10 Març, 2008
Darrerament em trobo amb llibres que tarden en enganxar-me, que fins que no n'he llegit un terç no em tenen atrapat en la narració. Retorn a Brideshead, de Evelyn Waugh, ha estat el darrer cas.
El llibre ens explica la història d'una família aristocràtica anglesa en el període d'entreguerres a través dels ulls d'un amic íntim de la familia, que ens va presentant els membres de la decadent familia a mida que s'hi va relacionant.
Com deia, fins un punt molt concret del llibre (quan Sebastian s'endú el protagonista a visitar "on viu la seva familia") se'm feia feixuc. De fet, imagino que la meva total ignorància sobre el funcionament de les universitats angleses a principis de segle hi ajuda bastant, ja que sospito que aquest període del llibre deu resultar un dels més interessants per als nadius i els que hi han estudiat, d'una forma o altra. No obstant, a partir d'aquí el llibre s'endinsa en el funcionament de la familia i roça una mica el període històric d'entre-guerres a Anglaterra, mostrant-nos de reguitzell l'evolució de la classe política enfront el creixement dels moviments totalitaris a Europa, i com s'enfonsa l'aristocràcia amb el canvi de segle. I, com no, les experiències vitals del protagonista m'atrapen més que no pas la història d'amor aristocràtic amb el seu amic de l'ànima.
Un bon llibre, doncs, amb qui cal tenir una mica de paciència per a disfrutar.
El llibre ens explica la història d'una família aristocràtica anglesa en el període d'entreguerres a través dels ulls d'un amic íntim de la familia, que ens va presentant els membres de la decadent familia a mida que s'hi va relacionant.
Com deia, fins un punt molt concret del llibre (quan Sebastian s'endú el protagonista a visitar "on viu la seva familia") se'm feia feixuc. De fet, imagino que la meva total ignorància sobre el funcionament de les universitats angleses a principis de segle hi ajuda bastant, ja que sospito que aquest període del llibre deu resultar un dels més interessants per als nadius i els que hi han estudiat, d'una forma o altra. No obstant, a partir d'aquí el llibre s'endinsa en el funcionament de la familia i roça una mica el període històric d'entre-guerres a Anglaterra, mostrant-nos de reguitzell l'evolució de la classe política enfront el creixement dels moviments totalitaris a Europa, i com s'enfonsa l'aristocràcia amb el canvi de segle. I, com no, les experiències vitals del protagonista m'atrapen més que no pas la història d'amor aristocràtic amb el seu amic de l'ànima.
Un bon llibre, doncs, amb qui cal tenir una mica de paciència per a disfrutar.
Comparteix:
10 Març, 2008
Doncs si, nosaltres juguem una lliga diferent però EI ha aconseguit el que cap altra força ha fet: ha doblat el número de vots rebuts. De 2.300 a pràcticament 5.000. Tremola Chacón, que d'aquí 9 eleccions i a aquest ritme ja tindrem 1.200.000 vots! La victòria està a només 30 anys vista! No defallirem! :-)
I aquests a veure si ara ja els queda clar el fracàs rotund de la seva estratègia i assumeixen que la pèrdua de vots a cada elecció és degut al seu pacte amb el diable (deixant de banda la història d'amor amb les cadires). I aquests altres val més que trobin algú amb més ganxu si volen tornar als nivells de fa 8 anys... que quan es morin els jubilats els quedarà poc vot, a aquest ritme.
Comparteix:
