El passat 1 d’octubre, al Tecnocampus vaig tenir l’honor de recollir un premi especial als Premis Blocs 2010, gràcies a la potenciació de l’etiqueta #neucat,  la iniciativa ciutadana del 8 de març d’aquest mateix any. Vam aprendre molt d’aquella ‘crisi meteorològica’.

Jo només vaig tirar un petit floc de neu -amb algunes gestions entremig amb RAC1, la Generalitat i altres usuaris- i els usuaris de Twitter van provocar una autèntica allau a la xarxa. El resultat no només va ser un èxit aclaparador d’aquesta etiqueta durant aquells dies (Hashtag líder a Catalunya, França i Espanya) sinó també un servei públic d’informació per a tots aquells que van trobar a Twitter una forma imprescindible per informar-se.

Sincerament, després de la gran experiència viscuda aquells dies i, sobretot, la de compartir amb molta gent que aprecio la recollida del Premi al Tecnocampus de Mataró, només puc dir un gran MOLTES GRÀCIES!

Crec que s’aprèn molt compartint projectes, opinions, idees, etcètera. L’educació és la base d’un país i aprendre és la base de les nostres vides. Si creues educació, xarxa i persones, en surt una bona combinació, la ideal per fer projectes grans sinó també per fer gran un país.

Imatges cedides per Maria Redondo

Notícies relacionades:

[+] Els Premis Blocs, segons Vilaweb

[+] Tots els premiats als Premis Blocs 2010

[+] Entreguen els Premis Blocs

Pots llegir més articles sobre #Neucat:

[+] Vaga 2.0, la mediocre gestió pública

[+] Aprendre del #neucat

Ens plantegem què és Internet però dubtem en plantejar quins són els nostres reptes davant la xarxa. Si els enumerem, hauríem de tenir clar algunes coses com: accés universal, apostar per un sector clau, millorar les infraestructures i la connectivitat, educació no només signifiquen ordinadors a les aules sinó plantejament global, optimització dels professionals, evitar l’escletxa digital, major consciència periodística, convergència tecnològica, superació de les pors neoludistes,…

1.- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2.- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3.- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4.- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5.- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6.- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.

7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8.- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9.- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10.- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

PD: La traducció al català d’aquest manifest és de Marc Pallarès.

Internet va a Espanya gairebé tres vegades més lent que a Lituània

Amb aquesta dada no hi ha confusió possible. Les coses estan clares. Espanya viatja pel ciberespai a la velocitat del tocino. Impossible afrontar els reptes del futur amb aquestes infraestructures. Campions del totxo i el turisme. Aixó sí, amb la velocitat de la xarxa en la posició 43a del món, darrere de Bulgària i Romania.

La identitat a Internet està plena de paradoxes. La primera és que hem passat d’una situació on la privacitat en el nivell més bàsic -nom, sexe o lloc- era primordial a un context on la nostra vida és un aparador on qualsevol acte quotidià es converteix en primordial

Ens continua preocupant la seguretat perquè la sensació és que la xarxa pot vessar sense cap tipus de límit les nostres dades econòmiques, les que ens toquen directament la butxaca, però deixem enrere la vergonya per mostrar les nostres pulsions.

Ja xarxa té molts nivells d’implicació i no podem oblidar el més bàsic que no deixa de ser com a font d’informació (tot i que els trobadors urbans expliquin les llegendes urbans de la desinformació) però en els darrers temps em dóna la sensació que els usuaris més enllà de cercar coses, hi vivim. Recentment una estadística ens descobreix que la xarxa social Facebook té més de 150 milions d’usuaris. Si fos un país seria el sisè país del món. No és pura estadística, és un sentiment de pertinença.

“El Twitter és compartir. El Facebook, pur vouyerisme”

Quan vaig escriure aquesta frase en el meu twitter no sabia que al dia següent apareixeria en el diari Publico. El periodista i investigador comunicatiu Juan Varela va utilitzar un experiment de discurs fragmentat en una columna d’opinió en aquest diari. Aquest exercici brillant servia per explicar en què consistien algunes xarxes socials.

Particularment treballo i sóc ociós a Twitter i Facebook però com ja he deixat clar veig sensibles diferències entre un i altre malgrat que em fa molt pensar en les paradoxes comunicatives en ambdós casos.

El ‘jo real’ i el ‘jo inventat’

Fa un temps no gaire pretèrit la gent es divertia en els xats, per oci, per avorriment, cercant sexe, etc. les sales es convertien en llocs ideals per milions de persones. En aquells moments, com explicava abans, la identitat real no era el més important. Nicks -sobrenoms- falsos, ciutats on no es vivia i fins i tot gèneres que no eren els que pertocaven.

Sortir de l’armari

Hi pot haver molts factors però penso que amagar dades era una forma de diversió, per una banda, però també per la vergonya de molta gent d’admetre que xatejava i, per tant, en molts casos coneixia gent per Internet.

Ara mateix el paradigma comunicatiu és un altre. Així com els mitjans de comunicació, amb més o menys fortuna, s’han d’anar acostumant a comptar i fer pública l’opinió dels seus lectors, la participació exigeix veracitat. Els usuaris hem hagut de fer un esforç per sortir de l’armari i el sacrifici ens ha permès ser algú amb cara i ulls a la xarxa.

Arribats en aquest punt podem plantejar-nos moltes crítiques. De fet, n’espero per conèixer la vostra opinió. Ens hem de plantejar la profunditat dels canvis, la seva necessitat i els seus perquè. La xarxa és fràgil, plena d’incoherències, manipulacions i engany. Però així és el món. No podem pretendre que Internet sigui un mirall de les nostres virtuts.

El títol d’aquest article està delimitat per una ‘part I’. La voluntat és seguir donant voltes sobre aquesta qüestió. M’interessa composar com a mínim dos capítols més qüestions relacionades amb el branding i els trolls.