Article interessant
He trobat molt interessant aquest article:
http://www.llibertat.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=931&Itemid=29
No he pogut evitar les llàgrimes
Quin video, tu... Genial i molt trist a la vegada.
El penó de Barcelona
Els de l'Escamot Francesc Derch deuen estar enfilant-se per les parets. I és que l'Ajuntament s'ha tret de la màniga un nou penó de Barcelona per penjar del balcó de la Vila.
El més interessant del cas, però, és que el penó que va onejar per Sant Medir no cumpleix la legalitat.
(Segueix)
Sobre la llibertat d'expressió
L'any 1979, un periodista anomenat Xavier Vinader va escriure dos articles a la revista Interviu on explicava detalladament, amb noms i cognoms, les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al País Basc.
(Segueix)5 coses que no sabeu de mi
Sí, ja ho sé. Fa mesos que no actualitzo el bloc. Però ara, com que el Winston ha tingut la mala idea de ficar-me dins de la cadena aquesta de les 5 coses que no sabeu de mi, doncs mira... Qualsevol excusa és bona. Així doncs, aquí van:
(Segueix)
Festa a Barcelona
Ahir vaig fer una cosa que feia molt temps que no feia: anar de festa a Barcelona. I quan dic Barcelona, vull dir el casc antic de la ciutat, la Barcelona històrica.
L'experiència, fruit d'un sopar amb companys de feina, no podia ser més decebedora. Després de sopar al Museu Marítim i anar de farra a un local del carrer Nou de la Rambla, vaig tornar a casa amb la sensació d'haver estat en una ciutat merdosa i decadent.
(Segueix)Belfast-Gràcia
Bé, com alguns de vosaltres ja sabeu, fa uns dies vaig estar una setmaneta a Belfast. L'experiència va ser molt positiva. Allà, a part de beure més pintes del compte, vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb gent que va donar la seva opinió sobre la situació que es viu al país, des d'antics voluntaris de l'IRA al Gerry Adams passant pel Jake, que va compartir cel.la amb el Bobby Sands els primers dies de la vaga de fam de 1981.
I és que pels qui ho ho sapigueu, l'any 1981 els presos de l'IRA van fer una vaga de fam per reclamar el seu estatus polític, una protesta que va acabar amb la mort de 10 vaguistes. D'això ara fa 25 anys i per aquest motiu, la part republicana de Belfast està plena de banderes irlandeses i de banderes negres en senyal de dol.
(Segueix)Els castellers de dol
Avui m'he despertat encara colpit per la notícia de la mort d'una castellera dels Capgrossos de Mataró. Un fatal accident que ha conmogut tothom però, sobretot, als qui ens dediquem a aquesta tradició popular.
No coneixia personalment a aquesta nena, però per mi ha estat com si així fos. Tinc la sensació d'haver perdut a una companya de la meva pròpia colla i faig meu el dolor que en aquests moments deuen estar passant els seus pares i tota la colla mataronina.
Estic trist i enrabiat. Trist per la pèrdua i enrabiat perquè un episodi així és un fet extremadament excepcional, fruit d'una mala sort que ningú hauria de tenir mai. I afortunadament, només cal fer un cop d'ull a la història castellera per veure que que no passa gairebé mai.
(Segueix)Circulació a la Vila de Gràcia
Llegeixo a l'Independent que el nostre regidor de districte, Ricard Martínez, està molt content amb els canvis circulatoris que s'han fet a la Vila. Tot orgullós, no s'està de dir que han reduït el trànsit en un 85 per cent.
El que no diu el nostre estimat regidor és com ha afectat això als graciencs que ens hem de moure en vehicle. Doncs ja li dic jo. Ens ha afectat molt negativament. Jo, per exemple, el recorregut per deixar la moto al pàrquing que abans feia en un tres i no res, ara s'ha convertit en una odissea que m'obliga a sortir de la Vila, per tornar-hi a entrar per l'altre extrem.
Això per no parlar de les vegades que m'he trobat amb "blucles" surrealistes que m'han obligat a cometre il.legalitats circulatòries per poder fugir d'un recorregit sense sortida. I és que a més dels canvis de sentit i carrers tallats s'hi han d'afegir algunes obres que en alguns moments han inutilitzat l'única sortida possible.
(Segueix)Indecisos
Sempre que s'acosten eleccions, com a ara a Catalunya, apareixen enquestes d'intenció de vot. En aquests estudis hi acostuma a aparèixer un apartat que mai fins ara havia acabat d'entendre: el dels indecisos.
Sempre se m'havia fet estrany pensar que alguna persona no podia tenir clar què votar, potser perquè jo sempre he sabut de seguida quin seria el meu el vot. Ahir, però, vam fer un sopar a casa d'uns amics i vam acabar parlant precisament de les pròximes eleccions. I ves per on, va resultar que per primera vegada en molt temps, la majoria -jo inclòs- estàvem en aquest grup dels indecisos.
Abans, gairebé tots erem votants d'ERC (amb més o menys convenciment), però aquesta vegada no és així. Després de l'última legislatura, ara n'hi ha que s'estan pensant votar CiU, alguns dubten sobre si votar o no a ERC, altres pensen en no votar i alguns es plantegen votar opicions aboslutament minoritàries com Escons Insubmisos.
(Segueix)Tiocfaidh Ar La
Bé, veig que ja hi ha gent que es pregunta per això de "Tiocfaidh Ar La". Com molt bé s'apunta en un comentari al meu primer missatge, això és gaèlic i vol dir "El nostre dia arribarà".
Aquest és un lema dels irlandesos del nord, país pel qual tinc molta tirada. De fet, dilluns que ve marxaré per cinquena vegada a fer una visita als meus amics de Belfast i, de pas, acomiadar-me del mural que hi vaig fer amb un amic l'any 2003. I és que pel que sembla, les autoritats han decidit esborrar tots els murals combatius, això sí els d'un i altre bàndol.
Aquí us poso unes fotos de com vam fer el mural.
El primer missatge
Bé, finalment m'he decidit a obrir el meu propi bloc. Suposo que ho he fet perquè ara que he començat les vacances m'he vist amb prou temps com per dedicar-hi una estona.
A més, de tant en tant hi havia coses que m'agradaria explicar i no tenia cap canal per fer-ho. I un bloc sempre és una bona solució. Així que a partir d'ara aquest serà l'espai on abocaré les meves opinions i els meus pensaments.
Abans que res, però, començaré a mirar-me com funciona tot plegat. I és que hi ha aspectes tècnics que encara se m'escapen. Vaja, que la informàtica no és el meu fort.
Espero sortir-me'n.