29 Abril, 2008
Els nostres besavis van tenir la I República, el desastre del '98 i la Setmana Tràgica.
Els nostres avis la II República, la revolució i la Guerra Civil.
Els nostres pares la revolució de la dona, de l'amor lliure i el maig del 68.
Nosaltres hem tingut... hem tingut... la ruta del bacallà???
Comparteix:
24 Abril, 2008
De debò que són... :'(
Enviat per greips a [Informàtica ][ (2) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Llegint l'apunt de'n roger he vist que la Generalitat ha obert un nou web de lectors, anomenat quellegeixes.cat. Hi he anat, però no puc comentar-ne res, ja que no em deixa registrar.
Suposo que si hagués pagat el peatge (windows) podria fer-ho, però com que tinc una cosa per a rarus anomenada GNU/Linux no puc.
A veure si trobo per alguna banda el cost d'aquest super-web-super-modern-compatible-amb-tothom-menys-amb-mi ...
NOTA: Amb Firefox si que m'he pogut registrar...
NOTA 2: Un departament controlat per E(RC) fa una web on a la plana de registre pots especificar si és de Catalunya o d'una altra comunitat autònoma :O
NOTA 3: Al final resulta ser un fòrum com el que teniem a GràciaNet, amb un soft molt similar.
NOTA 4: Ho he trobat! El soft que utlitzen crec que és el SMF. Segons el que entenc a la llicència, tothom és lliure d'utilitzar i/o millorar el codi font (cosa que han fet) mantenint els avisos de copyright al codi i a la pantalla resultant (cosa que no han fet).
Comparteix:
22 Abril, 2008
La web de Ràdio Gràcia
Enviat per greips a [Vila de Gràcia ][ (7) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Actualment la majoria d'emissores retransmeten la seva programació a través d'Internet, ja sigui de forma paral.lela a les ones en format de podcàsting. Algunes, moltes, emisores ja només emeten per la Xarxa. La tecnologia per emetre via Internet és econòmica, senzilla d'implementar i encara més senzilla de mantenir donat que és un producte que no perd qualitat ni amb la llunyania ni amb el temps.
A Catalunya les principals emisores tenen el seu portal a la web i ofereixen tota la seva programació a través de la xarxa. S'ha convertit ja en un fet normal i s'entén que un mitjà de comunicació empra el seu canal natural (ones, paper,...) i el canal de canals (Internet).
A Barcelona alguns districtes ho saben i és possible conèixer i escoltar les emissores de viles veïnes desde casa. Entre d'altres, trobem:
La única web de Ràdio Gràcia es la que està integrada a ComRàdio. En ella hi podem veure tres notícies corresponents cada una a tres anys diferents: 2001, 2002 i 2004. Res més. La programació de Ràdio Gràcia no es pot trobar a Internet. No és possible saber a quina hora i quin dia es fan els programes. No és possible descarregar-se els programes emesos per a escoltar-los tranquilament quan tens temps. No és possible seguir la ràdio en viu. (Segueix)
A Catalunya les principals emisores tenen el seu portal a la web i ofereixen tota la seva programació a través de la xarxa. S'ha convertit ja en un fet normal i s'entén que un mitjà de comunicació empra el seu canal natural (ones, paper,...) i el canal de canals (Internet).
A Barcelona alguns districtes ho saben i és possible conèixer i escoltar les emissores de viles veïnes desde casa. Entre d'altres, trobem:
La única web de Ràdio Gràcia es la que està integrada a ComRàdio. En ella hi podem veure tres notícies corresponents cada una a tres anys diferents: 2001, 2002 i 2004. Res més. La programació de Ràdio Gràcia no es pot trobar a Internet. No és possible saber a quina hora i quin dia es fan els programes. No és possible descarregar-se els programes emesos per a escoltar-los tranquilament quan tens temps. No és possible seguir la ràdio en viu. (Segueix)
Comparteix:
21 Abril, 2008
Ah! doncs no haver creuat pel pas zebra!
Enviat per greips a [Vila de Gràcia ][ (9) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Després de deixar-nos clar als ciutadans que la culpa dels accidents de trànsit és tota dels conductors i no de les carreteres, ara li toca el torn als accidents dins la ciutat. A Pi i Margall han aparegut unes pintades al terra, just devant els passos de vianants que diuen així:
Si la pintada estigués just devant el pas de vianants per tal que els cotxes ho veiessin em semblaria bé, però posant-les on les han posat semblen indicar que la culpa que un home mori atropellat per un cotxe en un pas de vianants és... (música suggerent) del vianant!
