut mai l'èxit que es mereix, malgrat tenir una mitjana de 720 actes per any. Així que ens toca introduir manualment la majoria d'actes (vora el 90%). Què hi farem, tot sigui pel poble! ;-)

El dia que em vaig dedicar a mirar els logs de GràciaNet vaig veure com aquest domini també era objectiu dels spammers. De fet, fins i tot un parell de cops havien saturat la base de dades amb una inclusió massiva d'actes descontrolada. Aixi que vaig protegir l'entrada igual que havia fet amb el portal de blocs, i la calma va tornar.

Però amb l'Agenda passa una cosa curiosa. Per una banda tenim l'analisi de visites de GràciaNet i per l'altre l'anàlisi del Google. Resulta espectacular la diferència entre les medicions, ja que mentre el nostre Webalizer dóna una mitjana de 130 visites al dia, Google Analytics només en compta 20. El fet que Google llanci una cookie per identificar els usuaris repetidors i suposo que un control molt més gran dels bots fa que la diferència sigui tan espectacular.

Així doncs, es torna a demostrar que els anàlisi de visites són terriblement difícils i en general poc de fiar com a reflex de la realitat. Sempre en seràn una orientació, més o menys certa depenent de la configuració per part de l'"analista".

 

[ Relacionat: Els logs dels blocs ]

Els que em coneixen bé saben que m'agrada capbussar-me en els logs. És un passa-temps al qual m'hi dedico de tant en tant, però cada vegada que ho faig m'absorveix unes quantes hores.

No fa gaire a GràciaNet vàrem posar en marxa de nou les estadístiques, que durant un temps van restar aturades.

Una de les primeres sorpreses va ser el gran nombre de visites que reben els blocs. Érem conscients que era la part més activa de la Xarxa, però... tant? :-O Així que em vaig concentrar a mirar els logs a veure si hi havia res extrany. I mirant mirant vaig quedar esparverat de la quantitat de bots (robots) que es dediquen a indexar i repassar webs! I la majoria d'ells estàn al servei dels spammers!

En el cas que ens ocupa (els blocs) aquests havien agafat una obsessió gairebé malaltissa amb el bloc del Mussol i la Lluna. En poc temps s'havia convertit en el més visitat (i de llarg!) degut (ho sento cani) al tracte de favor dels spammers. Així que em vaig decidir a posar ordre.

Remenant per internet vaig confeccionar un llistat de bots "malèvols" als que no se'ls hi va permetre l'entrada, configurant el .htaccess. Un cop actiu el primer control em vaig adonar que aproximadament 1.000 impactes al dia eren aturats.

El segon pas fou més complexe. Calia trobar una mena de patró que em permetés identificar els spammers que atacaven directament als comentaris. Després d'algunes hores examinant IP's, navegadors, referrers i creuant dades vaig poder aïllar el principal spammer. Vaig aplicar la instrucció per evitar-li l'entrada i ho vaig aparcar uns dies.

Quan vaig tornar a mirar les estadístiques vaig quedar garratibat: una mitjana de 15.000 impactes diaris eren rebutjats per ser considerats spam! 15.000!!!
Ara, el Mussol i la Lluna viuen més feliços tenint tan sols la visita de qui se'ls estimen, i no pas dels spammers-testimonis-de-Jehovà que els molestaven constantment.


De tot plegat es pot extreure una lliçó. I és que cal valorar amb molta cura les estadístiques de visites de les webs ja que en molts llocs hi apareixen comptabilitzats aquests robots com si fossin visitants, augmentant els nombre de visites. I no són visites reals, no hi ha ningú darrera llegint la web. Són, senzillament, programes que rastregen internet constantment buscant llocs on abocar-hi la seva publicitat.

La única font fiable, doncs, són els logs ja que en ells hi queda tot registrat. Però llegir-los i sobretot interpretar-los correctament ja és més complicat.

Sembla que si que torna la censura.

 

 

Free Krusher

 

Fa uns dies La Tortuga anunciava públicament a la seva web la seva decisió de deixar la piscifactoria de GràciaNet per instal.lar-se per si mateixa a un altre servidor. Aquest fet completa el cicle vital normal dels dominis allotjats a la Xarxa Ciutadana ja que la missió fonamental de GràciaNet no és la d'allotjar el màxim de webs ni d'ostentar cap mena de lideratge, sinó el de facilitar l'accés d'Internet a les Entitats gracienques.

Tal com diu la seva acta fundacional:

GràciaNet és un projecte associatiu sense ànim de lucre nascut a la Vila de Gràcia que té com a objectius principals estendre i difondre les noves tecnologies i la Internet en el territori de la Vila de Gràcia i d'altra banda intentar preservar la xarxa de possibles injerències del poder polític, empresarial o mediàtic per tal que continuï essent un gran fòrum lliure de censures i controls.

