Demà, a primera hora a les sis o set del matí segurament ja tindrem  el guanyador de les eleccions americanes i el nou mandatari dels Estats Units per quatre anys.

Sembla clar que el nou President, sigui Democrata o Republicà, es trobarà damunt la taula un país amb problemes, potser dels més complexos perquè s’ajunten les dues guerres en que es troba immers el país més la gran crisi econòmica, enfonsament del sector immobiliari, dels bancs...

Per tant el nou mandatari, en el cas que sigui Obama, haurà d’enfrontar-se a tots aquests reptes i alhora, mantenir la il·lusió del seu “Podem” .

El que és segur és que les seves relacions tant en clau interna, com vers el món ja no poden ser les que es fan avui, la situació demanda una nova manera de fer política i les esperances del món, només cal veure com s’estan seguint les eleccions, porten a que la relació de poder del Imperi vers la resta siguin diferents. Més igualitàries i més obertes.

Demà sabrem el nou inquilí de la Casa Blanca, i el món respirarà tranquil o no depenent del candidat que surti escollit.

Déu salvi Amèrica.

Quantes bestieses s'han escoltat i escrit aquests dies a compte del cas del caçador caçat. La més bestia, defensant les postures del sector caçador i politico-economic l'he sentit i llegit aquests dies, dient que si "aquestes feres es trobessin a Collserola", no hi hauria discussió.

Obviament la resposta és clara, perquè per desgràcia la humanització de l'área de Barcelona fa segles va foragitar i matar qualsevol posibilitat. Però el cas del Pirineu és diferent perquè allà no fà ni cent anys que n'hi havien hagut i s'hi van desapareixer va ser peruquè la incultura i la set de sang dels caçadors els van exterminar, com per desgràcia també ho han fet amb altres espècies.

A més tot el cas fa un fort tuf, perquè tots els experts diuen que no quadre i el primer de tot és que feien uns caçadors en una zona on es sabia que hi havia l'ós. En segon lloc, es sospita que de fet qui fugia era l'animal segurament perseguit pels gossos d'aquests ciutadants honrats i bones persones, que tenen com a ilusió matà algua cosa per ser feliços.

La sortida en tromba del Síndic, demanat l'expulsió, ja no de la pobra ossa sinó de tots els ossos; dient que eren culpables de totes les maldats, encara fa més tuf. A Cantabria hi ha més de 150 exemplars d'ós i des de sempre i a hores d'ara encara no han provocat cap problema.

El tris d'això és que els polítics d'aquí enlloc de quadrar-se, tranquilitzar i educar, en seguida s'han apuntat al pim pam pum, volem un Pirineu buit de feres, per ( potser construïr-hi més).

Com dic penós, trist i vergonyant per a una societat que haurí d'aplaudir l'enriquiment biodivers del Pirineu, retornant a una espècia al lloc d'on no hauría d'haver estat expulsada mai.

Protestem, salvem la biodiversitat, no a la caça.

Malaltsxbasquet 

Sembla que almenys dins de la Unió Europea no haurem  de passar per l’escaner, com han dit alguns eurodiputats això seria una bogeria.

Això em fa pensar en la bogeria a que ens està portant la seguretat, que a més ens ha portat a casos surrealistes, perquè no pots passar amb botellins d’aigua, però que a l’arribar a l’altra costat resulta que pots comprar de tot, incloses eines tan perillosos com talla- ungles,  estisoretes, etc.

Per tant hom pot pujar a l’avió amb tot allò que suposadament, no pots pujar, per tant on és la seguretat.

malaltsxbasquet

Aquest matí han entrevistat a Baltasar Porcel, a la televisió, arran de la publicació del seu darrer llibre, començat quan seguia el tractament contra un càncer. EL llibre ha estat el de menys, el  més important és el que ha dit, les píndoles que ha deixat anar en el camí d’una conversa que per a mi ha estat una de les millors entrevistes que li han fet, tant pel camí que ha emprès com per les reflexions que ha deixat anar.

Aquí deixo anar unes quantes, a veure que us assemblen.

PINDOLARSME (recull d e les píndoles).

