desPensaments

Això no és ni políticament correcte ni just amb tothom i possiblement m'excedeixi però és que ho he de vomitar en algún lloc o altre: aquests dies ja he arribat al convenciment sense retorn que els dirigents d'Israel són uns grans fills de puta (amb perdó per les mares, parlo en sentit figurat). Ho poden justificar com vulguin, poden acusar d'antijueu a tot quisqui, poden afirmar el que els hi roti i acusar als altres de ser molt pitjors però jo ho tinc molt clar: aïllar, segellar i bombardejar un territori és propi de fills de la gran puta.

Les persones palestines, àrabs, europees, africanes o d'on sigui que a través de bombes maten indiscriminadament són uns fills de puta. Els que són suicides i els que no; tots. I els dirigents d'Israel són una colla de desgraciats que mereixerien un tret al cap per tot el dolor i patiment que estan causant a molta gent que ha tingut la mala sort de neixer en una zona planetària molt concreta.

Hi ha molta altra gent que també mereixen la mort, d'acord, però a ells ser jueus no els salva ni justifica de res. Els que ho estan ordenant i manegant mereixen morir per fer d'aquest un món millor.

Que els jueus hagin estat un poble sempre expulsat de totes les civilitzacions en les que han participat no és casual. Ho pot semblar, però no ho és. 

De plaers nocturns n'hi ha molts i variats, alguns en solitari i d'altres en companyia. I aquests dies de desconnexió, rodejat de silenci i tranquilitat n'he apreciat un de nou. No és res especial, possiblement és un d'aquells petits plaers que es donen en moments puntuals però m'han donat unes hores de plaer personal.

I és senzill, perquè tot plegat es redueix a anar-se'n al llit en una nit plàcida i silenciosa i connectar els auriculars escoltant l'impressionant disc de Mishima "Trucar a casa. Recollir les fotos.Pagar la multa". I disfrutar-ne totes les cançons. Totes. I encara més, pel meu gust, "Miquel a l'accés 14" i "No et fas el llit".

Sublim. 

N'hi ha prou amb agafar el transport públic a la zona metropolitana per submergir-se en una multiculturalitat embafadora. Les orelles s'omplen de sons foranis, de discussions incomprensibles mentre els colors passen pel teu devant oscilant entre el blanc i el negre, esclatant de cop amb tots els tons intermitjos. És en aquests moments quan sense els auriculars posats t'adones que d'entre tots els països del món el teu no hi és representat entre les cultures que perceps. D'alguna forma o altre, els catalans ens hem diluït en aquest mar cultural i com les marees, ens hem retirat suaument sense pràcticament deixar petja.

I aleshores penso que no em sento a gust en aquesta nova ciutat que ha aparegut en els darrers anys. La meva pròpia cultura, la forma en la que m'han ensenyat a veure i entendre l'entorn, sembla haver claudicat devant les embranzida castellana i transoceànica i s'ha retirat més enllà de les muntanyes. Silenciosament però sense aturador veig com els meus amics, coneguts i compatriotes agafen les maletes i emprenen una nova vida serralada enllà, on el país encara és país i no residu, i on enmig d'una cultura pots viure tal com t'han ensenyat i has après a estimar.

No es tracta de voler apartar la gent culturalment aliena sinó de poder viure en un entorn amb qui comparteixes uns valors, una llengua i uns costums. Viure tal com t'agrada i sents com a propi, i fer-ho a casa teva. I si per estar còmode i a gust cal agafar les maletes i abandonar el vaixell, s'haurà de fer.

Segons com ens convertim en emigrants en la nostra pròpia pàtria.

L'altre dia vaig anar a voltar per la pl. Lesseps, que ja pràcticament està enllestida. Havia sentit i llegit bastant sobre el resultat final i ho volia veure amb els meus ulls. Quan hi vaig ser vaig tenir la impressió que es tractava d'un altre lloc d'aquesta Barcelona nova: la Barcelona de postal, la que cal vendre als guiris, la que prioritza l'estètica a la usabilitat.

