Assajos sobre la realitat

Mig món ha conegut aquesta setmana una d'aquelles notícies que ens deixen més perplexos que el 0-3 del Bernabéu. Associated Press explicava que als Països Baixos empleats de la companyia de TV Endemol NV treballaven per intentar (ho van aconseguir finalment) aconseguir el rècord Guiness de fer caure un castell gegant de 3.992.397 fitxes de domino. Poca feina diran alguns. Quins hobbies més estranys, direm uns altres.

Podem llegir a La Vanguardia que "Interior restablirà el control fronterer a Barcelona per la cimera euromediterrània", durant els pròxims dies 27 i 28 de novembre. Segons el ministeri d'Interior es vol garantir "el normal desenvolupament de la cimera" i així s'aplicaran les disposicions de l'acord de Schengen per restablir controls fronterers en ports, aeroports i límits territorials amb França. Ens preguntem, doncs, d'on sorgeix aquesta idea de l'Europa sense fronteres, de la Unió de lliure circulació de béns i persones, de la comunitat supranacional sense aduanes.

Fa uns deu anys aproximadament qui us escriu començava en el món del periodisme, a redactar lids i fer petits reportatges. La primera entrevista que vaig realitzar va ser ni més ni menys a Maria Antònia Oliver. Vaig trucar-la i vam quedar que passaria un matí a fer-li l'entrevista. A corre-cuita vaig repassar la seva biografia, alguna de les seves obres i què havia escrit fins llavors.

L'alcalde Clos ha tornat a obsequiar-nos amb una d'aquelles frases, accions o reflexions que ens té acostumats darrerament. Aquest dijous hem pogut llegir a Transversal Web que ha foragitat dues noies que demanaven almoina a La Rambla intentant posar en pràctica aquesta ordenança d'una revolada. "S'ha de sortir de casa pixat i c...", va dir fa unes setmanes en un programa de ràdio i llavors la severitat de les seves paraules ens van semblar quasi humorístiques. En aquesta ocasió Clos ha foragitat els 'indesitjables' igual que el Messies va foragitar els comerciants del temple. Podria semblar una poca-soltada però posa d'especial rellevància les presses dels nostres polítics a resoldre en quatre dies les actituds incíviques que es produeixen a la ciutat.

Una visita guiada per la nova cap dels Mossos d'Esquadra a Gràcia, Cristina Manresa, ens ha permés descobrir les interioritats de la comissaria de Vallcarca, que està a les últimes quant a arquitectura i noves tecnologies. D'entrada, l'edifici aprofita tota la llum que li arriba de la seva posició privilegiada a la muntanya de Vallcarca, que trenca amb la imatge sinistra d'algunes comissaries de les èpoques del franquisme. D'altra banda, "aquest edifici està més integrat en l'entorn", reconeix Manresa. Cal tenir en compte que fins ara moltes de les instal·lacions de la policia del país eren més pròpies d'estils com el 'pop art', amb vistosos panells blaus i vermells.

Aquests dies hem pogut conèixer l'avantprojecte que l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona vol activar per l'any 2006 per tal de refer la imatge incívica que hi ha a Barcelona. Mesures contra la prostitució al carrer, els venedors ambulats, els neteja vidres s'aplegen al costat de sancions econòmiques contra aquells que vulguin comprar música pirata o els serveis d'alguna prostituta. D'una revolada el consistori vol eliminar tot allò que segons sembla embruta la façana de la ciutat. Cal felicitar-los d'entrada perquè ser coherents amb la seva política estètica dels darrers anys. El que importa no és el contingut sinó la forma. Així s'ha construit a poc a poc l'oci d'aquesta ciutat, així s'ha pogut aixecar sense manies el Fòrum 2004 i així s'explica aquest còctel de mesures que barreja sense manies sancions i filosofies morals mediocres.

Fixem-nos per exemple, en els cas de la prostitució. S'intenta penalitzar tant el client com la persona que ofereix els seus serveis sexuals a la via pública. No ens plantegem les causes d'aquestes conductes sinó el que importa és que el carrer estigui net. Des d'un punt de vista pràctic té la mateixa importància una pixada al carrer o una prostituta que un venedor ambulant. Tots són 'objectes' que fan mal als ulls, segons els nostres governants.

En un temps no massa llunyà els clixés de parentiu ens oferien una visió més aviat pejorativa de la tieta soltera, aquella que no havia trobat pretendents. "Aquesta es quedarà per vestir sants", deien els familiars i els veïns. La integritat física, de les noies sobretot, quedava qüestionada perquè no s'entenia que ningú la pretengués en matrimoni.

Estem acostumats als grans especials, als desplegaments i la utilització de tot tipus de mitjans cada cop que el Barça aconsegueix una victòria important. Després d'uns anys on els èxits blaugranes eren més aviat escassos hem pogut veure els detalls més vanals dels mercenaris de la pilota, gràcies a la tasca de TV3, la 'nostra'. Però aquest diumenge aquesta receptivitat ha estat més aviat escassa davant d'un dels esdeveniments esportius de l'any, la consecució del títol de la Fòrmula 1 per part de Fernando Alonso.