• 1.- Vivint com vivia en  la Mallorca rural, fora de les converses tipus, “demà aniré a mercat a comprar tal cosa”, o “aquest any la sega ...”, no hi havia res “hores i hores perdudes en un racó perseguint una pilota o mirant els ametllers, per tan la necessitat de viure em va portar a començar,  llegint les novel·les de “pistolers  i de lladres i serenos” passant pels tebeos fins arribar a Jules Verne, i aquí vaig començar a viure una altra vida més elevada.
• 2.- La cultura ens ajuda a reinventar-nos    constantment...
• 3.- Escriure em suposa viure dues vegades...
• 4.- Els humans som vius quan somiem i ens morim quan despertem...
• 5.- Avui en dia la Universitat és una fàbrica de títols no pas un grisol del coneixement, que és pel que va ser creada.
• 6.- La cultura és el que ens diferència dels animals o dels vegetals, segons casos...

En fi una llarga conversa que ens ha permès als que l’escoltàvem, fruir de la saviesa d’un ésser estratosfèric.

malaltsXbasquet

Oé, Oé, ja tinc face book, o no?

De cop m'ha hagafat cangueli, potser tot és una trampa, potser amb totes les dades que et demanen cada cop que et fas d'un facebook , o d'un picassa estàs oferint d'alguna manera part de la teva personalitat i al final, potser, hi ha algú que et coneix millor del que sembla... D'altra banda són grans invents, perquè et permeten coneixer i participar en temes que et toqueno senzillament contactar amb gent que d'alguna manera li agrada el mateix que tu.

Quan hom escolta temes com la inter-relació entre bases de dades, sobretot cara la web 3.0, pot arribar a ser perillos, sobretot si no ets curós pots acabar sent victima de grups que aprofiotint el teu perfil per des de fer-te ofertes ajustades als teus gustos, o bomberdajar-te, fins que caiguis en un paroxis-me de correus que no es demanat.

En fi, potser val no pensar-hi, i tirar endavant, a la fi, és divertit.

Arriba poc a poc el fred, les tardes passen despresa i la nit ho omple tot, els animals s’arrauleixen en els seus jaços, i les pells dels transeünts  s’amaguen darrera jerseis i camises, i en la seva mirada va desapareixen la llum de les passades vacances.

Els programes de cuina de la tele substitueixen, amanides i menjars lleugers, per sopes, cremes, i carns i menjars cuinats... Tot crida al replegament, a vestir-se de tardor, a pensar en tardor.

Els colors dels arbres groguegen, i les flors es van tancant, deixant les tiges verdes com a records d’un passat recent.

Les llars tanquen les finestres i cortines, i passejant pel carrer les llums carbassa del s fanals il·luminen fantasmes del passat.

Ja hem entrat a la tardor real, dies curts, negres nits. Moments per malenconies, per reflexions que no porten en lloc, per converses tranquil·les a la vora d’una tassa fumejant .

Els colors terra, substitueixen els colors vius, i tot s’alenteix, tot és poc a poc...    

malaltsxbasquet

Crash, kaos, darrers termes amb que les editorials defineixen la situació economica actual.

D’altra banda les radios on es fan tertulies, es parla de conceptes com ajudar, nacionalitzar, possar regulacions...

Maletes que es perden amb material radioactiu, la pujada de les hipoteques i un ventall de posibilitats per a deprimir-se ampli i per a tots els gustos.

Però no en tinc ganes, el que m’interessa del dia a dia, és la gent que passeja, que intenta ser feliç malgrat tot, que valora una conversa al carrer amb un conegut que s’ha trobat per sorpresa...

Aquests són els herois moderns els que ens donen esperança quan creiem que tot s’enfonsa i que ens recorden que el que ens fa ser feliços son les coses xiques, petites, insignificants, arribar a casa, rebre la mirada del teu gos quan et rep, els records del que hem fet l’estiu, viatges, estones deixant volar la imaginació...

malaltsxbasquet

 20 de juliol            Dia 1   Arribada a Liverpool Station a les 14,50h

                                    Tarda pasaseig informal per:

                                    Hyde Park, Picadylly circus, tornada en Bus, 23.

                                    Sopar Pizzeria, Italiana.

