El Pla Jove ja està en marxa

Publicat per XavierFlorensa | 12 Oct, 2006

Divendres passat el Plenari de l’Ajuntament va aprovar el Pla Jove BCN (2006-2010), amb el suport de tots els grups a excepció del PP. Encara que no hi va haver gaire temps per al debat va ser un moment emocionant que vaig poder compartir amb alguns membres del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), que van seguir el debat des de la tribuna de la sala de plens.

El Pla Jove ha estat fruit del treball que hem realitzat des de la Regidoria de Joventut amb el teixit associatiu juvenil de la ciutat al llarg dels darrers dos anys. Aquest és el tercer gran pla de joventut que aprova l’Ajuntament (el primer va ser el 1985 i el segon el 1998) i el primer cop des de fa 20 anys que s’obre un procés de debat i interlocució amb el col·lectiu juvenil de la ciutat per tal de recollir les seves propostes i convertir-les en mesures concretes.

Amb el nou Pla volem donar respostes concretes (a través de les 415 mesures de govern que s’hi inclouen) a moltes de les problemàtiques que afecten a la gent jove de la nostra ciutat, com són la precarietat laboral, la dificultat d’accedir a un habitatge o la manca d’espais i equipaments propis. El Pla aposta per unes polítiques de joventut renovades que hem anomenat polítiques de ciutadania, ja que són les que faciliten l’accés de la gent jove a una sèrie de recursos i serveis que els permeten construir el seu propi projecte de vida i incidir –a través de la participació- en un projecte col·lectiu de ciutat.

En el Pla incidim en nous elements que conformen la vida d’un jove com la integració dels joves immigrants o el paper de les noves tecnologies, i insistim en d’altres no tan nous però també molt importants com són la mobilitat o la necessitat d’equipaments juvenils.

Crec que cal destacar la maduresa del teixit associatiu juvenil i dels molts joves no associats a l’hora de traslladar idees i fer propostes per elaborar el Pla Jove. Penso que contrasta amb la imatge, sovint distorsionada i molts cops criminalitzada, de la gent jove que habitualment s’ofereix des de diversos àmbits. I és que si alguna cosa ha demostrat aquest Pla abans que res, és la capacitat dels joves de fer propostes i de participar en el disseny de la Barcelona del present i del futur.

Recuperar Can Fargas

Publicat per XavierFlorensa | 4 Oct, 2006

La Masia de Can Fargas, ubicada al Passeig Maragall, té els seus orígens al s. XI amb la construcció d’un torre romànica (que insòlitament encara conserva unes pintures medievals) i a partir de la qual es va anar desenvolupant el conjunt arquitectònic de la masia al llarg dels segles. Durant els segles XVIII i XIX visqué el seu esplendor com a masia rural i dóna nom i caràcter al barri de la Font d’en Fargues, un d’aquests oasis de tranquil.litat enmig del dens teixit urbà de la ciutat que Barcelona encara ha sabut conservar.

Però el camí per a la conservació d’aquesta joia de la ciutat no ha estat gens fàcil. L’any 1997 el complex va ser adquirit per la família Vilaragut (a través de l’empresa Unicompta), que van plantejar la ubicació d’una escola d’hosteleria i un restaurant de luxe a més d’unes instal.lacions geriàtriques. L’empresa es va negar sistemàticament a acceptar les diferents permutes que l’Ajuntament li va plantejar a canvi de poder adquirir la masia per convertir-la en un equipament públic. Amb el naixement de la plataforma Salvem Can Fargas, que recollia el suport d’entitats i veïns de la zona, es va iniciar un període de reivindicacions per tal de preservar la masia i destinar-la a usos públics. La feina de la plataforma ha estat vital a l’hora d’avançar en aquest sentit i de comprometre a totes les forces polítiques de la ciutat a convertir aquest objectiu en una prioritat. Finalment, el mes de juliol d’enguany l’Ajuntament va iniciar els tràmits d’expropiació forçosa per tal d’adquirir Can Fargas.

El resultat de tot això serà la instal.lació a la Masia de la futura Escola de Música del Districte, i l’obertura dels jardins que envolten l’edifici i que compten amb uns 2.000m2 per a ús ciutadà. Amb l’aprovació en el passat Consell Plenari del Districte d’Horta del Pla especial urbanístic, que regula la titularitat pública del complex i el tipus d’equipament que s’hi ubicarà, avancem doncs en aquest doble objectiu: per una banda conservar aquells edificis que conformen un patrimoni històric i arquitèctonic de primer ordre als barris de la ciutat. I per l’altre, dotar-los de caràcter públic per tal de millorar la xarxa d’equipaments i espais dedicats als ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

Recta final de la campanya (també a Gràcia) (2)

Publicat per XavierFlorensa | 14 Jun, 2006

Aquests han estat uns dies intensos i plens d’actes de campanya. Pel que fa a Gràcia, crec que des d’Esquerra estem duent a terme una molt bona campanya. Dissabte vam omplir la Plaça Joanic amb un acte que va comptar amb la presència de Jordi Portabella i Joan Puigcercós (com podeu observar a la fotografia, l’acte estava ple de gom a gom). Ahir dimarts més de quaranta persones es van acostar a l’acte que vam realitzar al Centre Cívic El Coll, i demà dijous farem el darrer acte de campanya a l’Orfeó Gracienc.

Molta gent s’ha anat acostant aquests dies als actes i als estands d’Esquerra amb dubtes i preguntes sobre els continguts d’aquest Estatut. Crec que aquesta campanya no està tenint el caràcter informatiu i pedagògic que hauria de tenir. Alguns partits estan més interessats en fer un assaig de les eleccions de la tardor que en defensar amb arguments de pes les suposades millores que represetnarà aquest Estatut en la vida quotidiana de la gent normal.

Per això durant els darrers dies s’ha parlat molt de la boira que impregna aquesta campanya. Una boira que impedeix debatre a fons els continguts de l’Estatut i que intenta arrossegar a tothom cap a un sí acrític, apàtic i conformista.

Aquells que fa un temps acusaven Esquerra de retroalimentar-se amb el PP, són els que ara estan tensant més la corda de la confrontació amb aquest partit per tal de fer-lo servir d’excusa per justificar un mal acord que comprometrà seriosament el futur del país els propers anys.

Independentment dels resultats del 18 de Juny, crec que Esquerra i els qui defensen el No a aquest Estatut ja han guanyat la batalla ideològica. Potser alguns es deixaran endur per aquesta corrent del SÍ que pretèn que votem per inèrcia i sense pensar gaire en les conseqüències que tindrà el nostre vot. Però el que molta gent ja reconeix sense embuts (independentment del seu vot) és que aquest no és un bon Estatut per Catalunya.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10  Següent»