Assajos sobre la realitat

Aquest ha de ser el govern de l'Entesa. Més enllà de la paraula 'tripartit' cal encetar d'una vegada per totes una legislatura que s'ha de basar en el diàleg i la unitat nacional i social del país. Adéu, tripartit. Hola, Entesa. El país necessita un govern fort però sobretot, un govern que en paraules de Carod-Rovira continuï "mesures de benestar" que van iniciar-se durant l'anterior mandat però que el soroll mediàtic i les pica-baralles van deixar en segon i tercer terme.

Resulta curiós comprovar l'efecte que té el gas i el petroli de Rússia sobre les ments dels caps d'estat i govern de la Unió Europea que aquests dies s'han reunit a Finlàndia amb Vladimir Putin, l'obscur tsar del segle XXI. Els interessos energètics dels socis de la Unió han esborrat de forma vergonyosa qualsevol referència en les seves declaracions sobre l'assassinat de Anna Politovskaya o la patètica relliscada del president rus parlant sobre el president d'Israel ("Transmetin les meves salutacions al seu president. Quin mascle! Violar a una desena de dones").

90 milions de dòlars (gairebé 80 milions d'euros) és el que pagarà el Déu Google per fer trampes amb els seus anunciants després que aquests interporsessin una demanda contra l'empresa.L'explicació és ben senzilla: cada vegada que un usuari accedeix a un link publicitari de Google, aquest anunciant ha de pagar uns quants dòlars a la companyia.

Allen Snyder, veí de Morgantown (Virgínia Oest, Estats Units), va rebre fa no gaires dies una carta que incloïa una foto del seu nan de jardí, que havia desaparegut misteriosament el 19 de juliol. La carta, amb matasegells de Pittsburgh, va sobresaltar Snyder, qui no es podia creure el que estava veient.

L'arrós incrustat a la paella; les gerres de sangria, a la nevera; les escupinyes, saltant a les safates, i els musclos, en la seva particular sauna turca. Tot preparat per un diumenge més de sol, platja i restaurant de salmonelosi i gelat de tres gustos però els cambrers en peu de guerra, perquè ni indígenes ni turistes han omplert els menjadors amb l'habitual flaire de Nivea per culpa de les meduses. Aquest matí els propietaris de restaurants de Castelldefels i Gavà es queixaven que el brot de meduses que han tenyit de roig la bandera dels socorristes els han fet perdre clientela.

El cor de la ciutat, el culebrot interminable de TV3 ha acabat una nova temporada amb moltes sorpreses i nous assassins. Des de Gràcia ja sabem que no ens podem refiar de la gent de Sants... que comencen copiant la Festa Major i t'acaben tirant la dona per la finestra, veritat David Peris? Bromes a part, deixeu-me però que faci un parell d'incisos que m'han sorprès enguany. D'entrada, admirable la fortalesa física d'un dels actors clàssics d'aquestes sèries, en Jordi Boixaderas, que sorprenentment en menys de dos mesos l'ha palmat dos cops, una vegada a Ventdelplà i, l'altre, a El Cor de la Ciutat.

D'entrada, contundent però cert. El cas de l'assassina de padrines, la Reme, ha demostrat novament que els seus veïns la tenien per una bona persona, que mai havia donat cap mal de cap a la comunitat on vivia. És més, a la feina, aquesta gallega de 48 anys, la tenien per una treballadora eficient, simpàtica i que es relacionava amb tothom. El cap del concessionari de cotxes del carrer Balmes, que sovintejava el petit establiment on Remedios treballava a la cuina, la recordava ahir a la tele com una persona afable, igual que la resta de veïns i veïnes d'aquests homenets i donetes que amaguen cadàvers i proves incriminatòries sota la catifa del menjador.