Ara només fa falta que el Govern espanyol compleixi la llei d’Estrangeria, la faci complir i que destini els recursos necessaris a Vic perquè els drets que comporta automàticament el fet d’empadronar-se com l’assistència sanitària pública, l’escolarització bàsica dels seus fills i l’accés als serveis socials puguin ser reals i efectius.

Espero amb candeletes el dia que la participació ciutadana sigui vinculant per als seus representants polítics, siguin locals, autonòmics, estatals o europeus. Així podrem començar a parlar d’una autèntica participació democràtica dels ciutadans.

El que ha passat a Vic passa per una solució fàcil. No es pot fer el que diuen, és així de simple. L’administració central, i també la Generalitat via l’Assessoria Jurídica del Departament d’Acció Social i Ciutadania ja han emès un informe amb el qual es demostra que no poden deixar d’empadronar als immigrants il·legals. D’aquí uns dies tot tornarà a la “normalitat”, n’estic convençuda.
Un altre tema és si les diferents administracions estan disposades a parlar sobre el fons de la qüestió. Aquí jo personalment tinc els meus dubtes.

Ara bé, dit això anem al que realment vull incidir i complementar el que dius respecte a la participació ciutadana.
Tens raó quan dius que és important, i sobre tot en l’administració local, el problema és respondre a les següents preguntes: per què la volem? Com s’ha de fer? Com hem de tractar les conclusions? Han de ser vinculants o no?…
La participació està de moda a l’administració pública. Tant que fins i tot la Generalitat ha creat una Direcció General (de Participació Ciutadana) la qual fins no fa gaire era dirigida pel conegut politòleg Quim Brugué.
Ara bé, sense un marc normatiu clar que determini fins a on pot arribar la participació.. com ho han de fer les administracions? En principi, la primera contradicció la trobem en què mai podrà ser vinculant perquè trepitja les funcions dels Parlaments legalment elegits per ser els representants del poble.
Però perquè funcioni, almenys s’haurien de donar 3 compromisos:
1. Que no hagi manipulació de la decisió (que no s’hagi pres la decisió amb anterioritat, ja que crea frustració)
2. S’ha de tractar tota la informació en un document que estarà a la taula dels tècnics, per a la seva avaluació
3. Hi ha d’haver un “retorn” de la decisió que s’ha pres, i s’ha d’explicar el que s’ha tngut en compte i el que no.

Però encara que una administració pública compleixi amb aquests 3 compromisos, els processos de participació ciutadana tenen un problema afegit, motiu del qual totes les possibles participacions que es facin (inclòs el tema de Vic) tindràn un biax que no es pot evitar:

• Les persones que solen participar se situen entre els 30 i els 55 anys
• Hi ha més homes que dones (tot i que s’inverteix depenen de la temàtica)
• Els infants i la gent gran participa molt poc
• Per lloc de Naixement:
o 80% nascuts a Catalunya
o 19% de la resta de l’Estat
o 1% Estrangers dins la UE
• aproximadament un 60% de persones que hi participen, treballen en el sector públic (més sensibilització i coneixements de la “res pública” i els seus mecanismes)
• la majoria tenen formació universitària

Dit això, a modo de reflexió, si les diferents administracions no tenen en compte tots aquests aspectes, i es milloren, difícilment la participació ciutadana serà una eina efectiva.