21 de juliol            Dia 2   British Museum, visita

                                    dinar al Parc Lincoln Inn, al costat del BM.

                                    Sant Martin’s, Church,  prendre cafè a la cripta.

                                    Trafalgar Square, visita a la plaça on trobem el British

                                    Museu portrait.

                                    Pont del Golden Jubileum, atravessem el Tamesis,

                                    Passejada per London eye, Parlament, Big ben,

     Parlament Square,

                                    Abadia de Westminster, Victoria Street, Victoria Station.

                                    Agafem el 36 per tornar a l’Hotel.

                                    Visita a Pubs:

                                    Sherlok Holmes, abans d’arribar al Golden bridge.

                                    Speaker’s, al costat de l’abadia, barri Westminster.

22 de juliol            Dia 3  Comprem el London pass.

                                    Metro Tower hill

                                    Visita a la Torre de Londres:

-       White Tower.

-       Jeweld Crown

-       Pati- residencia Befeeter.

-       Bloady Tower.

London Bridge, on pujem a banda de poder tenir una panoràmica de Londres, visitem l’exposició de com es va construir i de les diferens joguines de l’epoca en que va ser fet.

City Mall

Southwark Cathedral

Globe Theater- Shekspeare

Tate Modern

St. Paul’s Cathedral

Soho, Chinatown, Leicester Square.

Sopar a un retsurant Xinès.

23 de juliol            Dia 4  Grenwich

                                   Vaixell des de Westmister fins a Grenwich (City Cruisses).

                                   Visita de l’Observatori de Grenwich.

                                   Parc de Grenwich i jardins Palau Escola Marina de G.

                                   Dinar Fisch and Chips

                                   Pas de vianants sota del riu Tameis – Grenwich

                   fins els Dochlands.

                                   Visita del Museu dels Dochlands

           Trenet fins a Bank, metro Central Line fins a Marble Arch i

Autobus 274, fins el Zoo.

Visita Zoo de Londres.

Sopem a un Restaurant Español.

24 de juliol            Dia 5   London Eye, visita d’una hora, permet veure

    el gran Londres des de l’aire.

                                    Visita a Bakinham Palace, canvi de Guardia.

                                    Plaça “the Mall”.

                                    St James Park.

                                    St Margaret’s Church.

Abadia the Westmister, Tower Jowel.

Museu Pollak’s Toy’s

Museu del Còmic.

Oxford Street compres.

Sopar i Bolera.

25 de juliol            Dia 6  Dia lliure.- Cadescú fa el que volgui.

                                   Oxford street, compres.

                                   Visita al :

-       Royal Opera

-       Covent Market.

-       Museu del transport.

-       Neil Street.

-       Barri comercial.

-       Harrods.

 26 de juliol        Dia 7  Nothing Hill.

                                   Portobello road, mercat.

                                   Pub anglès, una cerveceta.

South Kessington:

Museu Ciència.

Royal Opera Hall, i rodalies.

Conservatori música

Museu Història natural.

27 de juliol     Dia 8    Candem Street

                              Candem Market, mercat a l’aire lliure.

                             Regent Parck, Queens Mary Park, zona de roses, el llac,

                              Jazz in the park.

Baker Street, Museu de Sherloc Holmes, Beatles Store.

Oxford Street, Edificis de l’Apple, Humley’s play store,

Adidas...

Supar Pizzeria.

28 de juliol    Dia 9      Tour, Winsor, Stohenage, Oxford.

Windsor Castle, Saint George Chapel,

torre de la casa de les nines de la reina.

Ruta amb autocar per la campinya anglesa fins a Stonhenage.

Stonehenadge, visita al monument megalític.

Continuem per ruta i s’observa que hi ha més punts

on es troben monuments de l’estil però sense

tant bona conservació.

Oxford. La ciutat Universitària, visita a un College.

Ruta per la ciutat.

Tornem a Londres.

29 de juliol   Dia 10      Dia lliure.-

                               Aprofitem per compres pendents i revisitar

zones on volíem fer més fotos :

Backinham Palace, The Mall, Trafalgar Square,  

dinem en un pub, visita interior de Sant Marti’ns,  

tornem a l’Hotel.