Per tant, considerem un èxit per la nostra Xarxa Ciutadana que Entitats gracienques comencin amb nosaltres i arribat el moment s'estableixin pel seu compte. Que facin els primers passos amb nosaltres, que ens deixin ajudar-los i protegir-los per tal d'aprendre com funciona el món del bits. Llançar-se a mar obert de bones a primeres no acostuma a ser el més indicat, i nosaltres proporcionem tota la nostra infraestructura a aquestes entitats per tal que els inicis siguin plàcids i gens traumàtics. Així ho han fet d'altres, com ara Lluïsos, la Festa Major de Gracia o fins i tot Vilaweb Vila de Gràcia (que va començar essent gestionada per GràciaNet). I ens fa sentir orgullosos veure com els projectes creixen i maduren fins al punt de necessitar nous espais on desenvolupar-se enterament.

Que tinguis sort, Tortuga! Aquí sempre hi tindràs un raconet si el necessites, ja ho saps! :-)

Fa unes setmanes, de cop i volta, l'agenda va deixar de funcionar. Hi vaig entrar i no donava cap resultat. És més, tot el sistema semblava totalment ralentitzat. Així que em vaig connectar per SSH a GràciaNet i vaig poder veure que el mysql estava totalment desbocat, amb una sentència SQL que  monopolitzava tots els recursos. Es tractava d'un INSERT a l'agenda que, espantat, vaig abortar. Al repassar els "danys" vaig veure que hi havia prop d'1.5milions de registres (o actes) a l'agenda pendents d'aprovació! Vaig canviar la contrasenya d'accés, vaig banejar la IP que havia provocat aquest desgavell i me'n vaig oblidar. Òbviament, vaig haver d'esborrar tots els registres erronis i reparar la base de dades, que havia quedat totalment malmesa.

L'endemà, però, tornava a estar igual. Una IP diferent havia aconseguit trobar una escletxa de nou i havia colat més d'1 milió de registres. Arreglat el (nou) desgavell em vaig posar a investigar què caram estava passant. Una vegada pot ser casualitat, dues és error.

Així que, com a bon humà que sóc, vaig partir de la base que la culpa era dels altres. És a dir, l'agenda estava ben programada, els controls estaven ben implementats i, per tant, algú havia trobat un forat al servidor per on colar-se i executar codi arbitràriament al mysql.

Em vaig submergir als logs buscant el rastre. Tenia només una IP, donat que l'agenda registra tot el que passa (a banda dels logs del servidor de web). Curiosament, la IP atacant només accedia una sola vegada, i vaig pensar que d'alguna forma aconseguia obtenir la clau de la base de dades. "Quin crack, amb un sol cop d'ull a la pàgina web en té prou per obtenir la clau", vaig pensar. Per molt que rebuscava als logs no trobava cap escletxa: ningú havia accedit al servidor via SSH, a través de la web de l'agenda tan sols apareixia un registre d'accés (quan per introduir un acte cal com a mínim passar per dues pàgines), el servidor de mysql estava configurat correctament per tal que ningú accedís desde fora de GràciaNet... En definitiva, tot semblava ben configurat i per enlloc hi estava trobant una forat. (Segueix)

El passat divendres 4 de Maig, a la tarda, vaig estar a la plaça de la Vila veient la desfilada de modes organitzat per l'Associació de Creatius i Dissenyadors de Gràcia. La cosa va estar prou bé, feia gràcia veure amateurs desfilant i la claca animant. Fa poble. M'agrada.

El fet curiós és que en principi també hi havia d'haver desfilada de roba interior femenina, però l'Ajuntament no ho va considerar oportú perquè hi hauria infants i, ja ho sabem tots, les dones mig nues són una inadmissible forma de masclisme al ser tractades com a objectes i als nens se'ls ha d'educar en un clima de respecte i tolerància per tal que quan siguin grans formin part d'una societat madura, equilibrada, respectuosa i on tothom serà "txatxupiruli de la muerte".

Ara bé, va resultar curiós veure com, de fet, les noies van ser vetades però van sortit quatre jovenets ben macos (i joves!) en calçotets. Fins i tot algún d'ells semblava menor d'edat. Val a dir que es van endut l'aplaudiment (i els xiulets d'admiració femenina) del vespre. Per valentia (feia una mica de fresca) i pels seus collons. En el bon sentit. Algún també en el sentit literal, remarco.

I la nostra estimada consellera Dolors Martinez (la mateixa que persegueix a Vilardaga per enllaçar-la amb una web eròtica gai), la defensora de les dones i la seva dignitat, no ha considerat que passejar homes despullats sigui una ofensa cap als homes.

A primera fila la teniem, sense perdre's ni un centimetre quadrat de l'espectacle. Amb en Guillem Espriu al costat. Mirant en la mateixa direcció, dedueixo.

Doncs si, al final l'amenaça s'ha acomplert. Hem rebut, a GràciaNet, un requeriment judicial per tal que entreguem totes les dades que disposem sobre l'autor del bloc 1897.