I és que mentre hi passejava (en vaig fer fotos) em vaig adonar d'algunes coses:

• Hi ha molts semàfors, amb lo que els cotxes hi estaràn parats estones llargues obsequiant-nos amb els seus gasos.
• Com han solventat el desnivell? Aixecant el centre de la plaça!
• La Biblioteca queda enclotada i està més baixa que no pas el centre de la cosa, que ja em diràs perquè serveix aleshores haver-la fet tan xula i així guanyar premis com van fer, en comptes de fer-la funcional.
• 5 arbres i algunes palmeres.
  
• En comptes de posar-hi vegetació autòctona acostumada als anys de sequera o excessos de pluja, han optat per la gespa. Herba que em sembla collonuda, però que caldrà deixar morir i replantar després en els anys que no tinguem prou aigua. A més, no ens deixaran trepitjar-la ni jaure-hi.
• Què hi fa un amfiteatre allí al mig ¿?
• Les mostres artístiques són horroroses i enormes. A més, destrossen la vista de les cases modernistes, de l'església dels Josepets, etc.
• Cal que els fanals siguin tan alts i tan negres? No és més útil, i menys contaminant, posar la llum a ran de terra?
• Les mostres artístiques impedeixen caminar en línea recta i cal anar-les esquivant.
• On jugaran els nens? En aquell mini-tancat que estàn preparant al costat de l'amfiteatre?
  

Com a conclusió, podria dir que em va semblar una cosa que quedarà molt bé en una postal i que vendrà molt bé en els simpòsiums de Disseny però la plaça deixarà de ser un lloc d'estança per a convertir-se en un de pas.

De passada, us deixo una idea per la postaleta del lloc:

 

Com pot una administració aconfessional gastar diners, temps i recursos? Senzill: montant una web anomenada És Nadal i visc(a) Gràcia que només contingui un arxiu flash per commemorar una festa catòlica.

D'aquí poc en tindrem una altra que dirà És ramadà i visc(a) Gràcia. I suposo una altra que digui És Iom Kippur i visc(a) Gràcia. Oi?

Per si algú de l'SGAE o el Ministerio de Cultura es passa mai per aquí o està buscant pel Google a delinqüents em permeto comunicar-li's que ja fa anys que no pago per adquirir DVD's o CD's. En general m'apanyo molt bé sense ells i quan els necessito els acostumo a agafar de l'empresa on treballo. Sempre que puc me n'apropio de regrabables, fet que em permet utilitzar-los (ho tinc estudiat) durant un any sencer.

En els DVD's hi poso la música que em descarrego de la xarxa per tal d'escoltar-la a l'equip de música o bé les sèries i pel.lícules que obtinc a través de programes P2P. Per la seva tranquilitat puc afirmar que no he vist ni una sola pel.lícula o sèrie feta a Espanya i que són totes extrangeres que o bé no s'han estrenat aquí o bé ho faran d'aquí molt temps, si ho arriben a fer.

A més, el dispositiu USB que tinc el vaig adquirir a Irlanda, per lo que tampoc han cobrat (si havien de fer-ho) ni un duru per ell. I ho vaig fer de forma conscient, que consti.

El soft que utilitzo l'instal.lo directament desde la Xarxa, ja que el ser una distribució Linux no cal que en compri el suport físic. No obstant,  vaig adquirint de tant en tant el suport digital directament des d'Internet com a forma de donar suport a la distribució. Aquests DVD's al provenir de l'extranger tampoc paguen cànon als editors estatals.


En definitiva, els hi vull comunicar que amb les seves lleis han aconseguit que les fàbriques de suports digitals no hagin tingut ni una sola venda per part meva, i que la SGAE no hagi ingressat ni una pesseta meva en concepte de res. Malgrat tot, he seguit disfrutant de la música, pel.lícules i sèries de la mateixa forma que ho feia abans dels cànons. O potser no, potser ara encara m'hi miro més a l'hora de comprar suports i abonar cànons. Per irracional. Per abús. Per ignorants. Per prepotents.

Ja fa temps que ho penso però ara a més ho escric. Sóc conscient que aquesta decisió va en contra del que vaig afirmar anteriorment però les ments evolucionen i les promeses es trenquen.

Tot plegat ve perquè ja tinc decidit el meu vot per a les properes eleccions a la Generalitat. I el tinc decidit perquè té poc a veure amb programes i molt a veure amb tribus. I m'explico.

