[+] Així es va rodar el vídeo by Xavier Muñoz

[+] Ernest Benach presenta Política 2.0

[+] Política 2.0, el veritable projecte de país

“Hem de posar a disposició de la col·lectivitat el nostre talent, el nostre coneixement i la nostra creativitat”. No preguntarem que pot fer Catalunya pel 2.0 sinó que pot fer el 2.0 per Catalunya. I és que la idea del pròxim llibre de l’Ernest Benach, ‘Política 2.0’, és un projecte molt personal al límit entre la utopia -de voler una altra política- i el projecte de país, tan necessari en els nostre dies.

Benach -president del Parlament de Catalunya-, en una trobada dels Sopars-Tertúlia impulsats pel tàndem gironí Eduard Batlle i Germà Capdevila al Restaurant El Coure de Barcelona, ha explicat a un nodrit grup d’amics, coneguts i twittejats les línies mestres d’un llibre que es presenta el pròxim 9 de març.

Tecnologia però també política, de carrer i de passadissos de parlament, criticada, sentida, alienada, global, i moltes altres paraules… aquesta és la cosmologia ideològica d’un Benach que advoca perquè els partits polítics evolucionin i canviïn. Serà la tecnologia que els canviï? És important la tecnologia i en Benach és un bon exemple a l’impulsar una triada tecnològica important entre els escons: l’ús de les Black Berry, dels ordinadors portàtils i de les connexions per posar la vella cambra parlamentària al segle XXI gràcies al Parlament 2.0.

Però les eines no ho són tot. El missatge i, sobretot, la mentalitat són part essencial de l’autoritat més tecnològica del país que promet “no quedar-se quiet”, no només amb les TIC sinó, el més important, en fer i dur una política més pròxima al ciutadà. Hi ha molts reptes que no estan resolts i cal que la classe política ho entengui. Després del triomf d’Obama molts es van posar l’etiqueta de fans d’Obama però pocs van entendre el missatge i la voluntat de canvi de la ciutadania.

Fa uns dies en una conversa informal algú em van dir una frase amb la qual segueixo pensant de tant en tant: “La majoria dels polítics diuen que volen escoltar però si ho fan, no podran escoltar-se a si mateixos; per això la veu dels ciutadans no els hi interessa”. Touché…

Serà la Política 2.0 la forma de canviar la mentalitat dels nostres governants? Llei electoral, finançament de partits, blocs electorals a la televisió pública,… hi ha molts reptes que no estan resolts i que caldrà afrontar en els pròxims anys. Brindem, de moment, per la valentia. Brindem, de moment, per la valentia d’@ebenach.

[+] ‘Blocaires i política 2.0‘

PD: ‘Política 2.0’ es publicarà en versió paper en una coedició d’Angle, Bromera i Cossetània, i en versió digital, a la web d’Edi.cat, la plataforma de llibres digitals que reuneix aquests i altres segells editorials.

Coincidències de la vida. Tant parlar d’Educació al meu bloc i al final acabo assegut a l’escó del conseller del ram, Ernest Maragall, a la trobada que Stic.cat va organitzar amb el president del Parlament, n’Ernest Benach. 40 blocaires d’arreu de Catalunya vam ser convidats aquest dilluns en una visita a l’hemicicle català, amb berenar i visita guiada. No direm els noms dels convidats que van sumar més ensaïmades i croissants… Més enllà de les xafarderies i les coses que “no es poden twittejar…” el millor, comprovar l’esforç que es realitza per posar al dia la cambra catalana i trobar diputats que fan feina 2.0, entre ells en Pere Aragonès i en Carles Puigdemont, presents a l’acte.

[+] SI VOLEU XAFARDEJAR, TENIU UNA GALERIA DE FOTOS

N’Ernets Benach (@ebenach, per als twittejadors) ha postejat fa uns dies sobre el Premis Enderrock 2009 i assegura, en això coincidim, que “tenim talent… però que encara queda molta feina per fer”. I tant, manquen molts espais on assajar i fomentar la creació”. Sí, té raó però de totes maneres, la música en català no pot ser un producte de reivindicació sinó un àmbit artístic més, com ho són els nostres diaris, les ràdios públiques i privades. Per tant, la música ha d’arribar a la gent i amb en aquest objectiu les quotes no són l’única solució perquè al final acaben posant música en català a algunes radiofòrmules per quadrar les cançons amb els senyals horaris (música de farciment).

Ens calen Bisbals, Tamaras i Bustamantes, cultura kistch i melodies enganxifoses. Ja fem pornografia, ara toca posar música en quantitats industrials.

Ara bé, mentre arriben aquests dies, busco algun tema per acompanyar aquest post. Enguany, he descobert els ‘Manel’. Els millors professors europeus és una petita joia que em recorda als ‘Antònia Font’.

//www.youtube.com/watch?v=_a5PfrCEsXo