Avui toca parlar de Plataforma x Catalunya

Avui passejo per Vic i la publicitat electoral encara decora els carrers de la ciutat del Sants. Vic, però, com algunes viles de la comarca d'Osona se la coneix més per l'avanç en vots de Plataforma per Catalunya, una formació liderada per Josep Anglada, un ex de Fuerza Nueva. Avui toca parlar de PxC perquè juntament amb l'abstenció, conformen un binomi que cal analitzar. Anglada, com els venedors de loció capilar del far west, promet remeis increïbles. La lluita contra la immigració és l'excel·lència que ja li ha donat bons resultats. Aquest aprenent de Haider a la catalana, ven fòrmules. El preu, ja és una altra cosa.

 (Segueix)


Els bons espanyols

La meva mare està espantada. Per algú, com ella, que ha viscut gran part de la seva vida en el franquisme, les proclames sobre la reivindicació de la nació i la unitat espanyola atemoreix i fa recordar èpoques passades. I és que, en aquests moments, el sectarisme envaeix la política espanyola, amb denominacions d'origen i qualitat. Hem de tenir en compte, que aquest cap de setmana, la raça espanyola ha sortit un altre cop al carrer.

 (Segueix)


Cinc coses que no sabeu de mi

Continuo la cadena iniciada per en Guillem Espriu, explicant "cinc coses que no sabeu de mi". Des de sempre han corregut per correu les cartes on et demanaven que enviessis una història a cinc persones del teu entorn per tal d'obtenir sort i els favors dels déus. Aquestes "cinc coses" no pretenen buscar la providència sinó més aviat fer crèixer el món blocaire gracienc.

1. De petit m'agradaven els còmics de Superlópez. Ara m'encanten les obres d'Alan Moore, entre elles V for Vendetta.

2. De petit volia ser arquitecte però amb els anys vaig veure que se'm donava millor escriure que el dibuix linial.

3. Fins fa poc portava sempre mitjons negres però els Reigs Mags m'ha dut mitjons de ratlles perquè aquests són més fàcils d'aparellar quan surten de la rentadora.

4. M'encanta la fotografia i viatjar. Aquestes dues passions m'han portat per llocs impressionants del Marroc o Cuba, per exemple.

5. Un de les meves dites preferides és la que diu "S'agafa abans un mentider que un coix". De "Dune", el llibre de Frank Herbert, em quedo amb la frase "La por és l'assassina de la ment".

Passo la pilota a l'Àlex López, Quim Perelló, Carina Oliver, Eduard Marron i Carles Alemany.


Les 10 videoblocaires més sexis

Cali Lewis 
 
Segur que una de les tendències que trencarà fort aquest 2007 seran els videoblocs, que introdueixen el vídeo en els ja famosos blocs de 'tota la vida'. En el món anglosaxó, aquesta tendència ja està consolidada, de forma que, ara, els nostres companys de xarxa han seleccionat les 10 videoblocaires més sexis del 2006.
 (Segueix)


Turquia i la pena de mort

Dos membres més a repartir el pastís de subvencions, ajuts i fotos oficials a la Unió Europea. Romania i Bulgària s'integren aquest 2007 a les taules de treball d'aquesta regional vetada al Gran Turc. "Reservat el Dret d'Admissió" per els qui viuen de l'Estret del Bòsfor cap el fons del mapa. Una prova rera una altra, els turcs han hagut d'anar participant en diverses proves d'enginy polític i aprenentatge sobre les democràcies occidentals. Els autors d'aquesta gincana europea, ni més ni menys que els inquilins de Brussel·les, que accepten uns i altres però sempre deixen de banda la més lletja, Turquia.
 (Segueix)


A l'avantsala de la idiotesa clerical espanyola

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) consideren que l'Estat espanyol està a l'"avantsala del totalitarisme". La política del govern Zapatero no els hi agrada, tot just que el govern socialista ha fet gestos per racionalitzar l'aportació de l'Estat a l'Església Catòlica, després d'anys de 'concordatios' i barra lliure. La CEE considera que si els governants no tenen en compte en els seus actes "la recta raó i el patrimoni espiritual de cada poble o nació", la democràcia "degenera sense remei en dictadura". Cal preguntar-se llavors, quin és el resultat de la dictadura barrejada amb el patrimoni espiritual de cada poble. 40 anys de legitimació d'Espíritu Nacional?

 (Segueix)


"L'enlluernament, al cap del carrer"

Sovint te'l podies trobar en alguna cantonada de l'Eixample o bé creuant l'ample carrer Urgell, bastó en mà, amb pas pausat i cap coronat amb un barret d'aquells que fan hivern. En Jordi Sarsanedas, com esmenta en Jordi Llavina a El Punt, ha trobat "L'enlluernament, al cap del carrer". No coneixia personalment en Sarsanedas però, coneixent la seva biografia, m'impressionava sovint trobar-me aquest home de cultura, de país i de paraula travessant la meva quotidianitat. Ara feia dies que no el trobava i llegint ahir el diari segurament vaig entendre el perquè de tot plegat.
 (Segueix)


Res més lluny que el CSI...

Poc a poc es van sabent més detalls en el judici als dos skins que presumptament van agredir mortalment el jove Roger Albert i cada dia ens sorprenen més per la també minuciosa investigació que qualsevol paral·lelisme amb la sèrie de televisió CSI és circunstancial. I és que fa un temps els forenses i investigadors de la policia espanyola van fer el crit al cel per la forma en què aquesta sèrie nord-americana tractava la professió. Ara bé, entre el tractament exagerat de la televisió i la poca rigurositat de la policia en el cas de l'assassinat d'en Roger hi ha un bon tros.

 (Segueix)