Els éssers humans no estem fets per viure de forma aïllada, sinó que la nostra morfologia ens obliga a reunir-nos en grups i així poder sobreviure. En temps prehistòrics aquests agrupaments formaren diferents tribus que a trvés de la força del grup s'imposaven i sobrevivien en un entorn natural força inhòspit. Aquestes tribus van evolucionar i fer-se grans, i el sentiment de pertanyença va passar d'una sola tribu a una gran tribu que englobava diferents grups. Aquests grups diferents, o aquestes supra-tribus, van formar el que jo entenc per nacions. És a dir, un grup humà que s'identifica mútuament com a pertanyent a una mateixa supra-tribu. Com és natural, aquestes tribus ocupaven un territori adjacent i la supra-tribu, doncs, es distribuïa per una sèrie de territoris adjacents formant el que seria una sola nació identificada en una zona concreta del planeta. I les coses foren així durant segles i milenis en les que poc a poc es va anar conformant una forma de veure i comunicar-se amb l'entorn pròpia de cada nació, és a dir, va formar diferents cultures en funció de la seva ubicació geogràfica i temporal. (Segueix)

Hi ha gent a la Vila que necessita vendre amb molta urgència, com per exemple el propietari d'aquest local del carrer gran.

L'altre dia veient un reportatge de televisió sobre no recordo quin país africà explicaven que a través del turisme estan canviant la fesonomia de la zona i, també, els costums de les persones que hi vivien. La construcció de resorts els hi proporcionava feina i diners.
    
Però el que jo crec és que el turisme, a la llarga, empobreix. I ho fa per tres raons bàsiques:

• Destrossa el territori,
• Folkloritza la cultura
• "Aprovincianitza" el pensament
  

    
Per veure-ho només cal que ens fixem en casa nostra. Les zones més fortament turístiques, és a dir, la platja i les muntanyes, han estat literalment destrossades per construccions infames que han fet d'un territori preciós un paratge de ciment i mal gust que, a dia d'avui, ningú sap com arreglar. La Costa Brava fa plorar al més sensible, veient com a canvi de quatre pessetes els ajuntaments es van vendre terres i dignitat per aconseguir més residents temporals que no han aportat res més que sons forasters i l'exigència dels mateixos drets socials que els residents tot l'any. Tot perquè, segons diuen i deien, han aportat "el progrés". I el famós progrés ha resultat ser només antenes parabòliques, carreteres, ciment i destrucció de l'entorn natural i l'equilibri de les diferents espècies animals i vegetals.

 (Segueix)

Estimats Reis Màgics d'Orient,

Permeteu-me que per un cop l'any deixi de banda el meu republicanisme i la meva preferència per la gent del país per dirigir-me a vosaltres amb la clara intenció de demanar-vos a canvi de no res. Sóc perfectament conscient que la meva actuació és hipòcrita però hi ha moments a la vida que cal deixar de banda les creences personals a canvi d'un benefici propi a curt plaç.

He de dir-vos honestament que aquest any he estat molt bon minyó i m'he portat bé amb els meus congèneres, fet que em porta a demanar-vos un regal com a premi, ja que sóc massa gran per les piruletes. No us faré una gran llista de regals com fan d'altres sinó que per estalviar-vos feina reduïré la meva llista a un sol objecte. I no creieu que és mala intenció que aquest objecte provingui de la terra de la vostra competència, sinó que es tracta de la més pura casualitat, aquest cas en forma d'ironia sorneguera.

Deixant-me estar de romanços doncs, em permeto solicitar-vos que em porteu un nou telèfon mòbil. Sóc conscient que ja sabieu que us demanaria això, ja que no rebeu el títol de Reis Màgics perquè si. Aquest any m'he decidit per un Nokia model N79 que crec que em permetrà esperar durant dos anys més l'eclosió dels mòbils amb el sistema operatiu que jo vulgui.

Esperant doncs que no em tingueu en compte la meva aversió per les cases reials i que entengueu que la nostra relació anual és el màxim que ens podem permetre vosaltres i jo, em despedeixo posant-me als vostres peus i suplicant la vostra indulgència.

Fins l'any que ve es despedeix el vostre súbdit.


PS: Comprenc que és absolutament innecessari, però entenent que viatjar a les terres fredes del nord a buscar l'aparell no us fa massa gràcia no fos cas que us trobéssiu cara a cara amb aquell farsant que vesteix de vermell us deixo aquí mateix l'enllaç a la web.