Assajos sobre la realitat

L'agència de viatges del RACC al carrer Pi i Margall, davant del mercat de l'Estrella, té una estampa ben curiosa des de la matinada de dilluns. Seguidors del Barça han començat a fer cua en aquesta com en altres agències de l'entitat per intentar aconseguir una de les entrades per a la final de la Champions League que es disputa a París el 17 de maig. La bogeria s'ha desbocat entre els seguidors culers. A l'agència gracienca s'hi sumen els exemples de les agències de la ciutat, com la del carrer València amb carrer Urgell o carrer de les Bruixes, a Les Corts, amb diverses cues de socis barcelonistes. El soci del Barça que vulgui estar a París i no hagi estat de sort en el sorteig d'avui que ha realitzat el FC Barcelona entre quasi 80.000 peticions tindran l'oportunitat a les agències del RACC, a partir de les 9 hores d'aquest dimecres 3 de maig fins divendres.

A poc menys d'una hora de vol, la illa d'Eivissa viu aquests dies convulsionada pels intents del Govern Balear i el Consell Insular de construir una autopista que divideix la més grans de les Pitiüses en dos, amb el beneplàcit dels cacics locals, comandats per l'exministre d'Exteriors, Abel Matutes. L'autopista no respectarà cap masia centenària, com Ca na Palleva o Can Malalt, ni cap jaciment fenici perquè aquesta via 'ràpida' tindrà un ample que en alguns llocs assolirà vuit carrils que permetrà 'millorar' el trànsit des de Sant Antoni a l'aeroport. Es tracta d'un projecte rècord perquè, a més dels vuit carrils, serà l'autopista més curta (només 21 quilòmetres) i més cara d'Espanya (543 milions d'euros).

Director i actor de cinema porno, Conrad Son té 40 anys. Viu a Barcelona. Després del boom de Les excursionistes calentes, torna a la càrrega amb pel·lícules eròtiques per a dones i el primer Saló del Sexe en Català, a Manresa del 7 al 9 d’abril. En Son [nom de batalla, per cert] és un d'aquells catalans que no s'amaga ni de la seva ideologia ni de les seves ànsies mediàtiques perquè entén que té la televisió és una forma de vendre el seu producte: en aquest cas, pit, cuixa i figa amb denominació d'origen, com el fuet d'Osona o el cava del Penedès.

Aquest dissabte s'ha jugat un dels partits més importants de la temporada al Camp Nou. Un Barça-Madrid, segons els entesos, és un dels clàssics del futbol mundial i una oportunitat que les televisions captin per a milions de persones les realitats autòctones. Així, la Joventut Nacional de Catalunya va repartir banderoles amb el lema "Catalonia is not Spain" als voltants de l'Estadi però els que l'agafaven es trobaven amb la desagradable sorpresa que els agents de la seguretat privada del FC Barcelona confiscaven les pancartes i les trencaven.

La comissió de la Memòria Històrica de l'Institut de Cultura de Barcelona aprovava aquest estiu passat la col·locació d'una placa commemorativa a la façana de l'edifici del carrer Sostres, on va viure Ovidi Montllor. La citada comissió faria bé de recordar també que en el cor de Gràcia avui fa 120 anys va nèixer un dels intel·lectuals més importants de Catalunya, Josep Maria de Sucre, un gracienc que va exercir com a tal però que va projectar amb força la cultura catalana de les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX.

No podem deixar com una anècdota aquesta figura tan important de la cultura catalana. Sabem que parlar de fer justícia és relatiu en una vila com la nostra on encara queden carrers i places amb noms tan inadmissibles com Secretari Coloma o el mateix Rius i Taulet.

PostSecret, el lloc on els internautes confessen allò inconfessable, és el gran guanyador dels premis Bloggies 2006, una mena d’Oscar del vast món cibernètic dels weblogs. PostSecret, tot un fenomen a Internet, no només ha guanyat el premi Bloggie com a millor bloc de l’any, sinó que també s’ha fet amb la victòria en les categories de millor lloc nord-americà, millor lloc temàtic i millor lloc comunitari. Agafa així el relleu del popular weblog tecnològic BoingBoing, el gran dominador en les dues darreres edicions dels premis.

Aquest dissabte es commemoren tristement dos anys dels macabres atemptats de l'11 de març que van sacsejar l'Estat espanyol, a les portes de les eleccions generals que havien de dur a Mariano Rajoy o José Luis Rodríguez Zapatero a les portes de la Moncloa. Al-Qaeda feia la seva aparició en una festa que ningú l'havia convidat però que finalment va destapar les mentides del govern popular.

Cada cop són més habituals els comunicats en què els Mossos d'Esquadra han de desmentir certes informacions que circulen a través dels correus electrònics i que avisen de presumptes accions delictives o terroristes. Vehicles que circulen estranyament amb els llums apagats, telèfons mòbils que amaguen bombes o segrestos express a les portes de les escoles són els darrers assumptes que van reenviant-se de correu a correu de la gent que atemorida intentar prevenir a amics, familiars i coneguts.

A la Comunitat de Madrid, fins i tot, un hospital va enviar una circular que l'alertava els pares que els seus fills podien patir al·lucinacions i taquicardies si s'enganxaven calcomanies que presumptament duien LSD. L'origen d'aquesta informació falsa va ser de nou un correu electrònic que un dels responsables del centre mèdic va prendre amb més consideració que qualsevol rumor.