Històries d'un exgracienc

Aparentment avui el dia semblava tranquil, semblava que no gaire feina per fer, exepte la "Txitxa". Ella cada dia te un carrussel de coses per fer, avui no recordo el que havia de fer però tenia força feina.

A mig matí he donat un cop d'ull al correu i he vist que un col.legues, que ens anomenem "La Secta dels 4" ,que aviat haurem de canviar el nom i posar-hi un 5 en comptes d'un 4, ja que la "Txitxa" s'està integrant al grup. Volen quedar amb nosaltres, no se pas el motiu però el què si que sé és que volen tornar a fer un combat amb el SingStar i un joc que es van comprar quan van anar a la xina on toques una bateria o una guitarra i has d'anar seguint les notes. Un Joc que aqui encara no es ven.

El dilema es quan quedem, ara anem molt atrafegats i tenen ganes de quedar amb nosaltres, dien dijous, impossible i menys habent-me de llevar a les 5.30 per anar a treballar, divendres a mi suposo que em va bé, a no ser que ressucitessin els del grup on toco i quedessim per tocar ja que des de que el baixista es va dislocar l'espatlla que no assajem i això que estàvem preparant el concert de despedida... Però a la"Txitxa" no. Total que és dificil ja que el 15 tenim festival i el 16 la despedida... en fi que potser quedem el diumenge per la tarda, però ja es veurà...

La cosa està dificil. Un cop he arribat de treballar el meu pare m'ha donat la resposta del lloguer d'autocar, degut a que hi ha força gent sense cotxe llogarem un autocar. Amb un de 30 places ja feiem però on hem preguntat resulta que no en tenen de 30, sino que el tenen de 25, amb lo qual ens sobra una persona. Per tant hauriem de passar al de 55 places. Encara que sembli absurt la diferència és de 60€ o sigui que segurament posarem el gran o sigui que de dilema no ho és gaire. El dilema és si notificar-ho a certes persones perquè depenent com agafaran l'autocar per agafar una turca i llavors el bodorrio no es pararà de sentir: visca els nuvis!! que se besen que se besen!! un petó de cine a sobre la cadira!! encara que un final feliç ballant la conga de jalisco hehehe aquella conga que te nom de salsa de telepizza hehehe.

En fi aquestes han sigut les emocions d'avui, al principi del dia quan m'he despertat he dit que no sabria què escriure, finalment han sortit temes i els que arribaran a sortir, els dies s'esgoten i cada cop tinc que fer més coses: la maleta del viatge, un tros de mudança encara tinc coses aquí, quedar amb gent que vol quedar abans de què em casi (cosa que és força dificil).

Molta gent deia que organitzar un casament era molta feina, la qual cosa jo sempre he dit que era mentida ja que vas fent xino xano, però jo crec que quan começes amb el tema de taules i mires que tothom tingui cotxe és quan comença el festival.

I per acabar ja que la Dolors em llegeix i jo miro el seu bloc musical, encara ens falta trobar una cançoneta per que la posin quan arribem al pica pica i quan entrem a fer al banquet, alguna suggerència?? si no en triem cap el restaurant la posa però està dificil la cosa.

En Fi, es despedeix el "Txitxu" Nunthor per avui.

Ja fa cert temps que vaig escriure un article titulat "Adéu a 25 anys d'història". Des d'aquell dia els esdeveniments van succeïnt a una velocitat vertiginosa. Des d'aquell fatídic dia en què vaig deixar de ser gracienc les coses es van anar desenvolupant. Durant el mes d'agost la cosa es va aturar, les botigues i comerços tots tanquen però la labor continua...

No ho facis, que ets massa jove!! això és el que diu la gent de ciutat mentre que la gent de Manresa se n'alegren i es posen contents. Senyors, us faig public que dintre de 19 dies sonaran campanes, campanes de casament. I dintre de 18 dies passaré la meva última nit a la meva estimada vila abans de partir cap a Terrassa, segur que serà una nit especial i màgica plena de melancolia on al meu cap serà victima d'un munt de records viscuts a la llar on he viscut sempre.

