El pentagrama

Hola!

últimament vaig una mica estressadilla però us volia presentar una iniciativa molt interessant per a la divulgació científica d'una manera força engrescadora i creativa...es tracta d'una tipologia de projectes i activitats que formarien part d'allò anomenat innovació però en la seva aresta més interessant: l'aplicada.

Bé, us recomano un link de projectes en els que estic vinculada i que resulten estimulants, és una fase força embrionaria però hi ha molta energia focalitzada i molt d'interès...

http://www.divuciencia.com/

i per participar:

http://divuciencia.wordpress.com/

 un petó!!!

Capde7mana hiperespecial, concerts memorables i producció de luxe.

La Creació de Haydn.

Seré breu, Thomas Quasthoff és la millor veu que he sentit mai. No havia sentit res igual i ha sigut una experiència brutal trobar-me en un escenari amb ell...

http://www.thomas-quasthoff.com/

aquí l'acompanya Daniel Barenboim...no sé com he pogut parlar tant de música i deixar-me una peça tant important, pq això és música i art i tota la pesca.

http://www.youtube.com/watch?v=fWztS6orv7U

aquest baríton té la meva ànima!

Hola a totes i molt especialment a tots , us he anyorat molt. Tinc la sensació que fa una eternitat que no escric nou post i això estem d'acord no pot pas ser...em fot, pq portava un ritme molt dinàmic d'actualització i lamento haver perdut segur certa fidelitat en alguns dels lectors que s'havien apropat a les meves notes...en tot cas, sapigueu que la meva vida està força plena, més intensa profesionalment i molt farcida musicalment...

2008: mantenir viu el pentagrama, apuntar-me i anar al gimnàs...ah i no aguantar certes tonteries i mons de cutror, que l'art respiri!

 Auditori BCN Gurrelieders-Schönberg

Malagueña salerosa:

http://www.youtube.com/watch?v=80w7_lK7jBg

 pd: tot més o menys bé, no escric per falta de temps...però us deixo molts petons en el post d'avui!!

Ahir no vaig poder anar a gaudir amb un dels interprets que ha tingut més incidència a la meva vida, no puc escoltar la seva música sense retrobar-me amb una infantesa carregada d'olors i d'imatges emotives...estic parlant de'n Franco Battiato. 

Si vaig perdrem aquest aconteixement vital per mi va ser pq. vaig començar els assajos d'una gran i contundent obra com és el Requiem de Verdi. Va ser la primera lectura per mi i vaig quedar absolutament posseida...és d'un contundent que espanta i no pots fer-hi absolutament res, et remou per dins.

Properament la portarem en una gran producció i ja us avisaré per si teniu interès jo us penjo dues perles del collaret:

La primera: el gran moment de solistes al Lacrimosa:

i aquí un altre fragment en una altra producció de traca:

Això és una perla amb molta traca, una d'aquelles coses que calen per obrir el cap com qui trenca la closca d'un ou i així poder arribar a entendre la meravella de viure en la pluralitat, si no ho heu vist encara NO US HO PODEU PERDRE DE CAP MANERA pq. la música és molt gran i l'art encara més, el Príncpe gitano, als seus peus majestat... per cert, que trista la xiulada al Poveda...i encara més, lo descremada que ha sigut aquesta diada on i perdoneu, la reivindicació mediàtica més agoserada fou la del president Laporta...que trist, no? hi pensem?

Sembla que aquest matí, a dos quarts de set, ens ha deixat una gran veu... deliciosa veu quan era jove, una mena de produgi de la natura...

Lucciano Pavarotti. Aquesta i tantes altres peces semblaven seves:

http://www.youtube.com/watch?v=VATmgtmR5o4

Sé que em direu que arribo tard a tot arreu i que això ja ho coneixieu i que és més vell que anar a peu i blabla, però deixe-me dir que descobrir les coses per un mateix és meravellós...i que cadascú té el seu ritme...i si no us val aquesta excusa doncs a xinxar-se;-P

Si voleu riure com jo que encara m'estic secant les llàgrimes us recomano una lectura mega-divertida: la definició de "pollo" a la frikipedia...brutal

http://www.frikipedia.es/friki/Pollo

Un Si b situat una octava per sobre del mític Do de pit és la nota cantada més aguda mai enregistrada per la veu humana us la penjo a continuació ja que és una curiositat prou curiosa. La canta la soprano o sopranino Mado Robin i si mireu l'enregistrament el que un es pregunta és qui serà el frabricant dels vidres de les làmpades i qui les ha posat a una alçada tant baixa...

Holas! Ja estic per aquí de nou i per començar em queixaré de la crueltat dels calendaris laborals i el fet que no es contempli la possibilitat de repetir vacences...

He passat un dies fantàstics, doxològics i els primers vaig visitar el sud de la península i em va encantar, ho vaig trobar fantàstic i per sort no vaig agafar dies de temperatures d'alta graduació

La ruta: 

Madrid - Cordova - Sevilla - Jerez de la Frontera - Cádiz - Puerto Sta. María - Tarifa - Granada

Sevilla realment és preciosa, una ciutat encantadora i plena de vida, a partir de les vuit del vespre els carrers, places i jardins (fantàstics) es tornen una festa popular, la gent els agafa i els fa seus i els gaudeix amb molt de saleru... 

