Jo només diré que malgrat el que hi hagi pogut escriure al blog, encara sóc persona i esclar que em sap greu la situació pèssima de molts llocs del tercer món, però que queda molt lluny del meu abast solucionar res i que l’únic que crec que puc fer és comportar-me com a consumidor mitjanament responsable.

I sí, jo em mobilitzo, l’última mani a la que vaig anar va ser la del Mayday, milito en un partit polític, estic en una plataforma ecologista d’Esplugues i sóc membre de dues colles castelleres. A més, treballo i estudio… prou feina tinc per pensar en Mèxic

vinga, salut

A base de manifestacions poca cosa farem…però com que ara està de moda tot això que surt a la frase abans citada… ens hi apuntem i ja tenim la consciència tranquil·la…sempre carregant el mort “als altres” (polítics, banc mundial, premsa,…)

Apa, siau!

Aquí els estudiants fem una manifestació i no sortim a la premsa, com a molt sortim si hi hagut incidents amb la policia. (Que no surti a la premsa no vol dir que no es faci)

En canvi a França fan una manifestació (tampoc eren massa grans: 1 milió de persones en una cinquantena de ciutats, divideix i veuràs que no és tant.) I tots els tertulians, periodistes que estan embadalits pel francesos, per la seva “llibertat, igualtat i fraternitat” (quina gran mentida), diuen que això és el reflex del maig del 68, lloant els seus discursos, etc..

Que tenen ells que no tenim nosaltres? Allà també hi va haver incidents, i com a molt era un apunt al final de la noticia, en canvi aquí hauria sigut la única noticia.

No ens deixem enganyar per la premsa, aquí la gent es mobilitza, fa campanyes i intenta canviar les coses.

Al final ens haurem de fer francesos perquè la premsa d’aquí ens faci cas

Parles de manis manipulades… les de la logse i la llei de qualitat no portaven politics devant; les del banc mundial tampoc; les del no a la guerra si 😉 … nosé, ja t’ho deia: no som francesos ni anglesos ni italians: som catalans, i en alguna cosa s’ha de notar no? 🙂

I no, no se’m fa extrany que hi hagués una mani dient que som una nació i… be, ja veurem que sortirà al referendum pq no està gens clar.

Dius que portem molts anys callats… bé, potser és que ens hem adonat abans que els altres que fer manis no porta enlloc perquè realment ben poques coses canvien oi? Almenys a casa nostra hem vist que si fa no fa, després d’una mani tot ha continuat igual. Potser som més pràctics que d’altres 🙂 O més escèptics.

Fes memoria i recordaràs el no a la guerra (el mes multitudinari del mon), la mani contra la reunio del Banc Mundial (la ciutat del món q mes va manifestar-se al ser-ne seu), les bronques i manifes estudiantils per la llei de qualitat del PP i de la LOGSE (i ja en fa anys!), les vagues generals, les manis de cada 11 setembre, la mani de “som una nació”, les manis després de cada atemptat demanant diàleg… i si m’apures les darreres manis fetes a casa els nostres cosins ibèrics en contra de tot el que faci falta (sigui o no cert). En fi, la gent es manifesta i molt.

I contrariament al que dius tu, a mi el que em sembla que el problema és que no es vol reconeixer el país que tenim. Ni som escandalosos com els gavatxos, ni masells com els anglesos, ni d’armes tomar com els italians. Som catalans, ens agrada el sol i el bon menjar en una taula plena d’amics, però per sobre de tot, ens encanten les discussions interminables intenant sempre trobar una solució de consens que deixi a tothom content. I com que és impossible que plogui al gust de tothom, el poble català va passant anys en una mena de letàrgia aparent, però que internament és un bullici (que no porta enlloc, és cert).

No sé si m’he explicat 🙂 Però et venia a dir que aquí la gent es mobilitza i molt… l’altra és que resulti efectiu tant de moviment.

De vegades sembla que mirant mes enllà de l’horitzó ens evitem mirar que és el que tenim al costat.

Que si paguem 3€ al mes a no se quina ONG (cosa que no és dolenta, sinó que podríem dir que ho hauríem de fer) ens rentem la consciència. Com es feia en l’edat medieval, que els més rics pagaven a l’església per tal que després poguessin anar al cel.

Respecte el que dius que s’alça com a portaveu de no se ke, tampoc hi estic d’acord. És més aviat una visió pessimista, quan veus que segurament el teu futur no serà millor que el dels teus pares.