La meva intenció és intentar esciure un petit diari de les últimes hores de solter, potser és una xorrada, però mira almenys a mi em fa gràcia :)

De moment aquest cap de setmana hem fet allò tan complicat, "el meravellos puzzle de les taules", una àrdua tasca que ens va durar aproximadament unes 3hores. El mal de cap per exel.lència, i quan tot semblava estar perfectament correcte va i ens quedava una persona penjada @_@ finalment ho vam aconseguir...

Les tasques per el dia d'avui han sigut: trucar a l'agencia a veure si ja tenen el preu de les taxes (factor sorpresa depenent del preu del carburant) haure de trucar dijous per saber quantes "cuques" haurem de pagar. I si teniem seguro en cas d'accident. Això si que ho tenim com també seguro de cancelacio de viatge (que espero no haber-lo de fer servir).

La visa que ens hem fet només te un limit de 2000€ nomes la volem fer servir per casos d'emergencia i els molt @#?* ens deuen veure pobres perque voliem un limit de 3000€ i ens deien que ens donaven 1800, finalment 2000. Espero que no perdem bitllets i aquestes coses perquè sino... no se pas com tornarem hehehe.

Resumint que portem molt dies fent números i calculs....

Pos res a veure que ens depara el demà.

P.D. Soc concient que la historieta d'avui pot ser aburrida, les proximes a veure que tal surten :P

Tot va començar ahir dimarts 29, quan estava sopant tranquilament a una terrassa de la vila, de cop i volta vaig rebre un SMS de la meva germana, no em podia creure el què hi posava: "Ja no tenim alcalde. Ara ministre. ara tota españa sera zona verda". El primer que vaig pensar va ser: Però si Gràcia no té alcalde. Al cap d'una estona vaig dir ah! esclar, es refereix a Barcelona (ella viu en aquesta ciutat). Ho vaig comentar als meus pares i vaig dir: No sé què vol dir, no hauran pas fotut al clos en lloc del montilla? Els meus pares es van posar a riure dient el Clos ministre d'industria? no potser home! et deu haber gastat una broma...

Arribant a casa, el primer que vaig fer va ser engegar l'ordinador i connectarme a l'ordinador central (google). Vaig anar a un portal de notícies i HORROR!!! Era veritat!!! el cor se'm va accelerar moltíssim, tant que no m'ho podia creure. Vaig intentar recuperar-me, al principi vaig intentar respirar fons i he de dir que em costaba moltíssim. Em vaig consolar per un moment al pensar que no era autònom i que no tenia cap indústria perquè sinó ja m'estaria mirant el pot de vallcarca des d'adalt. Però després em vaig tornar a alarmar, ostres però si jo treballo això repercutira en la meva feina?

Quin marrón tu, ara les hispànies veuran el meu teleñeco, perquè sempre l'he vist com a tal, amb el seu tupé que es mou amunt i aball quan riu hehehe. Ara les hispànies ens miraran més malament encara perquè diran este catalán nos quiere arruinar i els catalans ens les carregarem una altre vegada. Suposo que es preguntaran i aquest paio ha estat durant anys alcalde de Barcelona??

El següent "torpedo" va ser llegir que en Jordi Hereu seria l'alcalde... els ulls se'm van encendre d'ira, vaig tancar el puny amb ganes de clavarlo al fons de la pantalla, el culpable de l'area merda, perdó verda. El culpable de la meva primera multa en 5 anys de carnet al aparcar al carrer Sardenya en la el cantó equivocat (canto esquerre zona 17 i cantó dret zona 16) que quan mires el mapa de zones et marca el carrer Sardenya com a zona limit de la 16 que hauria de ser zona mixta (16 i 17) com a altres carrers més dins del cantó de la zona 16. El @#?* que em va treure 24€ de la meva butxaca per engrandir les arques de la ciutat veïna...

M'estic sorprenent de les consecutives pifies (al meu entendre) dels socialistes, maragall, montilla, ara en clos, jordi hereu... Encara que al cap i a la fi potser en maragall és el més llest de tots i perfilo una cosa que m'intriga, en maragall deixa de ser president (potser per culpa d'un complot?), i abans de saber-se lo del teleñeco en Maragall diu que el PSC s'hauria de desvincular del PSOE... em fa rumiar molt això.