30 de juliol   Dia 11       Darrer dia.

Fem una volta final i tranquil·la per Hyde Street,

Hyde Parck fins el Speak Corner.

Agafem les maletes i anem fins a Liverpool street i agafem el tren fins l’Aeroport d’Standed... Arribem a Barcelona a les 21,30h.

Píndoles de juny

Primera píndola:

Divuit de juny, sembla que l’estiu comença a empènyer i ens allunya d’aquest mes i mig seguit de pluges, si ja sé que convenia molt i que d’aquesta manera els boscos no es cremaran etc etc,  la veritat que a mi com a bon “urbanita”, m’importen una merda. Però vés, sigui per poder fer una mica el tifa, i fer una mica la gara gara als “comarquinos”. La veritat, és que no se si val la pena sempre protesten, que si plou perquè la collita dels pixa pins que no venen a deixar els seus calerons, que si no pels raves i la mongeta tendra, bé la qüestió és viure subvencionat, així també “monto” un tinglado.  La veritat és que una mica de sol ja convenia.

I sinó ja veieu, fins i tot a mi se m’agria el cor.

La veritat és que en veure la reacció de la Catalunya diguem-ne d’extraradi, m’han vingut ganes de veure sortir els comtes de Barcelona per les portes de Barcelona a posar-los en cintura.

EN FI VISCA Barcelona lliure.     

Segona píndola:

Avui els meus fills estant acabant els darrers exàmens, globals, el gran aquest matí i el petit aquesta tarda, sort que almenys no els “pillarà”, la calor. El gran com dic al matí i el primer que ha fet és deixar-ne constància en el seu fotolog, amb un crit de visca el dolce far niente.

El petit fins a les cinc i desprès d’anar a les seves classes de dibuix, li encanta el còmic i aquest any va deixar el bàsquet pel dibuix. En fi si ell s’hi sent cridat.

En fi ara haurem d’aguantar consoles  i cares d’avorriment fins el juliol, que si Déu vol,  ens portarà a Londres i a Liverpool, a fer ciutat, que és el que m’agrada i a veure museus.

Tercera píndola:

 Una cos bona, per a mi és clar, els meus pares van fer 50 anys de casats i ho varem celebrar a casa, quinze persones, homenatjats, fills, nets, novies i algun que altre oncle..., la cosa interessant és que va anar bé i tothom va anar de bon rotllo. Fins i tot desprès de veure’s la darrera copa de cava, un 10 per la família, que per un dia varem saber aparcar les tonteries i vam ser bons amb nosaltres i el món.

En fi , un començament de juny atapeït de sentiments convulsos vers els comarquinos i de molta alegria pels fills i parents.

Apa salut

El rei està nu

Vivim en crisis constant, i això ens fa sentir indefensos i insegurs davant del mon que ens ha tocat viure. I així s’entén que davant un problema, una vaga, o una possible escassetat, ens girem emprenyats cap al pare estat per demandar-li solucions ja.

Som com el rei del conte que de cop descobreix que viu nu. Que totes les nostres possessions, que el nostre futur viu sota prospectives i sobre miratges, podríem dir que  la teoria del caos es compleix inexorable en les nostres fràgils societats.

Així per exemple comprem a sobre preu un pis taxat per una entitat financera que alhora ens deixa uns diners a compte d’un hipotètic valor que de veritat depèn de factors com que es segueixi construint i que això revaloritzi la nostra inversió. Però ailàs, si el sector de la construcció entre en crisi i el mercat de la vivenda cau, llavors el valor de la nostre aposta és a dir la hipoteca que em fet pot arribar a ser superior que el valor del immoble que hem comprat.

Total que per una successió  de fets llunyans a nosaltres, de cop i volta un bé que ens valoraven per 30 i que havíem sol·licitat 20, resulta que ens diuen que val 20 i em sort resulta que paguem una cosa pel mateix que ens ha costat , però gràcies al destí els interessos fant que per una cosa de 20 que ens havien dit que valia 30 ara resulta que tornem 40 i pujant mentre el que creiem valia tant va caient.

