Gràcies, Frank
Gràcies, Frank, per haver-nos donat dues lligues i una Copa d'Europa, per haver estat un cavaller dins i fora del camp, per seguir tenint el 'fair play' corrent per les teves venes i demostrar que un entrenador també pot ser algú mesurat i sense estridències. El teu darre gest t'honora. Tant s'havia parlat del passadís dels jugadors que tu també vas voler demostrar el reconeixement al Reial Madrid sumant-te a la corrua de jugadors del Barça al Bernabéu. Ara potser és l'hora dels mesquins, dels que en saben molt de futbol i diuen que has perdut el respecte del vestidor i que calia un canvi.
(Segueix)Ultratge
La senyera la pots cremar, trepitjar o escopir. Almenys això és el que haurien d'advertir les normes d'ús de totes les banderes que surten de fàbrica. Ara bé, ni ho intentis amb una bandera espanyola. L'ultratge és màxim i les penes, de presó perquè evidentment si cremes una bandera d'Espanya immediatament al delicte original li sumes el de desordre públic, tot i que tu estiguis a cent quilòmetres del lloc dels fets. El sol fet de pensar en cremar la roja-i-gualda és delicte. (Segueix)
L'herència
"Del 68 ens queda el mite, el record i molts problemes encara no resolts"
Sami Naïr, sociòleg i politòleg
Voilà, una agradable sorpresa
Aquest dissabte vaig descobrir un restaurant no gaire lluny de la plaça de Gal·la Placídia que cal remarcar i apuntar per tots aquells que volgueu obtenir una nit de plaer gastronòmic. Voilà és el nom del projecte culinari d'en Roger Sánchez, i una recomanació del company periodista Eric Lluent. (Segueix)
El Barça, sense paraules
Sense paraules és potser com van quedar-se els aficionats del Barcelona després del partit coratjós però ineficaç a Manchester. El Barça, novament signava una temporada en blanc. Ja en són dues i l'olla culé bull i bull. Sense declaracions, mots, frases redudants o tòpiques. L'actualitat de l'entitat es pot narrar només amb imatges, cercant en els gestos la comunicació no verbal que explica en detalls les qüestions que ens neguitegen. (Segueix)