Per finalitzar, acabaré amb un pensament. En el diari llegeixo les paraules d'en Clos: "Ajudeu-me que m'en vaig a l'infern". Per un cantó ja ho trobo fora de to ja que és una falta de respecte per els espanyols (a cas espanya és l'infern?) i en segon lloc si s'en va a l'infern, em pregunto on hem estat nosaltres...

Bueno quan estigui més calmat escriure les meves noves històries que per abançar als meus estimats lectors anirà sobre bodorrio.

Durant aquesta setmana he estat exil.liat a Terrassa. Treballant a Manresa i matinant a les 5.30 vaig pensar que dormir a Terrassa seria una bona pensada. Més que res perquè si fins les 4 i pìco he de sentir els borratxos del carrer dormir 1h 30 cada dia no és plan.

Des de l'exterior no s'han sentit a parlar de gaires notícies sobre danys i desperfectes ni accions bandàliques cosa que s'ha d'agrair, encara que la veritat no se pas que deu haber passat. El dissabte 19 d'agost vaig arribar a la vila a les 22.40 Havia quedat amb uns amics per sortir i fer xerinola però després de trucar-los per saber per on anàven em van dir: Encara no hem marxat, estem molt apalancats i segurament no vindrem. M'havien fotut el plan en l'aire. Després he trucat a una amiga i m'ha dit que estava amb un noi... tampoc era plan de fer d'espelma però després ella m'ha dit que podria vindre sense problemes. He sortit feliç de casa observant per primera vegada els carres engalanats. De cop i volta m'ha sonat el mòbil i era la meva amiga que em deia que millor que no vingues... que sino faria d'espelma. Jo content per ella i trist per l'altre cantó em disposava a passar sol la festa... fins que en el meu cap van vindre unes paraules al meu cap, unes paraules d'en Maurici que deia: jo estaré a diamant, si voleu podeu vindrem a veure... i així ho he fet, sol i sense plan he anat al diamant i allí m'ha sorpres veure la plaça molt més diferent que altres anys. Amb gent estarrufada al terra escoltant un bon concert de jazz i allà estava jo i de cop i volta he vist un noi amb barba i ulleres amb una semarreta groga que deia "Barceloni jo? jo gracienc" i m'he preguntat si era en Maurici. L'he estat observant molta estona però no m'atrevia a fer el pas. A la Barra no hi era, anava passejant per la taula de so i després xerrant amb un altre noi... i jo dient-me va sigues valent digueli: Hola maurici saps qui soc? però no m'he atrevit, la bergonya i la timidesa han pogut més i finalment no li he dit res de res. He dubtat de si realment era ell (aparentment al natural sembla més prim" i clar no se pas si s'ha rapat que semblava més jovenet :p ). Total que ha començat la mitja part del concert i he anat tirant carrer aball i després i havien uns xavalins tocant els tambors i m'he quedat una bona estona bellugant el cos a cops de ritme i finalment ha sonat el mobil, era la meva amiga que deia que ja podia vindre, que ja no feia d'espelma.

He quedat amb ella i dos amics seus i bueno m'ho he passat la mar de bé. M'ha cridat l'atenció pintades a la paret que deien Mossos no us hi volem, Mossos no sou benvinguts. Mossos els que estimem el barri no us volem... M'ha fet pensar molt i he dit mira que és imbècil el que ha escrit això. S'hi s'estimes tant la vila el primer que faria seria no embrutar les parets i segon no li diria Barri... Però jo que voleu que us digui, estic content de que hi hagi tants mossos pels carrers. Casdascu que pensi el que vulgui però si ha de servir perquè les festes es puguin realitzar civicament i reprimeixi les actituts inciviques doncs ja estic content.

Finalment despres de unes quantes hores i voltetes m'he dirigit cap a casa i el que he vist ja no m'ha agradat tant... una moto pel terra i despres un taxi (amb taxista i client a dins) amb el cotxe parat i un capullo perquè no te cap altre nom més intentant arrencar-li la "S" de seat. El taxista impassiu mirant i el noi intentant treure-li. La gent mirant i incitant al taxista perquè l'atropellés... la veritat és que no se com ha acabat la història però és allo que venen ganes de dir a capullos com aquests se'¡ls hi hauria de prohibir l'entrada a la vila.