Així la nostre seguretat s’enfonsa en la mateixa rapidesa que el mercat.  Al final ens veiem nuus, un altre exemple, ara fa tres dies de la vaga dels transportistes, des del primer dia la gent ha actuat amb histerisme i amb por, així la gent ha acaparat més aliments del que és habitual, o ha posat benzina, sense necessitar-la realment, de tal manera , que els mercats s’han buidat en temps record, fins i tot el president del gremi de benzineres de Catalunya alertava de que la situació era complicada degut a un excés en la compra de benzina per part d’usuaris que no l’han de menester.

El paroxisme d’ahir va arribar quan un tertúlia va arribar a dir que si calia la policia havia d’actuar en més força.

Som una societat rica, que vol bicis, jardins verds, una pluja que caigui quan ens convé, i no suportem que aquest món d’Alicia s’enfonsi, el problema és que potser realment no ha existit mai, almenys en més de tres quartes parts del món, que per cert si ens veiessin riurien si no fos que ells no tenen la panxa grossa de tant de luxe efimer.   

L’article és de la Vanguardia del divendres 9 de maig i es titula ”Grades poc esportives”, escrit per Mercè Beltran.

1er. Cada cap de setmana l’esport mou uns 300.000 joves entre infantils i juvenils, fins al 18 anys i amb ells les seves famílies.
2on. Molts pares i això és una dada que es ve detectant des de fa 10 anys, com a mínim, prenen actituds agressives, crits i xiulets envers els arbitres o l’equip contrari, i fins i tot contra jugadors del propi equip.

Perquè encara que sembli estrany segons els especialistes els nois o els nens esportistes saben gestionar millor que els seus “fans” l’agressivitat i es defensen bé.

·         Joge Valdano ex jugador i ex futbolista  a definit l’actitud dels familiars i fans  com “ l’afany per guanyar de qualsevol manera desplaça la dimensió formativa i ètica de l’esport. Els pares traslladen les seves demandes de glòria als fills i això és una aberració. A determinada edat, el joc és una activitat espontània, lliure i plaent, si l’omplim d’obligacions, pressions i deslleialtats, li estem treien tot el seu sentit.

·         Jaume Cruz catedràtic de Psicologia a l’esport de la Universitat Autònoma de Barcelona diu:
o   La pressió que exerceixen alguns pares sobre els seus fills és com a mínim excessiva.
o   A les grades es tolera coses que a la vida quotidiana no s’accepten, com posar en permanent dubte a crits i amb insults les decisions de l’àrbitre i fins i tot de l’entrenador que en el camp són els que han de decidir”.
o   Les actituds en el camp també són sexistes en el sentit del comportament segons sigui el pare o la mare, almenys en línies generals, així mentre la mare crida i s’altera quan el seu fill rep una agressió intencionada o no, el pare és més agressiu demandant al fill que sigui el millor.

1.    Coneixement d’un mateix . quan un practica un esport es posa a prova i ha de resoldre un seguit de situacions que inevitablement l’acaben definint. Per tant és importantissim que entrenadors i pares forcin als jugadors a un reconeixement de si mateixos pel que fa a les virtuts i defectes, propis de cada jugador. 
2.    Provocar la reflexió. Que els nens i nois arribin amb ajuda, a les seves pròpies conclusions  sobre els defectes que tenen que esmenar i les virtuts que han de potenciar. Perquè hem de tenir present que aquests seran la solera del seu propi valor com a jugadors i com a persones. 
3.    Augmentar l’autoestima. Un famós  entrenador de la NBA deia que els encerts s’han de dir a crits i els defectes a cau d’orella. Un altre estrella de l’esport en Van Basten deia que de cada deu entrenadors , un potenciava les qualitats dels jugadors i la resta les disminuïa. La gran majoria dels jugadors són millors quan es topen amb l’entrenador potenciador. 
4.    Provoca l’afany de superació. Una societat sols avança quan hi ha aquest afany i que com tot es pot educar, si inculquem això als nostres jugadors segur que aconseguirem millors i més valuoses persones. 
5.    Premiar l’esforç diari. Si en el meu equip hi ha nois molt qualificats però que en els entrenaments treballen menys, la meva obligació com a formador, part consubstancial de tot entrenador, és alinear a aquells que s’han esforçat al màxim. Evidentment aquesta actitud va en contra de la possible victòria però va a favor de tot l’equip. 
6.    Sentit del deure. Les figures del meu equip han de ser aquelles que es comprometin al màxim ja sigui per la seva actitud, per la seva resposta o pel seu caràcter solidari amb els seus companys en els partits. Tots els implicats hem de procurar que el compromís sigui un valor a l’alça. 
7.    Formació abans de victòria. Els nois somien en arribar a ser professionals del seu esport, i se’ls ha de permetre aquesta llicència. El que no és acceptable és que els formadors  i els pares també pensin que pot ser així; el percentatge de jugadors que arriben a professionals és mínim. Per tant el que s’ha de potenciar és la formació abans que la victòria. 

