El PP s'amaga a la teva bústia
Per què quan t'arribava publicitat electoral del Partit Popular a la bústia el sobre és blanc sense cap indicatiu?
Pixarro dixit
"Espanya está desitjant que Catalunya abandoni la rauxa i torni al seny... al seny de Pla"
Manuel Pizarro
Una república bananera
José de San Martín, una de les figures cabdals per a la independència d'Argentina, Xile i Perú deia en el segle XIX que qualsevol economia d'un país que depengués d'un producte anava directament cap al suïcidi. El cas de les incipients nacions sudamericanes on les potències colonitzadores van establir dictatorialment els conreus de cotó o sucre, per exemple, han estat l'exemple clar del pà per avui i fam per demà. L'economia espanyola, creixent en els darrers anys per sobre dels indicadors europeus, ens remet a la fam el dia següent de les eleccions. (Segueix)
Immigració, De Rajoy a Duran
La carta de la immigració ha sorgit de la baralla de cartes i ha caigut sobre el tapís de joc de la campanya electoral. El contracte d'espanyolitat que Rajoy vol fer signar als nouvinguts representa un cop més l'estratègia amb banda sonora de pandereta i ximbomba d'una dreta rància disposada a tenyir de populisme el seu programa electoral. Mentre que l'economia espanyola s'ha nodrit de la força de treball dels milers de treballadors vinguts d'altres racons, tot eren bones davant les dades de creixement econòmic. Ara que sembla que la cosa frena una mica, cau la llosa de la por a l'immigrant. Que potser els immigrants són com la pols que l'escombres i l'amagues sota el sofà o la catifa? (Segueix)
La llengua, arma sensible i explosiva
Parlar de llengua resulta en aquests temps com a mínim una qüestió ideològica molt sensible. No ho dubto. Ara bé, els qui intentem convertir el debat sobre la llengua una qüestió cultual estem una mica farts d'haver-nos de justificar.
(Segueix)
Al Gore no parla català
Aquest és un fet constatat per als experts en protocol del nostre Ajuntament. És clar que des de que José María Aznar va declarar que parlava català a la intimitat els experts en llengües van bojos i no saben quines llengües davant d'un o altre estadista internacional. Celebro que Al Gore s'hagi convertit en una espècie de fetitxe del medi ambient. M'hauria agradat que aquest esforç per explicar l'apocalipsi planetari l'hagués fet quan era sotspresident del govern nord-americà. Però, aquest tema no toca avui. Toca preguntar-se per què Imma Mayol va fer el discurs davant Gore íntegrament en castellà.
(Segueix)
Una entrevista a dos quarts de dues de la matinada.
Creïa que ja havia completat un rècord quant a fer entrevistes però dimecres passat vaig trencar la meva pròpia marca amb una entrevista a dos quarts de dues de la matinada. La raó era que entrevistava a Sílvia Tarragona, una de les comunicadores més importants del país, que ara fa un programa de 3 a 5 de la matinada a Ràdio Nacional d'Espanya. Per qui volgueu fer memòria, a la Tarragona la vam poder disfrutar a la Nit dels Ignorants (Catalunya Ràdio) fa uns anys. Ara però, el nom de Tarragona ens porta a parlar d'un llibre que impacta i no ens deixa indiferentes a qui l'hem llegit: "T'ha tocat la grossa. Memòries d'una gorda feliç".
Una mínima coherència
Aquests dies hem pogut conscienciar-nos dels residus que generem a través de l'exposició Trash People, un conjunt de 300 ninots fets amb deixalles, que s'han aplegat a la Plaça Reial. Són obra de l'artista alemany HA Schult i els anomena el seu "exèrcit de refugiats", que "representen la societat que ignora els problemes del medi ambient que genera la manca de consciència pel reciclatge. Què més es pot desitjar per plantejar preguntes i crítiques a la 2a Setmana del Medi Ambient a Ciutat Vella? Doncs, podríem demanar una mica més de coherència.
(Segueix)