Assajos sobre la realitat

Aquest dimarts els diaris reproduïen la imatge d'una cofoïa Isabel Coixet amb la seva 'B', com a guanyadora en l'apartat cinematogràfic dels Premis Ciutat de Barcelona que cada any concedeix l'Ajuntament de la ciutat. Aquesta gracienca il·lustre ha posat nom propi entre les grans superproduccions americanes amb films que expliquen històries íntimes però que no deixen de ser universals. Malgrat aquesta 'nota gracienca' es troba a faltar en aquests premis barcelonins un reconeixement a la tasca dels mitjans locals, entesos com a partíceps de la realitat més propera als ciutadans. Enguany els guardons han estat per Enric Juliana, cap de La Vanguardia a Madrid, i el programa de RAC1 Minoria Absoluta.

L'Estatut ha estat en el darrer any el principal protagonista de l'escena política catalana i aquesta ha incidit d'una forma clara en el desenvolupament i les agendes temàtiques dels principals partits de l'Estat. Solemnement la majoria dels diputats del Parlament de Catalunya van aprovar un text valent que volia marcar les relacions de Catalunya amb l'Estat espanyol. Amb molta intel·ligència, el que llavors es va anomenar quatripartit van dur tres dels seus representants fins el Congrés dels Diputats per presentar l'Estatut. Potser per primer cop en els darrers anys la classe política catalana actuava més enllà dels seus interessos partidistes però aquesta unitat que tan necessària amb el pas dels mesos s'ha anat esborrant fins aquests dies en què s'ha formalitzat un acord entre PSOE i CiU per donar suport a un text que pot s'assembla al que havia sortit del Parlament català. Calia doncs monopolitzar el debat polític si en el fons el que es proposa és més o menys una reforma de l'actual?

Chalatenango, una ciutat d’El Salvador, plora aquestes darreres setmanes la mort d’un lleó anomenat Jon Cortina, sacerdot jesuïta, tantes vegades amenaçat pels militars d’aquell país centreamericà i a finals d’any va patir un vessament cerebral que va acabar per endur-se’l definitivament.

Juan María Raymundo de Cortina Garaigorta, nascut a Bilbao a portes de la Guerra Civil (1934) no només era un lleó per la seva condició de seguidor del Athletic Club sinó també per la seva aferrissada lluita per la defensa dels drets humans a l’Amèrica Llatina. Fou el fundador de Pro Búsqueda, una organització que es dedica a reunir famílies separades per la guerra civil salvadorenya. Des de l'any 1994, aquesta entitat ha comptabilitzat 754 sol·licituds de recerca, s'han resolt més de 300 casos i s'han produït 174 retrobaments.

Amb els darrers raïms del 31 de desembre de 2005 acabava no només un altre any sinó el termini legal per adequar els continguts públics a través dels webs als criteris d'accessibilitat. Aquests criteris tenen a veure d'una forma senzilla amb les qüestions de compatibilitat d'una pàgina a través de diferents navegadors, per exemple, però més extensament amb tot allò que faciliti l'accés al món digital de les persones amb discapacitats.

En aquest sentit, les administracions autonòmiques han disposat de més de tres anys per portar a terme aquesta tasca, després que el juny de 2002 s'aprovés la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i el Comerç Electrònic. Un recent estudi del Observatorio de la Infoaccesibilidad demostra que a hores d'ara aquests criteris no s'han assolit. Cap dels portals autonòmics té els mínims estàndards d'accessibilitat.

Compartir tertúlia amb autors com Màrius Serra, Joaquim Carbó, Enrique Vila-Matas i Pedro Zarraluki no es fa cada dia si no és que intentes organitzar un concurs literari com el que durant la segona part de l'any hem dut a terme Transversal Web i BdeBarna amb Històries de Barcelona. De tots aquests escriptors així com la resta de membres del jurat, Unai Velasco i Dolors Lázaro, inclosos, en destacaria la seva enorme col·laboració a l'hora de portar a terme i entregar aquest guardó que ha intentat lligar literatura i noves tecnologies.

Llegim aquest dimecres 30 de novembre a Transversal Web que l'Ajuntament presenta una exposició on podem trobar fotografies del mobiliari urbà de la ciutat amb el preu inclòs al costat de la imatge. Aquesta curiosa proposta s'inclou dins les iniciatives per fomentar el civisme entre els barcelonins per "conscienciar quant valen les coses".

Recordo quan era estudiant i em tocava matricular-me apareixia el total de pessetes a pagar en la fulla de matriculació i al costat apareixia una nota d'avís que subratllava que malgrat que la matrícula tingués un preu, el cost real era un altre. Evidentment aquesta xifra era 'sensiblement' superior al que havies pagat en realitat.