desPensaments

Aquest matí he rebut un fantàstic correu spam del PPC que diu així:

Benvolgut/da amic/ga,

Com saps, el pasat divendres dia 20 de juliol vaig ser escollit nou president del Partit Popular de Catalunya. En aquesta nova etapa vull refermar el nostre compromís amb la voluntat de convertir al PP de Catalunya en un instrument útil al servei de la societat catalana.

Resto a la teva disposició

DANIEL SIRERA

PRESIDENT PARTIT POPULAR DE CATALUNYA

 

I tinc vàries consideracions al respecte: 

• Sr. Sirera, qui li ha donat permís per tutejar-me?
• Sr. Sirera, qui li ha donat permís per escriure a la meva adreça? Sap que això que ha fet és delicte, segons la llei (LSSI) que el seu propi partit va aprovar al Congreso?
• Sr. Sirera, troba adequat fer servir els servidors de correu del Parlament de Catalunya per a la seva promoció personal? I és que, mirant a les capçaleres del correu, diu així:
  

Received: from atlas.parlament.catalunya (correu.parlament-cat.es [83.247.128.35])

• Sr. Sirera, signar amb les lletres en majúscules no el farà semblar més pelut.
• Sr. Sirera, veig que domina l'art del copia i enganxa del MS Word. No creu que hauria estat millor enviar el correu senzillament en mode text, escrivint vostè mateix el que ens vol dir als seus suposats amics? Mirant el contingut del correu, es pot apreciar la següent capçalera:

<meta name=3DGenerator content=3D"Microsoft Word 10 (filtered)"> 

I un parell de dubtes per als responsables de la xarxa del Parlament:

• No us fa vergonya haver-vos instal.lat el MS Exchange com a servidor de correu? Per preu, prestacions i fiablitat és un dels pitjors del mercat...
• Més d'un any després de l'arribada del .cat, el servidor de correu encara es diu parlament-cat.es?

Això és el que devia pensar el funcionari a qui li va tocar posar el senyal de "Prohibit estacionar" en aquest lloc tan frondós :-)

 

(Vist a Ripollet) 

 

No fa gaire comentava en un apunt la presència de pantalles de televisió en els nous convois de metro, i em preguntava per a què servirien. Ll'altre dia vaig fer el recorregut complet entre la Pl. Spain i Fontana amb les pantalles en marxa per primera vegada, i vaig estar observant-lo atentament.

Per una banda, és lloable que com a mínim no hi posen publicitat sinó informació de l'estat de la xarxa de Metro (cosa que encara no han trobat la forma de fer-ho al Canal Metro). Però... cal posar-la només en anglès? I, el que és pitjor, en anglès de Cunit?

 

Jo hi hauria posat "Section out or service due to tracks renewal", o "Section out of service due to tracks replacement". O, encara més senzill "Tram tancat degut a obres de millora a les vies". I tu? 

Nova campanya publicitària de Renfe a Barcelona... i si avui tens sort? :-)

 

La setmana passada em vaig incorporar a una nova feina. I vaig tenir una incorporació una mica accidentada ja que es trobaven enmig d'una auditoria i tot eren presses per tal o qual paper, protocol o document que feia falta. Aquesta setmana hem tingut una reunió on, precisament, el tema únic era l'elaboració de procediments estàndards per a les gestions més comunes al meu departament. Òbviament, tot documentat segons els cànons i provat per tal que la propera auditoria no ens pogués enganxar per enlloc.

Això de les auditories, ISO's i demés és una mica plasta. En resum i pel que he entès per la part que em toca, es tracta de tenir tots els procediments documentats i amb circuits alternatius provats per tal de garantir per una banda una determinada qualitat en el servei, i per l'altra assegurar que si en qualsevol moment hi ha un problema aquest pugui ser resolt de forma immediata aplicant els procediments secundaris establerts. O, en el seu defecte, la posta en marxa del sistemes de backup que permetrà seguir treballant en condicions similars.

D'aquesta forma pots garantir als clients la continuitat del servei o, en el cas extrem, una resposta eficient en un temps molt breu. Igualment, el departament de qualitat (Quality Assurance Unit, en diuen on sóc) s'encarrega de vetllar que aquests procediments siguin correctes i viables. I així, cada any els auditors vénen i es dediquen a tocar els pebrots a tothom per tal de trobar l'errada, el punt no controlat, el lloc pel qual es pot escapar. I així posar a prova la integritat del servei.

I avui m'ha vingut al cap un pensament: qui audita aquestes grans empreses que ens donen servei a tots? Qui audita FECSA-ENDESA? Els auditors no han vist que, senzillament, no hi havia plans alternatius o de contingència en cas d'avaries greus? O pitjor encara, no s'han adonat que la infraestructura senzillament no aguanta el servei promès? I si ho han fet... perquè no s'ha corregit?

Havia quedat a la porta de l'FNAC i, per variar, em tocava esperar-me. Així que vaig entrar un moment a tafanejar i al veure'l no em vaig estar de comprar-me'l. Maleït consumisme! ;-)

Feia temps ja m'havia llegit alguna cosa de Pere Calders (Gaeli i l'home déu, i crec que també Invasió Subtil i altres contes) i el recordava un autor molt planer i senzill. Així que vaig atacar-lo sense pietat.

Es tracta d'un llibre ideal per a llegir a la platja, al metro, o abans d'anar a dormir donat que es compòn de molts contes o petites històries. Algunes d'elles amb prou feines arriben a les dues pàgines! Tots els contes tenen un fons comú: hi succeeixen fets fantàstics i estàn escrits en primera persona, de forma que tens la sensació que l'interlocutor te l'està explicant directament a tu. I fins i tot assenteixes mentre llegeixes. A mi m'han recordat, salvant les distàncies, aquella sèrie de fa tants anys anomenada "The twilight zone" (aka "La dimensió desconeguda")

En definitiva, un llibre farcit de contes extraordinaris, i amb una destresa explicant-los molt notable. El català utilitzat no té res a veure amb el de Solitud i, per tant, un queda enganxat desde la primera pàgina.

Així doncs, per mi Cròniques de la veritat oculta és una lectura recomanable 100%, i per a totes les edats.

Que l'Ajuntament de Barcelona tingui engegada permanentment una campanya publicitària em sembla greu. Que els ciutadans no poguem saber quants milions d'euros es dediquen a aquesta publicitat ja ho considero una presa de pèl. Però que a més a més tinguin la poca vergonya de fer aquesta publicitat... ho trobo delictiu.

Això si que és de mal gust i no pas la portada d'El Jueves... 

Arriba un moment que necessites deixar petjada. El teu organisme, no saps ben bé com, et demana deixar rastre dels teus passos. Molt sovint aquesta necessitat es concreta en els fills. Criar-los, veure com creixen i evolucionen et dóna la certesa que el teu pas pel món ha estat real. Has deixat empremta.

D'altres, a més a més o en comptes de, esdevenen universals a través de les arts. També de les males arts.

El que importa és que arriba un punt on et sents empès a plasmar d'alguna forma tot el teu ésser en algún punt aliè a tu. En el meu cas, senzill i poc universal com sóc, tinc sempre una llibreta a mà.

En èpoques de forts conflictes interns sempre he acabat recorrent a l'escriptura com a forma d'ordenar els meus pensaments. La programació (apunto: moment geek) també ajuda, tot i que aquesta actúa a un nivell molt més subconscient. A més baix nivell, diguéssim. Utilitzo la llibreta de forma espasmòdica, a qualsevol lloc. A qualsevol hora. Sense disciplina ni continuitat garantida.

Em pregunto què veuré de mi mateix quan, ja amb els cabells blancs (o sense ells) ho rellegeixi. Perquè heu de saber que les llibretes es guarden. No sé on tinc les altres, però tenir-les, les tinc. Em reconeixeré quan em rellegeixi? Tornaré a riure, a plorar, a emocionar-me? Sentiré la necessitat d'escriure què penso de mi mateix, dels meus escrits, amb la perspectiva d'haver arribat al final del passadís?

(dubte: quant de temps dura la tinta en paper abans d'esdevenir il.legible?)

- Perdoni que el molesti, però hauria d'abandonar l'edifici...
- I ara! Marxar? Perquè?
- Perquè amenaça ruïna. Caldrà apuntalar-lo a veure si així el salvem. Però ara per ara vostè no s'hi pot pas quedar aquí.

Estupefacte, recolleixes quatre pertinences i surts al carrer. Mires l'edifici i, al igual que al matí, el veus bé. No hi havies detectat cap esquerda i ara, més atentament, tampoc no en veus cap. Extrany...

L'endemà hi tornes i parles amb l'encarregat. T'explica com n'està de fotut l'edifici i tots els puntals que hi estàn posant. Bocabadat, mires però no hi veus res. Ni esquerdes, ni puntals, ni contraforts...

- És que m'agradaria saber quan hi podré tornar.
- Miri, estem fent tot el que podem. Esperem en breu tenir-ho tot solventat. Mentrestant aparti's i no molesti que quí hi ha gent que treballa.

Tu t'hi vas passant. La pregunta és sempre la mateixa ("Quan podré tornar-hi?")  Les respostes, però, han anat adquirint un deix d'imprecisió que ja no et deixa tranquil. Les obres de sosteniment, que tu mai has vist però t'han insistit que hi són, han significat la clausura d'aquell raconet on tant t'agradava ser-hi. Ara ja no hi ha espai per a tu.

Desallotjat, desconcertat, t'hauràs de buscar un nou edifici.

Ahir passejant per l'altra banda del carrer Major vaig veure, just on hi ha el Mercat de la Llibertat (crec que era al carrer del Cigne), que havien tancat una altra immobiliària. Aaaahh! Quin plaer tan gran veure com això es desinfla de forma lenta però inexorable i que més d'un espabilat s'haurà enganxat amb els bancs! ;-)

Intentaré anar fent fotos de tots els llocs alliberats. Si vosaltres en teniu alguna i me la voleu fer arribar...