Bastonarium.cat

Aragó sempre ha estat una terra molt propera en tradicions degut a un passat comú i el Ball de Bastons, allí conegut com a Paloteado, n’és un exemple.

L’actual Paloteado de Novillas es molt probable que comences cap al 1678, quan es va formar la “Cofradía del Santísimo Rosario” i que te una total relació amb el Paloteado. Tot i ser suposicions no documentades, el primer document que parli explícitament del Paloteado de Novillas el trobem al 26 de Gener de 1806, en el llibre d’actes de la “Confradia”.

Si hi ha una dansa que identifiqui el poble de Bellreguard, aquesta és la del Ball de la Forca. Aquest ball és l'únic de bastons del qual es té noticia a la comarca de la Safor. És una dansa tradicionalment interpretada per homes, vestits amb camisa, saragüells amples, mitjons blancs i lligacames de color, espardenyes de veta negra, jupetí de fantasia i mocador de seda al cap. En la mà dreta duien una forca de tres o cinc puntes i la del Cap del ball era de set puntes. El Cap dels dansants començava a cantar i el final de cada vers era repetit a cor per tots els altres.

No trobareu balls més antics a la nostra tradició mediterrània que els de bastons. A la Vall d’Albaida, País Valencià, tenim documentada l'existència d'un a Ontinyent, però a dia d’avui només conservem el de l'Olleria, una vertadera joia etnològica. El ball dels cartxots protagnitzat pels Locos de l'Olleria.

El Ball dels Locos es va realitzar per última vegada a l’Olleria l’any 1917 i va ser recuperat el mes de juliol de l’any 1996 per un grup de joves vinculats a l’agrupament escolta de la localitat, i des de llavors protagonitzen la festa de Santa Maria Magdalena de l'Olleria.

Observeu aquesta cara, és la Núria, la traïdora i manipuladora que va aconseguir guanyar els diners de sis a traïció. Va saber jugar, enganyar i trair al final per emportar-se tots els diners.

Aquestes dues imatges són el resum del que va ser el pas pel concurs de la Maria Josep, la bastonera de Súria que va anar a sis a traïció! Primer la cara de la traïció i després la propaganda de la XXX Trobada Bastonera i el munt de publicitat que es va fer per TV3 sobre el ball de bastons.

Però això no va ser tot, el transcurs del concurs va portar moltes emocions, moltes esperances per la bastonera i un desenllaç tràgic.

Els pauliteiros són el símil del ball de bastons de Catalunya a Portugal, en un temps poc llunyà estaven molt propers a la marginalitat i l’oblit però als anys 80 van ser reinventats i recuperats. Cal dir que les similituds amb el nostre ball de bastons són més que notables, el que podria justificar les hipòtesis d’uns orígens o referents comuns a tota la península.

Actualment la dansa dels Pauliteiros es l’emblema de la ciutat de Miranda fet que molts cops siguin coneguts com “Pauliteiros de Miranda” tot i que no es restringeixen exclusivament a aquesta zona, ja que hi ha constància que es ballava o es balla a Vimioso, Bragança, Vinhais, Mogadouro, Macedo de Caballeros, a part d’altres grups fundats actualment a altres regions, sobretot de tunes d’estudiants i comunitats portugueses a l’estranger.

Aquest passat dia 4 de gener era la cavalcada de reis de la Vila de Gràcia, nosaltres som una mica peculiars perquè mentre tothom la fa el dia 5 aquí arriben el 4, un dia abans perquè els nostres reis són puntuals i no arriben l’últim dia a ultima hora com als altres llocs.

És un moment dedicat especialment als nens i sembla que els bastoners no hi tinguin gaire presència, o si la tenen hauria de ser en forma de cercavila dins del seguici reial però... no! Hi ha altres coses a fer molt més destinades als nens i que tot i que es fan poc cal fer-les i fomentar-les. Són els tallers de ball de bastons.

La presentació del llibre “Les músiques del ball de bastons i el seu context” es va realitzar el passat dissabte 17 de desembre del 2005 a les caves Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia, un lloc on es donaven de la ma dos tradicions, la del cava i la del ball de bastons.

La primera part va consistir en una visita per les caves, realitzada per una seixantena de bastoners i simpatitzants del ball de bastons on sempre hi va regnar el bon ambient.

Després de la visita i la degustació del cava venia el plat fort, la presentació oficial del llibre, amb una vuitantena d’assistents i nombrosos representants del món bastoner i la classe política Catalana.

A Montserrat s'hi troba el Santuari on es donen trobada l'espiritualitat i la cultura en un marc natural singular. Aquest era el repte del meu viatge, una meta, un objectiu que consistia en portar dos bastons des de la Vila de Gràcia fins al Santuari, a peu i en un sol dia.

Quin era el sentit d'aquest viatge el desconec fins i tot jo, la majoria d'objectius a la vida han estat imposats per la societat, per la cultura o el món competitiu on vivim però era el moment d'imposar-me un objectiu, sense significat religiós però si espiritual, vinculant la meva acció amb allò que més m'agrada: el ball de bastons.