Les olors: els carruatges, les teteries, les bodeguetes, les esglesies i catedrals .. el gazpacho...

 

Jo avui us penjo al Paco de Lucia per alegria i demà si de cas ja retornem al barroc :

Ahir diumenge vaig tenir un gran privilegi em va escoltar una gran dama del bell canto...Dolora Zajick, una mezzo americana que ara m'ateix està fent esclatar la seva voluminosa veu al Gran Teatre del Liceu a la Norma de Bellini, ella interpreta Adalgisa per la qual cosa la crítica l'ha deixat pels núvols.

Una mezzo dramàtica de tessitura amplíssima i de molta potencia i volum a la veu...les seves indicacions eren consells de gran valor per algú com jo. Cada mirada i cada consell no tenien preu...

Va ser una cosa absolutament espontània, va surguir l'oportunitat el divendres d'una manera natural...Del que em va dir, tot grans i útils paraules, permeteu-me que ho guardi per mi (pq. això no és un bloc de promoció i publicitat artística, a banda els comentaris eren sobre el que ella sentia i difícilment jo us puc ara cantar en directe)...Em vaig sentir molt privilegiada i agraida i coses així alimenten més aquest cuquet que se'm remou per dintre.

Aquest divendres començo vacances i no veig encara la llum al final del túnel...

Aquí la gran dama a l'ópera Il Trovatore!:

Sincerament, no sé com afrontar el post d'avui, tinc tantes coses al cap que bullen que semblo una d'aquelles olles expres...i això em recorda que encara he de prendre el primer cafè del dia, possiblement aquest fet si que determini el post d'avui.

Torno a estar molt desorientada, voleu que us digui un secret? confesso que no vaig fer el pas del PROU, recordeu?, vaig fer només un petit gest en aquella direcció, però no el pas, ni molt menys... i clar, l'equilibri fracasa sovint i tot d'una tot cau i cau el meu univers interior que sembla una traca fallera que acaba amb olor de recremat i l'aire ple de fum.

Doncs bé, sense entrar en detalls i sense poder explicar més enllà del que em permet jugar a que llegireu entrelinies, ahir vaig topar de cop amb una caiguda greu, de cremades d'alta graduació, doctorades diria i tot va passar per dins meu segur, pq. el meu cor es recargolava de dolor i el meu cap es bloquejava, no volia pensar per no fer més mal.

Però aquesta caiguda de tocada i enfonsada es donava en un dels moments més deliciosos que mai he viscut...evidetment entreranyinat al final pel fort cop que em vaig donar...i sabeu una cosa? no sé si de tanta música sacra que canto al final he pogut desencadenar algun procés espíritual, però us ben juro que amb tot això i sense esperar-ho vaig palpar l'amistat. Vaig ballar amb ella, eren molts amics que adoro i que em van mimar i em van fer els primers auxilis, cantant i rient i fent-me sentir tant integrada i connectada...una cosa més...ho desconneixia, en contades vegades he pogut sentir aquest luxe de sensació i paral·lelament a tot em vaig sentir feliç, perillosament dolguda però abans d'arribar a terra tenia el més confortable dels coixins.

Ara tinc ganes d'enfortir allò que vaig catar com a amistat, d'implicar-m'hi...

Aquest matí he de dissenyar un logo, fa dies que hi dóno voltes i no em suscita cap idea interessant...

ahir el petit palau va ser tot menys petit.

Hi ha una cançó molt bonica, és de Lluís Millet, és una perla hiperemotiva on s'anyora l'amor i la joventut...és Jovenívola. Quan la he sentit cantada sempre per veus d'home tremolo i m'emociono profundament. Com a curiositat l'he trobada en castellà, no és el mateix però si que resulta curiosa

11 dies i ja estaré de vacances!! No tinc res pensat per a fer, però si recordeu el post de l'any passat per aquestes dates ja apuntava que jo a aquí no m'hi quedo! dit això i com sempre no tinc un destí fixat...m'agradaria fer una ruta pel Sud, no hi he estat mai i m'han dit que hi ha gent molt salerosa! També m'encantaria repetir ni que siguin dos dies per l'Empordà que serveixin per purgar i on els meus amics Antonio, Amadeus, Joan Sebastià s'escolten amb més grandessa...

Avui tinc un sopar de traca que ja us explicaré...i una recomanació per aquest dimecres, platja i ópera a la Barceloneta amb la retransmissió de l'ópera Norma de Bellini (us en vaig penjar fa temps uns talls). Una fantàstica manera de passar una vesprada a la platja amb una música bellcantística deliciosa (és una de les óperes que més m'agrada)...

Us faré un llistat de música que recomano que us emporteu de viatge amb vosaltres, per acompanyar els moments de lectura i tal...

he dit 11 dies!! vinga doncs, com crido als trens de la RENFE, : ja tarden!!!

Vestits que es carreguen amb el sol i per la nit s'il·luminen, parasols climatitzats, samarretes amb missatges termocròmics que canvien de color o desapareixen amb la temperatura, el projecte sens dubte més xulo amb el que professionalment participo...i avui surt a la premsa (el País) i estic molt contenta pq. m'ha permès gaudir del treball en equip, de noves metodologies i l'ús de noves eines, de conceptes que em motiven i m'interessen i pq. ha sigut un plaer col·laborar amb les meves companyes i amb la dissenyadora Laura Morata de Madre Mía del Amor Hermoso...