Assajos sobre la realitat

En Contel em saluda i abans que pugui dir res em diu: "El llibre sortirà aquest Sant Jordi!". Cofoï com un pare i orgullós de poder donar una resposta després que l'obra "Gràcia, temps de bombes, temps de refugis" vegi la llum. Han passat anys de recerca i investigació i moltes conyes per part meva que anava insistint cíclicament quan me'l deixaria llegir. Estic segur que només per la voluntat d'en Josep Maria aquest nou llibre del meu estimat Taller d'Història de Gràcia valdrà la pena igual que el d'un exdirector de Transversal que continua la lluita des de les contraportades de La Directa, en Sergi Picazo. (Segueix)

L'altre dia en Carles Alemany comentava un article meu sobre els rastres digitals que capturen certes empreses d'anàlisi publicitària. Tenia raó quan assegurava que a més a més de les pàgines que cadascú visita alguns paparazzi han posat de moda i fins i tot exposat les fotografies de les deixalles dels actos de Hollywood.És el cas de  Bruno Mouron y Pascal Rostain que van realitzar un autèntic treball de camp sobre què llençaven a les escombraries dels famosos amb resultats certament sorprenents. A l'Estat espanyol, els tomateros no van usar els mateixos vomitius recursos, per sort. Això no és tot, no hi ha límits per segons quines persones. (Segueix)

- Se nos han acabado los pueblos y ciudades

- Per què no hi ha cap cotxe de Seat que porti nom d'una ciutat catalana?

- Nosotros somos españoles


Francisco García Sanz, president del consell d'administració de Seat, responent a un periodista de l'Agència Catalana de Notícies.

Cada Sant Jordi hi ha tres tradicions nostrades: la rosa, el llibre i el debat sobre els autors mediàtics. Els forners van voler introduir dins el folklore del 23 d'abril l'anomenat pa de Sant Jordi però no ho han aconseguit. En canvi els perapunyetes han posat èmfasi en les seves neures sobre les persones que surten a la tele i publiquen llibres. Qualsevol persona que surti a TV3 està desligitimada per escriure un llibre?

Reconeixer una certa admiració per l'economista Xavier Sala i Martín pot etiquetar-te ràpidament en el món dels indesitjables. Confesso però una certa gràcia per aquest home que alguns qualificarien com un bocamoll i jo deixo com a políticament incorrecte. No és l'estil de la correció allò que defineix en Sala i Martín i per això el trobo com a mínim curiós, de llegir i d'escoltar. En Sala i Martín no et deixa indiferent i el més important, et deixa amb la frase perfecta per reflexionar. L'univers d'aquest economista de la Universitat de Colúmbia el formen a hores d'ara Montilla, el Zoo d'en Pitus i Ronaldinho. Quin trident! (Segueix)

"Un immigrant de ministre d'immigració. Ara els obligarà als que arribin a fer el que ell no va fer mai quan va emigrar. Quina ironia, eh?"

Greips (abril 2008) 

Sembla que la finalitat justifica els mitjans. Almenys això és el que pensen a Phorm, una empresa nord-americana al servei de les principals companyies del món, que ha llançat un dispositiu anomenat 121media que s'introdueix al teu ordinador i permet saber les pàgines visitades i quins camins has agafat a través d'Internet. L'escàndol ha sacsejat el Regne Unit després que British Telecom hagi admès que va escollir a l'atzar 36.000 clients per tal de realitzar una "petita prova tècnica"... 

"La immigració està creant una nova realitat que ens fa estar més insegurs"

Celestino Corbacho (febrer 2007)