Hola a tots i totes! És evident que l'amor mou muntanyes, si més no això és el que diuen. Però el que sens dubte és segur és que l'amor no entén d'edats, ni de cultures, ni de religions; és per això que podem trobar contes d'amor per nens. Els tres que us porto avui són molt especials, i tots ells tenen quelcom que els fa diferents, màgics...
ELS PRÍNCEPS BLAUS DESTENYEIXEN, Teresa Giménez, Editorial Beascoa (2008)-> Sota un títol tan sugerent, no es pot amagar res més que un molt bon conte. La història és genial, i les il·lustracions, tot i no ser del meu particular gust; l'acompanyen d'allò més. Us explico: Una nena que espera el seu príncep blau, un príncep que mai acaba d'arribar, hi ha qui li diu que no existeixen, hi ha que pensa que destenyeixen, les mares sempre diuen que el que hagi deser per a tu així ho serà... I vinga a esperar i esperar, però mai arribava el príncep que li donés la felicitat. Així que un bon dia es va casar d'esperar i...
Us copio un fragment del llibre i descobrireu la bellesa que s'amaga en aquest conte que pot semblar simple i cursi...
" Aixi que un bon dia vaig deixar d'esperar - No necessito cap príncep- em vaig dir.
I aleshores va succeïr una cosa màgica. El meu cor va començar a omplir-se i a expandir-se, semblava que dugués ales. I, de sobte, em vaig adonar que tot aquell temps l'amor havia estat dins meu i jo no l'havia vist ni sentit perquè estava "esperant" .
En aquell precís moment em vaig enamorar de mi mateixa!.
I aleshores vas aparèixer tu! I tu no eres blau, ni perfecte, no eres verd, ni groc, ni vermell...Eres de totd els colors, eres meravellosament imperfecte, eres de carn i ossos!
I no em donaves la felicitat, sinó que multiplicaves la que jo ja sentia!
I eres tendre i dolç, i em deis PRINCESA.
I jo em sentia la princesa més afortunada del món, de la terra i de l'univers, perquè finalment, havia trobat el meu príncep."
Una autèntica manera d'explicar als més petits que per estimar a un altre i perquè t'estimin, s'ha de començar per estimar-se un mateix.
QUÉ CHAPARRÓN, Maja Celija, Editorial OQO (2008) --> Hi havia una vegada el Senyor Manel, que es va llevar com cada matí, es va rentar la cara, es va vestir i va sortir al carrer... Cada dia feia al mateix, però aquell dia quelcom extraordinari va succeïr. Del cel li va caure als seus braços una bonica princesa. Però no només va caure una per a ell, sinó que van començar a ploure princeses per tot arreu i...
Una visió una mica surrealista de l'amor i de les típiques princeses dels contes de fades, sovint massa idealitzades. Divertit, irònic i crític, ens narra que l'amor entre persones que semblen totalment diferents (però que en el fons resulten iguals) és possible.
D'il·lustradora croata, se'ns mostra una il·lustració contundent i original.
EN TOFÒN I LA ROSA, Katja Reider, Editorial Thule (2005) --> Aquest conte ja fa temps que es troba en el mercat, de fet, fa molt que l'he vist a les llibreries i me l'he mirat moltes vegades. És un conte preciós i m'encanta, ara us explico el perquè.
L'amor a primera vista existeix, si més no, això és el que pensa la protagonista femenina de la nostra història, entestada en construir la seva pròpia història d'amor, amb la que somia a sota la pomera; a l'altra banda de la pomera i del llibre, en Tòfon somia amb una història sobre la felicitat. Els dos sota aquell arbre s'allunyen de les conviccions de família i amics que creuen tenir la veritat absoluta. Finalment la Rosa i en Tòfon es trobaran?
Una història dolça i delicada amb unes il·lustracions que també ho són fetes per Jütta Bucker que parlant de porcs i porquets, li fa un petit guiny a aquell lector adult però infant per din que encara no ha perdut del tot la fe en els somnis.
Espero que us hagin agradat molt els contes que us he portat avui i que ja hagueu trobat el vostre príncep o princesa, no necessàriament blau i tampoc no necessàriament caigut del cel.
Fins aviat!
