Per si no ho sabíeu, el doblador del popular "Chef" de la descerebrada sèrie d'animació South Park, Isaac Hayes, va decidir recentment abandonar el personatge ja que en un dels darrers capítols s'havia ridiculitzat l'anomenada Esglèsia de la Cienciològia, secta de la qual ell n'és membre. Aquest capítol, degut a les pressions del propui Cruise no va ser emès per TV, però per sort no comptava amb Internet i el podeu veure aquí (en anglès, uns 20 minuts de durada).
Què podíem esperar dels irreverents autors de la sèrie? Doncs segurament això que han fet: matar-lo i a lo bèstia!
Aquí teniu el vídeo de la matança que no té desperdici!
(Segueix)
Assisteixo, encuriosit, a l'interessant intercanvi de floretes digitals entre en Carles Salat, editor de La Tortuga de Gràcia i en Miquel Pellicer, de Transversal Web i del seu bloc, Assajos sobre la realitat i no puc més que pensar en aquella escena de Pulp Fiction on el Señor Lobo deia allò de "ya está bien de chuparnos las pollas", si fa no fa, "ho hem fet molt bé però anem per feina".
I em sembla molt bé, que consti, malgrat la conya. Perquè en tot l'exercici de crítica comparada entre els dos textos sempre hi apareix un tercer que a cops sembla com si no hi sigui, o com si no hi sigui amb prou pes que no és altre que GràciaNet.
(Segueix)
Llegeixo a Escolar.net que un grup una miqueta díscol del PP de Galícia està fent un concurs de Miss PP entre les seves militants com a forma de protesta per la manca de democràcia interna dins el partit.
Jo, la veritat, em començo a plantejar certes coses i ja no tinc tant clar si va ser bona idea allò de fer-me d'esquerres i independentista 
Avui va de secció filològica: la importància dels collons a la llengua catalana.
Encara que pugui semblar una grolleria, la paraula "collons" és potser una de les que segons el context, valor i afixació dóna una immensa varietat de significats. Al gra:
1. Precedit de numeral
Si el numeral és "un" significa una cosa molt costosa o cara:
– Em va costar un colló
Si el numeral és "dos" significa valentia:
– Té dos collons
Si el numeral és "tres" implica menyspreu:
– M'importa tres collons
Si és un nombre superior, els collons es conten a parells i denota dificultat
– Ens va costar mil parells de collons
Feia temps que us volia ensenyar algunes composicions noves que he anat fent darrerament. Tinc algunes més en construcció però de moment us poso les que crec que ja estan llestes per veure la llum. Incloc l'antic Corda-Hop amb alguns retocs i a la qual li he posat un nom un pèl menys explícit i un parell de perles més.
No m'enrotllo més, són aquestes: The big one, Samsara, i Flamíger (antic Corda-hop).
Espero que us agradin, encara que acceptaré de grat crítiques sagnants i despietades 
, així un va aprenent.
Això sí, si heu de dir allò de "per haver-ho fet tu, no està mal", us podeu fotre el comentari pel c.., tot i agrair-vos moltíssim la intenció i l'esforç, no m'és de gaire utilitat. Ja ho sé
I això que no tenia molt clar anar-hi, més que res per por que ERC pogués utilitzar en benefici seu la convocatòria. Al final una trucada em va fer aixecar-me del sofà i vaig baixar a Barcelona per primer cop el 2006 i em vaig trobar un panorama que no m'esperava. Primer: gent, molta gent, moltíssima gent. El dia abans en un sopar havia pronosticat 20.000 persones, ja veieu que de futuróleg no tinc cap futur. La batalla de xifres no m'importa gaire. Òbviament no hi va haver la gent del dia del No a la guerra, però podríem acostar-nos a que més o menys hi va haver una quarta part de la gent del dia d'aquella mani.
Llegeixo el cert neguit que ha provocat entre la classe política catalana i intel·lectual el manifest Per un nou partít polític a Catalunya.
El signen il·lustres representants de l'ex gauche divine i es queixen bàsicament que el nacionalisme català té impregnats tots els partits polítics (inclús creuen que això que titllen de deriva nacionalista afecta fins i tot al PP!) i per tant demanen que algú reculli el relleu del seu manifest i creï un nou partit polític bàsicament constituït sobre les bases a) Catalunya no és una nació b) Espanya sí és una nació c) el català no és una llengua de primera categoria d) el castellà sí és una llengua de primera categoria e) la Constitució espanyola ja està bé com està i no cal tocar una coma, com tampoc els Estatuts d'autonomia.