malaltsxbasquet

Els mots encreuats del diari ja no donaven més de si, el cafè fumejant, ja havia perdut tots els aromes, però ella seguia mirant per la finestra abstreta per les volves de neu que anaven caient fora, la benzinera del davant romania abandonada, silenciosa il·luminada per un llum parpellejant . La carretera que separava el bar, on es trobava i la benzinera, era deserta i en els seus extrems, semblava acabar-se el món, o potser de l’avorrida seguretat en que s’havia acostumat a viure.

L’amo del bar on cada tarda es refugiava estava mirant les notícies esportives de la tele, assegut en una banqueta a la barra. Ella, el va mirar de cua d’ull, mentre una esgarrifança li va recorre el cos, portava tota la vida, SI AIXÍ ES PODIA DIR DE LA SEVA EXISTÈNCIA, fent les mateixes coses saludant a la mateixa gent, acabant el dia en aquell bar fora del poble a peu de carretera intentant resoldre uns mots encreuats d’un diari, mentre es prenia una enorme tassa de cafè. Com cada dia un cop el rellotge marcava les onze de la nit, pagava, doblegava el diari i poc a poc es dirigia voltejant la carretera cap a casa seva. Una llar que encaixava a la perfecció en la seva monòtona vida.

Aquella nit, però tenia la sensació que alguna cosa podia passar, els mots encreuats s’adormien damunt la taula mentre els seus ulls es clavaven en aquella carretera buida, el cafè anava perdent calor mentre el fred de l’exterior semblava apoderar-se de la mirada d’ella.

El tic tac del rellotge penjant darrera la barra anava mercant una estranya melodia que li omplia les orelles embolcallant-la.

De sobte unes llums al fons de la carretera se apropaven, poc a poc el soroll del motor es va fer més present, fins que la seva silueta va definir-se en aquell ambient plumbi.

Les píndoles del MWC, dimecres 13 de 2008

1.       Robert Redford a la Fira, el cop d’efecte a sigut instantani, núvols de periodistes, de fet el sr. Redford ve per conèixer els mòbils de darrera generació amb càmeres de vídeo que poden obrir nous camins a la creació.

2.       Joan Clos, va dir que fins a mitjans del 2010 no es preveu la posada en funcionament de la televisió mòbil, coincidint amb l’apagada analògica.

3.       Google oferirà mòbils a 100 dòlars, 69 euros, en principi i de moment sense publicitat, seran mòbils de tercera generació amb el sistema operatiu Metroid, un sistema open source,  de moment es sap que LG i HTC seran els primers en oferir-lo a principis del 2009, a mitjans del mateix any s’afegiran Samsung i Motorola.

4.       Les reaccions a l’advertiment de la Comissària Europea del ram, demanant una reducció del roaming, no s’han fet esperar i han manifestat el seu desacord en el control de les tarifes.

5.       Vodafone ha anunciat que entrarà en el món de la telefonia fixa, en principi amb dues opcions,la primera seria continuar amb el telèfon fix i la segona fent que el mòbil un cop arribis a casa passi a tenir tarifa de fix.

6.       El que anunciàvem ahir de que el MWC, estava descontent en alguns aspectes, preus abusius d’alguns Hotels i dèficit en comunicacions, són en part les línees de negociació, pel nou contracte de tres anys. Esperem que els encarregats de negociar portin a bon port i cloguin en positiu les negociacions i que l’any vinent torni el MWC.