Comparteix:
18 Abril, 2008
El mèrit oblidat de la CCRTV
Enviat per greips a [General ][ (9) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Simplificant, es pot afirmar que a Catalunya hi conviuen dues tribus que sumen el 100% de la població. Una d'elles és catalano-parlant i l'altra castellano-parlant, cada una amb els seus referents i costums.
Una d'elles no consumeix pràcticament mai cultura en català. O més generosament, el seu consum de productes en català és ocasional. Llibres escrits en català, pel.lícules doblades al català, teatre clamat en català i cultura popular catalana formen part d'un imaginari i uns costums que no formen part de la seva vida quotidiana. Aquest comportament s'extén també al consum televisiu, que és bàsicament en castellà i de forma esporàdica en llengua catalana (sobretot en l'apartat d'esports).
Paral.lelament, els productes en castellà són consumits per ambdues tribus al ser-ne la oferta majoritària i, en molts casos, la única possible. Per una de les tribus, doncs, és l'única tria i per l'altra en resulta una ampliació de les seves possibilitats.
Per tant, tenim que el públic de TV3 (o la CCRTV) és normalment el de la tribu catalano-parlant, que representa (aproximadament) el 50% del total de la població resident a Catalunya. Per tant, intentar captar públic fent una aproximació a les tesis culturals de la tribu castellano-parlant no fa guanyar audiència, donat que la raó que el producte no es vengui no és ideològica sinó lingüística.
No obstant, l'enorme mèrit de TV3 és mantenir-se amb uns índexs d'audiència alts amb només la meitat de mercat que la resta de canals. Un mèrit que no se li reconeix, una dada que mai es ressalta. Però, remarco, un enorme mèrit.
Una d'elles no consumeix pràcticament mai cultura en català. O més generosament, el seu consum de productes en català és ocasional. Llibres escrits en català, pel.lícules doblades al català, teatre clamat en català i cultura popular catalana formen part d'un imaginari i uns costums que no formen part de la seva vida quotidiana. Aquest comportament s'extén també al consum televisiu, que és bàsicament en castellà i de forma esporàdica en llengua catalana (sobretot en l'apartat d'esports).
Paral.lelament, els productes en castellà són consumits per ambdues tribus al ser-ne la oferta majoritària i, en molts casos, la única possible. Per una de les tribus, doncs, és l'única tria i per l'altra en resulta una ampliació de les seves possibilitats.
Per tant, tenim que el públic de TV3 (o la CCRTV) és normalment el de la tribu catalano-parlant, que representa (aproximadament) el 50% del total de la població resident a Catalunya. Per tant, intentar captar públic fent una aproximació a les tesis culturals de la tribu castellano-parlant no fa guanyar audiència, donat que la raó que el producte no es vengui no és ideològica sinó lingüística.
No obstant, l'enorme mèrit de TV3 és mantenir-se amb uns índexs d'audiència alts amb només la meitat de mercat que la resta de canals. Un mèrit que no se li reconeix, una dada que mai es ressalta. Però, remarco, un enorme mèrit.
Comparteix:
17 Abril, 2008
Curriculum justament vencedor
Enviat per greips a [Política ][ (8) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Durant les darreres dues setmanes he estat fent una dura selecció de personal per dessignar el futur (ara ja actual) director d'una transnacional amb un pressupost per a l'any 2008 de 8.500milions d'eurus.
La candidatura vencedora m'ha convençut per diverses raons. La primera d'elles ha estat la seva nula experiència en el camp en què opera la nostra transnacional. En el seu CV s'observa que mai ha tingut contacte amb els productes amb els que treballem, i tampoc ha dirigit mai un equip de professionals com el nostre. No obstant, ha tingut una experiència breu i recent en la direcció d'una gran empresa no-transnacional amb un pressupost molt menor, que ha abandonat per finalització de contracte. Un altre dels punts favorables és la seva propera adquisició d'un compromís personal que li impedirà la dedicació exclusiva a la Direcció. En un període breu de temps, no més de 5 mesos, solicitarà la baixa per atendre uns Assumptes Personals que no li permetràn exercir el seu càrrec. Aquest compromís adquirit li modificarà els hàbits de vida, sobretot en els horaris i la capacitat de desplaçar-se a les delegacions que tenim obertes a l'extranger, per lo que en cas de realitzar qualsevol visita aquesta haurà de ser breu i adequar-se a les necessitats adquirides.
Ha resultat totalment definitiva la poca simpatia que desperta en el Consell Directiu, malgrat les recomanacions que ha rebut d'empreses alienes al nostre treball.