Bé, doncs jo els dono la benvinguda a que participin del joc polític, que surtin de les seves poltrones i que baixin a l'arena (també denuncien, com no, la proposta de llei d'eliminar la fiesta de Catalunya) i que es presentin i comptin els que són i quants els hi dónen suport: quatre i el gat. Amb una mica de sort inclús podrien erosionar el PSC amb un parell de diputats i així aquest desfer-se de la seva part més espanyolista i babeliana.
Així que benvinguts aquests manifestos. Com deia La Trinca (que suposo que ja no signarien): "i ara surten manifestos on expliquen quatre llestos que ja ens estem excedint. I vomiten la parida de que som jo i la querida els qui els estem oprimint".
Doncs això.
No és ben bé una obra de teatre sinó que està plantejat com una conferència en clau d'humor sobre el procés de la transició espanyola vista des dels ulls d'un nen en aquella època.
Suposo que l'edat ideal per veure aquesta performance és per als que tenim entre 35 i 45 anys, perquè està farcida de llocs comuns recorrents, com poden ser els Payasos de la Tele, la Familia Tellerín o el Un globo, dos globos, tres globos.
Totes aquestes referències, com a fils conductors d'un discurs bastant cru i bastant cert al meu entendre: que la transició va consistir bàsicament en un procès per exculpar dels seus crims tots els responsables de la dictadura i, seguint la metàfora del pal i la pastanaga, anar donant-nos peixet per a sobre vacil·lar que aquest procès va ser modèlic i inclús exportable.
Aquí és on la claven el Xavi Theros i el Rafel Metlikovitx. La descripció del problema basc, el problema català i el cas gallec (depende...) també està molt aconseguit. En fi, que si teniu dotze €uritos de res, apropueu-vos a la Beckett i passareu una molt bona estona.
Així que amb l'ajuda del GarageBand, ahir vaig fer una cançoneta. Us la penjo a veure què us sembla. Aquí la teniu.
Aquí teniu el tall del José Maria García per a tots els amics del bloc del mestre Bañeres.
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
The Big One
Samsara
Flamíger
Sota llicència Creative Commons - Llicència No Comercial 2.5 .
- Maig 2008 [1]
- Abril 2008 [2]
- Novembre 2007 [1]
- Agost 2007 [2]
- Juliol 2007 [2]
- Juny 2007 [4]
- Maig 2007 [7]
- Abril 2007 [7]
- Març 2007 [3]
- Gener 2007 [1]
- Desembre 2006 [2]
- Novembre 2006 [8]
- Octubre 2006 [2]
- Setembre 2006 [2]
- Agost 2006 [6]
- Juliol 2006 [18]
- Juny 2006 [11]
- Maig 2006 [11]
- Abril 2006 [11]
- Març 2006 [11]
- Febrer 2006 [2]
- Juny 2005 [1]
- Maig 2005 [3]
- Abril 2005 [1]
- Cossio madrileño (mirror)
- Web del Quiosc Revolució!
- Tinc un quiosc (i -ara- una mica de temps)
- El lladregot més maldestre del món
- Quan plou... és millor posar-se a córrer o continuar caminant?
- Avui punxo al Velcro (l'antiga Finestra)
- "El Jueves", censurat
- Samarretes infantils
- Dia de l'orgull GUI
- 30 anys d'eleccions democràtiques
- Quiosc Revolució
- Arturitu i el bloc mil·lenari
- Reflexions d'un exiliat
- Eurekia
- Can Winston
- Parlar a cau d'orella
- Diari d'un aborigen gracienc
- Monòlegs politicofestius
- Una mica de tot...
- El Pentagrama
- desPensaments
- Manel Gozalbo (HispaLibertas)
- El que tuvo, youtube
- Fórmula TV (tele)
- Can Bañeres (fúnbol)
- Escolar.net (actualitat)
- Graciapèdia
- La noia del calçot (international post)
- Agenda.gracianet.org
- Imatges.gracianet.org
- Gràcianet
- Blocs.gracianet.org