He arribat a casa i m'he vist en la necesitat d'escriure unes linies. Les escric al meu bloc perque no tinc usuari al bloc de festa major i a aquestes hores dubto molt de que em donesin un usuari per escriure. Reconeixo que no se pas que he escrit mes a munt perque tinc els ulls com taronjes i m'estic morint de son, però volia escriure unes linies... la festa major l'he vist molt maca aquest any i l'he vist "mes sana" a exepcio de fets aillats i puntuals però l'ambient d'aquest any m'ha agradat.

Per acabar explicar l'anegdota que m'ha passat aquesta nit i us proposo que la poseu en practica el pròxim any. Avui se m'han acostat forces individuus oferint-me cervesa i deien: servesa servesa... i jo els hi dic no no, jo m'estimo la vila! hehehe se't queden mirant amb un careto dient: que collons diu aquest paio ja veureu probeu-ho hehehe és molt bo.

Felicito als organitzadors i a la gent que hi està al darrere i que s'ho agafa amb ilusio. Gracies per ser unes festes tant especials, gracies per ser com sou i gracies per compartir el vostre art amb nosaltres. Gracies per ser tant collonuts i gracies per ser gràcia.

Ara que ja no sóc gracienc us añoro i em sap greu no haber-me implicat en cap asociacio ni a cap lloc... he sigut un gracienc de sofa, aposentat a la cadira i fent poc pel barri....

En fi, plego que aixo ja comença a degenerar, espero que aquesta nit sigui tranquila i no hi hagi aldarulls i si no m'equivoco.... dema correfoc!!

Apali un petonet per tothom

Navegant per els monts internàutics he vist uns WC's públics que crec que anirien molt bé per la festa major, ja em direu que us semblen...

Tot va començar en un 20 de Juliol de 2006, em trobava en una ciutat extranya, una ciutat anomenada "Terrassa". Ja feia temps que havia tingut contactes esporàdics amb aquesta ciutat, una ciutat aparentment desordenada on es fan una mena de "guetos" on hi han diferents barris on es distribueixen gairebé per races o per nacionalitats per exemple Can Anglada, un barri on ni els immigrants hi volen anar a viure, després hi han els barris "pueblerils" on es parlà clar i català i també hi ha la part Andalusa, aquest últim lloc, econòmic, on farà una mica més d'un any ens vam comprar un piset, això si, un edifici de 40 anys perquè un de nou és impossible!

Aquell matí em trobava, en una plaça de Terrassa on hi havia un edifici on hi penjaven unes banderes. Vaig entrar acompanyat de la "Txitxa" i sense adonar-nos ens trobàvem els dos asseguts a unes cadires amb un número a la mà "H24". Com tontos vam estar mirant com sonaven unes pantalles i anaven apareixent tota una sèrie de combinacions de números i lletres... finalment va aparèixer aquell número fatídic: H24. Aquest número destructor, aquesta xifra malèfica... jo no em volia aixecar, però la "Txitxa" em deia: vinga "Txitxu" és el moment, ara ens toca. Jo em negava a aixecar-me, no volia.

Finalment em van arrossegar a una taula on hi havia una dona, Hola macus, ens va dir. De cop i volta aquella dona anava parlant i jo la sentia en la llunyania... el cor em dia aixeca’t i marxa d’aquest lloc tant horrible. Seguint en la llunyania obserbava com la "Txitxa" li entregava uns papers. Tot va passar en fraccions de segon... tot va ser molt ràpid, no vaig poder reaccionar, no vaig ser capaç de dir: atureu aquesta bogeria!! Tot va acabar amb les amargues paraules d’aquella dona: Ja està fet, a partir d'ara sou terrassencs.

Des d'aquell moment vaig deixar enrrere 25 anys d'història. Gràcia perd un gracienc més. Un gracienc nascut a Gràcia mateix i a on he viscut tota la vida. On ja em coneixia els racons de la vila i ara... estic a una terra desconeguda, gairabé no se ni a on he d'anar per comprar el pa. Encara no hi faig vida, això serà dintre d'un mes... De moment encara estic a la meva estimada vila... però aviat hauré de fer un petit exili de 4 dies. (Continuarà...)