Estic molt orgullós de la meva decisió i estic absolutament convençut d'haver escollit el millor dels currículums possibles. Ha estat una feina molt dura, hi havia gent molt qualificada i amb una àmplia experiència en el sector que aspirava al lloc de feina, però ara tothom em felicita per la meva decisió i m'aclamen com al líder que necessiten.
Per a qui li pugui interessar, el currículum vencedor ha resultat aquest, per a aquesta transnacional.
La candidatura vencedora m'ha convençut per diverses raons. La primera d'elles ha estat la seva nula experiència en el camp en què opera la nostra transnacional. En el seu CV s'observa que mai ha tingut contacte amb els productes amb els que treballem, i tampoc ha dirigit mai un equip de professionals com el nostre. No obstant, ha tingut una experiència breu i recent en la direcció d'una gran empresa no-transnacional amb un pressupost molt menor, que ha abandonat per finalització de contracte. Un altre dels punts favorables és la seva propera adquisició d'un compromís personal que li impedirà la dedicació exclusiva a la Direcció. En un període breu de temps, no més de 5 mesos, solicitarà la baixa per atendre uns Assumptes Personals que no li permetràn exercir el seu càrrec. Aquest compromís adquirit li modificarà els hàbits de vida, sobretot en els horaris i la capacitat de desplaçar-se a les delegacions que tenim obertes a l'extranger, per lo que en cas de realitzar qualsevol visita aquesta haurà de ser breu i adequar-se a les necessitats adquirides.
Ha resultat totalment definitiva la poca simpatia que desperta en el Consell Directiu, malgrat les recomanacions que ha rebut d'empreses alienes al nostre treball.
Estic molt orgullós de la meva decisió i estic absolutament convençut d'haver escollit el millor dels currículums possibles. Ha estat una feina molt dura, hi havia gent molt qualificada i amb una àmplia experiència en el sector que aspirava al lloc de feina, però ara tothom em felicita per la meva decisió i m'aclamen com al líder que necessiten.
Per a qui li pugui interessar, el currículum vencedor ha resultat aquest, per a aquesta transnacional.
Comparteix:
15 Abril, 2008
iCat, un agradable descobriment
Enviat per greips a [General ][ (5) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Me'n van parlar molt bé l'any passat, però no ha sigut fins aquest que l'he fet la ràdio "per defecte" a casa. Normalment m'agraden les emisores tranquiles, sense ràdio-fórmula d'actualitat, en català i sense estridències. Així mateix, també prefereixo aquelles emisores que opten per mostrar-me música cantada en el mateix idioma que parlo jo. I si a més em donen informació cultural en comptes de política doncs millor que millor.
Però el que resulta espectacular d'iCat és la seva pàgina web. S'agraeix que una pàgina web que en el fons hem pagat tots funcioni tan bé i et permeti aprofundir en el coneixement de l'artista que en aquests moments està sonant. Així, mentre escoltes la música (ja sigui per la ràdio o a la pròpia pàgina) et mostra informació de l'artista, la lletra de la canço que sona, la biografia, enllaços a la seva pàgina web i, en alguns casos, l'opció de comprar la canço.
I, a més, per Internet existeix la possibilitat d'accedir a emissores temàtiques ja sigui idiomàtiques o regionals. I això, el fet de poder escoltar amb l'ordinador emissores que emeten només per internet em fa preguntar quan els equips de música portaràn un connector de xarxa per poder-los connectar a internet i fer sonar la web a l'equip de música.
Però el que resulta espectacular d'iCat és la seva pàgina web. S'agraeix que una pàgina web que en el fons hem pagat tots funcioni tan bé i et permeti aprofundir en el coneixement de l'artista que en aquests moments està sonant. Així, mentre escoltes la música (ja sigui per la ràdio o a la pròpia pàgina) et mostra informació de l'artista, la lletra de la canço que sona, la biografia, enllaços a la seva pàgina web i, en alguns casos, l'opció de comprar la canço.
I, a més, per Internet existeix la possibilitat d'accedir a emissores temàtiques ja sigui idiomàtiques o regionals. I això, el fet de poder escoltar amb l'ordinador emissores que emeten només per internet em fa preguntar quan els equips de música portaràn un connector de xarxa per poder-los connectar a internet i fer sonar la web a l'equip de música.
Comparteix:
11 Abril, 2008
La nostra societat ha desenvolupant una por a la mort i una passió pel moment actual que ens ha portat a impedir per qualsevol mitjà el cicle natural i a apartar l'inútil. Així, els nostres avis es fan cada dia més grans i es converteixen en un obstacle. I molt acaben en un geriàtric, consumits un temps que ja no és el seu.
