Fa uns 11 o 12 anys vaig començar a jugar un joc de cartes en anglès molt minoritari. Al cap d’un anys amb la traducció al castellà, i amb ella una massificació de gent que aprenia a jugar, i creien que eren uns cracks. Va ser just en aquells anys quan jo vaig decidir deixar-ho.

Fa una setmana i mitja més o menys mon germà em va dir que uns col·legues seus havien començat a jugar aquest any i si em venia de gust fer alguna partideta. Vaig desenterrar de pols la meva baralla negre, i el vaig reptar a fer una partida rememorant els vell temps. No va ser una sola partida, ens vam enganxar i van caure deu o dotze.
(Segueix)