Assajos sobre la realitat

Aquests dies ens llevem amb un cafè, tot llegint el diari, escoltant la ràdio o veient la televisió, i ens ve una terrible constatació. Els nens i nenes d'aquest país s'han convertit en uns monstres, en uns dictadors de mig pam, que passegen la seva tirania entre les aules de l'escola i el sofà de casa. No és estrany comprovar que aquesta sobtada preocupació ha agafat els pares amb la crisi postvacacional i que els mitjans de comunicació hem posat a l'ordre del dia els debats sobre el 'bolet pedagògic'.

Segur que molts aquesta vegada heu pogut veure l'entrevista que Mònica Terribas va fer a Pere Casaldàliga, exbisbe de Sao Fèlix d'Araguaya, a Televisió de Catalunya. Personalment, encara continuo pensant amb les paraules contudents d'aquest claretià que tot i patir el parkinson manté unes conviccions de ferro i no tremola en les seves crítiques al món occidental i a la jerarquia vaticana.

Entreu i preneu-la tota, que aquesta és la Vila de la diversió, entregada a tots vosaltres, vingueu d’on vingueu, tant se val d’on veniu, si del sud o del nord. De la mateixa manera, preneu i beveu tot el que hi hagi, que aquesta és la Gràcia del botellot, de l’alcohol etern, vessat per vosaltres, llauners o barres de bar, en remissió dels vostres negocis.

Avui que em toca fer el darrer assaig sobre la realitat de la temporada les cordes del meu llaüt de poeta crític desafinen més que mai. Penso que és la calor. Durant aquests mesos he intentat analitzar aspectes de la realitat de casa nostra buscant sempre la crítica. Tot i que a vegades penso que aquesta em surt més aviat àcida, confio que m’entenguin, m’agrada posar el dit a la nafre. I quan no hi ha nafre, m’agrada rascar una mica sobre la crosta de la indiferència. Aquesta és per a mi, una de les coses que els ciutadans i ciutadanes no ens podem permetre, la indiferència. (Segueix)

En un país abocat a les discussions prosaïques i les tertúlies polítiques sorprén que certes notícies passin desapercebudes en el magma informatiu. Publicàvem l’altre dia a Transversal Web que la demanda supera l’oferta de places d’escoles bressol públiques. Hem de reconèixer que l’atemptat de Londres s’ha engolit aquests dies qualsevol canapé informatiu sense que haguem fet qualsevol anàlisi o consideració. Res a dir, ni nosaltres ni aquells estèrils conglomerats de protestes urbanístiques en què s’han convertit les associacions de veïns. (Segueix)

Aquests dies s’estrena El Calentito, una pel·lícula que vol recuperar l’ambient i la música d’allò que es va anomenar la movida madrilenya. Fa uns anys, aquesta onada de nostàlgia només hauria tingut cabuda a Cuéntame, aquella eterna sèrie de Televisió Espanyola que tenia olor a naftalina.

Tal dia com avui de l'any 1992 moria a Sueca l'intel·lectual valencià Joan Fuster. Algunes efemèrides oficials parlen de Fuster com a escriptor però aquest adjectiu es queda més aviat curt per la trascendència de l'obra d'aquest autor que va cultivar l'amor cap als Països Catalans en molts àmbits. (Segueix)

El PSC organitza des de fa unes setmanes uns cursos d’informàtica per als seus militants per tal que puguin estar al dia de les noves tecnologies. Aquesta mesura sembla d’entrada una bona proposta per combatre l’analfabetisme tecnològic, un dels problemes amb què es troben, sobretot, les persones majors de 40 anys que per exemple han de buscar feina. L’ús de les eines ofimàtiques és imprescindible en un mercat laboral on l’ordinador i internet, en particular, són imprescindibles.