Heus aquí el tarannà d'alguna gent d'ERC. Heus aquí la manera d'encaixar crítiques i sàtires. Heus aquí com envien la policia i un requeriment judicial quan exercim el nostre dret a no donar les dades personals dels nostres usuaris "per les bones".

I compte, que l'únic que va fer l'usuari fou enllaçar el nom de la Dolors Martinez amb aquesta pàgina de contingut eròtic homosexual: http://www.areamorbo.com/muymachos/principal.htm

Molt bé. Ex-amics d'ERC, suposo que comprendreu que a partir d'ara no només no us voti com ja he fet darrerament sinó que salti i balli d'alegria per cada batacada electoral. S'ha convertit en una cosa personal. 

 

I en un plànol més informàtic, els Mossos es passaràn hores i hores desxifrant els logs que els hi hem d'entregar per descobrir una IP que, després, caldrà demanar al carrier que els hi faciliti el número de telèfon de la línea desde la qual es va connectar. I això només s'entrega sota requeriment judicial (com  nosaltres). I com el telèfon correspongui a una empresa o a un cibercafè ja m'explicareu com esbrinaràn quines mans ho van escriure. Senzillament, no ho podràn saber. Sobretot si resulta ser un cibercafè.

Total, uns quants milers d'euros llençats en una investigació absurda. Com que són de tots, és senzill gastar-los.

Per cert, si no tenen linux (els Mossos van amb Windows, oi?) no sé com descomprimiràn l'arxiu... ;-)

 

MODIFICACIÓ: En Mauri als comentaris té raó i havia extrapolat contra ERC una fet on ERC no té cap mena de culpa de res. Ho sento. Ja ho he corregit.

- Psst! No et conec jo a tu?

Garratibat, va quedar-se immòbil. Qui coi li havia parlat? Estava segur d'estar sol, se n'havia ben assegurat abans de triar aquella branca per posar-s'hi. En aquell tros de bosc, amb el fullam tan espès s'hi havia sentit segur. Necessitava una mica de temps per a si mateix, havien passat moltes coses i volia calma per pensar-hi. No passa cada dia, que et fotin fora del show (el Millor Show del Món, creia ell), i considerava que mereixia que com a mínim...

- Cagun l'ós pedrer! Ja sé de què et tinc vist a tu!

Aquest cop si, casi cau de la branca. Va haver de fer un esforç per mantenir-se, tot intentant aparentar calma, però estava ben esverat. D'on redimonis sortia aquella veu? Sigilosament, va girar el cap a veure si veia algú. Res. Ni a la dreta, ni al darrera, ni a l'esquerra. Tampoc al devant. Ni sota ni sobre... Mira que si havia anat a parar a un bosc encantat! Només li faltava això, ara.

- Tu ets l'estrella del show del mussol i la lluna oi? Ostia nanu, espera que avisi als col.legues, som fans teus! Eeeeehhh gent!! Fffiiiuuuuit!! (fent un fort xiulet) Mireu, mireu qui tenim aquí!!

De cop, tot va ser fressa al seu voltant. I, sincerament, no va marxar perquè li van fallar les forces al començar a veure tot d'ulls que se'l miraven. Ulls flotants! Si almenys pogués pessigar-se... Ostres, quin malson aquell. Només li faltava anar a petar a un bosc encantat. Ell, tan tranquil que sempre havia sigut, que s'havia dedicat a mirar-ho tot fixament per aprendre el més mínim detall i ara es trobava en un lloc on no entenia res de res. I, de tanta tremolor, no podia ni volar.

Eps, espera, els ulls no flotaven sinó que tenien un cos.. S'hi fixà més. Quin coi d'animal era aquell que semblava una branca amb ulls? Ostres no, alguns semblaven branques, d'altres tenien els colors de les fulles... No havia vist mai un animal tan extrany. Uns ulls que es movien de forma esbojarrada, un cos amb forma de branca... Va recordar de cop quan era ben petit, en una visita del seu oncle de les Amèriques, aquest va explicar a tot el poble que hi havia uns animals anomenats "camaleons" que per amagar-se es transformaven en el color del seu entorn. Tothom l'havia pres per ximple, però ell al ser un vailet n'havia quedat impressionat. O sigui que el seu oncle no havia dit mentides... Qui ho havia de dir, aquella gent de gràcia que se les donaven tan d'entesos l'havien ben espifiada al fer-lo fora del poble per mentider.

Però tornant a la realitat, tants ulls mirant-lo fixament el posaven nerviós. Ell volia estar sol, caram! Res de soroll! Aixi que, ara ja més tranquil però emprenyat com una mona, va aixecar el vol sense ni despedir-se.

- Caram, quin mussol tan antipàtic, no m'extranya que l'hagin fotut fora del show. Apa i que el bombin tu!