desPensaments

M'agrada conduir. M'agrada molt. Però des que visc a Barcelona que això de tenir cotxe no és gaire pràctic i a més és car, o sigui que no en tinc. Les vegades que el necessito per anar "al poble" o a veure els companys el demano i C. me l'acostuma a deixar (gràcies!!!). Sóc d'aquells que disfruten conduïnt, que em relaxa la carretera i faig quilòmetres sense adonar-me'n. No acostumo a correr (l'època ja m'ha passat), i és a les carreteres comarcals plenes de corbes on de debò gaudeixo de la conducció.

Ara bé, no fa massa vaig disposar de cotxe tot un cap de setmana i no ho vaig disfrutar. Massa pressió.

Al sortir de BCN em vaig trobar de ple a la "zona 80". Tots els cotxes anàvem amuntegats, tots clavats a 80 i mirant constantment al marcador per no passar-te de la velocitat no-fos-cas. Un cop fora de la zona (passat Pallejà) li vaig dir adéu al company-de-zona-80 que portava al costat desde Barcelona i cada ú va començar a fer via. Cada pocs quilòmetres hi havia un enorme cartell lluminós on hi podies llegir "CONTROL POLICIAL" o "188 MORTS A LA CARRETERA AQUEST ANY". Acollonit, vaig estar tota l'estona buscant els senyals amb el límit de velocitat i mirant constantment si la passava, ja que malgrat ser una autovia i per tant tenir el límt a 120km/h en molts trams cal anar a 100. Cada cartell lluminós amaga una càmara d'aquestes que et retraten, i com que no vull perdre ni punts ni calés més em valia estar pendent que el cotxe no s'embalés a cap baixada o agafés velocitat sense adonar-me'n. Tot el plaer de la conducció frustrat per un Govern que m'acollonia constantment des dels panells.

Comparteix: