Assajos sobre la realitat

Sort que algú ha entés d'una punyetera vegada de què es tracta això d'Eurovisió. El triomf de Rodolfo Chikilicuatre en la final espanyola del certamen representa d'una vegada per totes la desacralització d'un concurs que el franquisme va convertir en la seva particular illa de Perejil.

Obres els calaixos i trobes un rudimentari mp3, vas passar per un mp4 i després has caigut a la trampa de l'ipod. La 'vella' càmera reflex ja està desada a la funda i no recordes si encara té algún rodet de pel·lícula a dins però et dóna igual perquè primer va arribar una càmera digital compacta i ara estàs a punt de comprar-te una reflex digital. No saps quants megapíxels farà la futura adquisició però té és igual. Segur que la càmera del telèfon mòbil que portes en farà el mateix. De telèfons mòbils també n'ha passat un parell i ara tens la sensació, estranya sensació, que necessites un aparell on ho tinguis tot: agenda, reproductor musical, càmera, ah, m'ho oblidava, i telèfon. (Segueix)

Celebro que en Miquel Pagès, actic conseller tècnic del districte de Gràcia i actual candidat a presidir el Casal d'ERC a Gràcia, s'hagi decidit a obri un bloc. Qualsevol iniciativa digital a la Vila serà positiva i més si serveixen per explicar projectes ideològics. Ara bé, és d'esperar que la tasca blocaire d'en Pagès tingui continuïtat més enllà de presentar el seu programa com a candidat. Val la pena que el ciberespai gracienc no es converteixi en un reclam en període d'eleccions. 

És d'esperar també que els mitjans de comunicació graciencs tinguin amb el pròxim president d'ERC de Gràcia també les portes obertes al casal tal i com ha predicat excel·lentment l'amic i blocaire Carles Alemany.

Fa uns dies vaig poder gaudir d'un article de n'Àlex López, conseller del districte de Gràcia per ERC. Que vagin per endavant les meves felicitacions per Cal bastir altre cop l'independentisme?, un article que arrel dels resultats d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions del 9 de març es planteja quin és el futur de l'independentisme. Arrel d'aquestes preguntes i altres que m'han sorgit sobre les eleccions espanyoles i els consegüents moviments dins ERC cal tenir en compte un conjunt de factors que no sé si responen a la pregunta que es formula l'Àlex però que ho intenten.

"És un greu error confondre el vot de càstig que ha rebut Esquerra Republicana en forma d'abstenció amb la fi de l'independentisme. I cal viure molt allunyat de la realitat per no adonar-se que el paradís patriòtic espanyol que propugnen Joan Ferran i el PSC té la mateixa consistència que els efectes especials de les pel·lícules d'Ed Wood."

Víctor Alexandre 

"A Dennis se li han posat per corbata"

Flavio Briatore, cap escuderia Renault

Fa uns anys diverses entitats del barri van adherir-se a la campanya per intentar que el carrer Sèneca passés a anomenar-se d'Anna Frank, en record de la jove holandesa que va viure reclosa i que va morir finalment en un camp de concentració. La ubicació de la infame Llibreria Europa en aquest carrer n'era motiu més que suficient per un canvi de nom. Els veïns però no van estar d'acord amb la proposta perquè pensaven que les cartes no arribarien a casa seva... Ara els graciencs i gracienques estem a temps d'esmenar aquestes justificacions injustificables. (Segueix)

"Acabó la campaña y se desinflaron los políticos en internet, que aún no han actualizado las páginas, blogs, twitters o facebooks", deia Juan Varela avui analitzant el ciberespai polític després de la victoria de ZP a les eleccions generals. Certament els contrastos de resultats no donaven per tenir els reflexos atents. Per uns, el cava ha estat present fins altes hores de la matinada. Per altres, el destrempament ha estat notori deixant de banda totalment la xarxa.