Avui la iaia fa 89 anys. Viu en un geriàtric. No té cap mal que la pugui matar, però en té molts de petitons i un que la va esborrant. El seu marit, l'avi, va morir fa 19 anys. Els seus germans i germanes, amics, coneguts i saludats també ho són, o enterrats en vida com ella. Pràcticament ningú la va a veure mai. I als comptats que hi van, no té ni idea de qui són. Ni tan sols reconeix, recorda, identifica la seva filla. La seva carn. La seva pròpia estirp, que la va fer plorar, riure, emocionar-se i omplir-li primer la panxa i després la vida de vida.
Els últims cops que la vaig anar a veure a la residència, després de mirar per la finestra on tenia les seves plantetes sempre em deia: "Greips... jo què hi faig ja a la vida? L'avi no hi és i jo no em puc moure d'aquí. Jo vull morir-me, Greips". I jo sempre li deia "Iaia, tens raó".
Val la pena perdre la vida en vida?
Avui la iaia fa 89 anys. Viu en un geriàtric. No té cap mal que la pugui matar, però en té molts de petitons i un que la va esborrant. El seu marit, l'avi, va morir fa 19 anys. Els seus germans i germanes, amics, coneguts i saludats també ho són, o enterrats en vida com ella. Pràcticament ningú la va a veure mai. I als comptats que hi van, no té ni idea de qui són. Ni tan sols reconeix, recorda, identifica la seva filla. La seva carn. La seva pròpia estirp, que la va fer plorar, riure, emocionar-se i omplir-li primer la panxa i després la vida de vida.
Els últims cops que la vaig anar a veure a la residència, després de mirar per la finestra on tenia les seves plantetes sempre em deia: "Greips... jo què hi faig ja a la vida? L'avi no hi és i jo no em puc moure d'aquí. Jo vull morir-me, Greips". I jo sempre li deia "Iaia, tens raó".
Val la pena perdre la vida en vida?
Comparteix:
07 Abril, 2008
Sembla que la esperada crisi immobiliària no només afecta als pardillus que van posar tots els seus estalvis (i futur) en una vivenda que-mai-perd-valor, sinó que els rics també ho estàn començant a pagar. Vaig veure un edifici a Passeig de Gràcia amb no un o dos cartells de "En venda", sinó 6!
Comparteix:
01 Abril, 2008
La derrota de Muret al 1213 no només va significar la fi de l'expansió catalana Pirineus enllà sinó que a més, amb la mort i posterior tutelatge de l'infant en Jaume posà fi als Bons Homes. Pere I, l'únic que podia fer front a l'ofensiva de Roma i el tron franc contra l'heretgia fou mort i amb ell moriren les esperances dels bons homs i dons i, possiblement, el que unia la nació occitana. Els càtars foren exterminats, i els comtes catalans i aragonesos miraren al Sud i abandonaren les aspiracions de tenir potent un regne transpirenaic.
Així, els Càtars (que mai es van anomenar així a ells mateixos) han passat a formar part d'un imaginari popular, conjuntament amb els Templers. Un imaginari borrós, mític i desconegut, que encara avui ens rodeja. De fet, en coneixem molt poc però una aura de misteri rodeja aquests dues grans històries que, possiblement, haurien canviat el món mediterrani si aquell 13 de Setembre el Rei Pere no hagués mort en mans de les tropes de Simó de Monfort.
Aquest cap de setmana he refet un tros, molt petit, de l'anomenada Ruta dels Bons Homes que porta de Berga a Montsegur. Es tracta d'una caminada magnífica amb uns paisatges formosos i una màgia especial. La màgia de les muntanyes, el silenci i la Història.
(Segueix)
Així, els Càtars (que mai es van anomenar així a ells mateixos) han passat a formar part d'un imaginari popular, conjuntament amb els Templers. Un imaginari borrós, mític i desconegut, que encara avui ens rodeja. De fet, en coneixem molt poc però una aura de misteri rodeja aquests dues grans històries que, possiblement, haurien canviat el món mediterrani si aquell 13 de Setembre el Rei Pere no hagués mort en mans de les tropes de Simó de Monfort.
Aquest cap de setmana he refet un tros, molt petit, de l'anomenada Ruta dels Bons Homes que porta de Berga a Montsegur. Es tracta d'una caminada magnífica amb uns paisatges formosos i una màgia especial. La màgia de les muntanyes, el silenci i la Història.
(Segueix)
Comparteix:
