desPensaments

Per poder jutjar un fet correctament, o tenir-ne una visió més completa, sempre cal escoltar les dues parts.

Les croades vistes pels àrabs és el segon llibre d'Amin Maalouf que em llegeixo. En ambdós m'ha donat una visió alternativa, o si més no una "altra" visió, de fets històrics dels quals només en coneixem una part. Maalouf fa un exercici d'història i ens explica, de forma molt amena i senzilla, la dinàmica que envoltava les diferents nacions àrabs en els temps de les invasions franques.

De fet, sobta pensar que la majoria de conflictes que ens explica al llibre continuen vigents avui dia. Les baralles entre xïites i sunnites, la implantació d'estats francs enmig de nacions àrabs, la presència decisiva dels turcs, la convivència a vegades difícil (o impossible) a la ciutat de Jerusalem... ens tornen a la realitat de forma automàtica.

De fet, crec que poc es diferencien les invasions franques del s.XII i XIII a la política occidental a la zona avui dia. O la implantació d'Estats francs a Galilea al s.XIII i la creació de l'Estat d'Israel al XX.

Com que sembla que hem oblidat la Història estem condemnats a repetir-la. I ho estem fent sense vergonya de cap tipus.

Com a nota curiosa, constatar que no apareix ni una sola menció a la Corona d'Aragó com a tal en tot el llibre i totes les croades que hi esmenta. Per bé (no hi vam tenir res a veure) o per mal (no pintavem res al món cristià) , sembla que en Maalouf no ens ha tingut en compte. Però, al no esmentar-nos, també ens ubica.

M'havia acabat de llegir "100 años de soledad" quan, remenant estanteries vaig veure'l. Em va extranyar tenir-lo i no haver-lo llegit, i encara més quan la data de la solapa era del 1999 (sempre escric la data en què em compro els llibres).

Quan vaig començar-lo vaig entendre de cop perquè no me l'havia llegit encara: el català emprat resultava tremendament difícil d'entendre. Les primeres pàgines van ser un patiment, i només forçant-me una mica vaig aconseguir passar aquest estadi i començar a disfrutar-lo. Ignoro si el català que usa Victor Català era realment el català que es parlava a l'època en la zona que ambienta la història, però mica a mica em va anar captivant i al final ja adorava la forma d'expressar-se d'en Gaietà, el pastor

També notava que m'anava captivant la pena de la Mila, la seva mala estrugança, la seva resistència a ser desgraciada. La seva cerca d'ella mateixa i la seva re-fundació. Tant, que va arribar un punt que treia el llibre de la maleta de seguida que diposava de cinc minuts de calma. I capbussar-me en la història de muntanyes, rondalles i plors. De desgràcies, solituts i companyonies còmplices.

De fet, la trobo una novel.la del tot recomanable, si un fa l'esforç de superar les primeres pàgines on pot sobtar l'ús de paraules bastant desconegudes avui dia. De fet, diuen que és una de les millors novel.les de la literatura catalana, i tenint en compte que va ser-ne la única de l'escriptora trobo que té bastant de mèrit.

Si en voleu més informació, en aquest bloc Miquel Bofill, i just en aquest apunt,  situat on passa la història i en cita uns quants paràgrafs molt bonics. Que els disfruteu.

El primer cop que ho vaig veure em va semblar una aberració. Després vaig pensar que les normes de seguretat devien obligar a eliminar els passos a través de les vies i fer-ho amb ponts elevats. Bé, abans per travessar la via caminaves  5 metres ara s'han convertit en vora 50, i unes quantes escales pel mig.

Com més ho mirava, més lleig i horrorós em semblava. Ho podrien haver fet de moltes maneres. Una d'elles, és la manera "ben feta": construir un pont cobert per evitar relliscades els dies de pluja o neu, ascensors per a la gent gran i els discapacitats, amb un lavabo públic i un lloc on refugiar-se a l'hivern cru. Suposo que posar-hi un petit bar ja no dóna, però alguna màquina de begudes calentes i/o refrescs s'hauria agraït.

Però sembla que van optar per la via més funcional.

Ara bé, aparentment es van oblidar de posar-hi una rampa per a tots aquells que no poden caminar normalment. A una banda de la via hi ha una rampa (llarguíssima, per allò del desnivell). Puges fins dalt, travesses la via pel pont i... allà et quedes, fent trainspotting.

Imagino que la rampa hi és. Segur que hi és. No pot ser que hagin fet un pont on hi ha una rampa només per una banda. Però no la veig.

L'estiu del 2004 un conductor esbojarrat circulant a més de 100km/h pel casc urbà va perdre el control del cotxe i va estampar-se a la porta d'un garatge. La mala sort volgué que entre el cotxe i la paret hi hagués un noi en moto. Sortia de treballar per anar a dinar. Va morir allà mateix, sense que l'ambulància tingués temps d'endur-se'l a l'hospital.

No era el primer cotxe que perdia el control en aquell punt. Tots els que són del poble saben prou bé de la perillositat del revolt. El conductor també, doncs és del poble.

3 anys després, continúa sense haver-hi cap senyal avisant del perill. Tampoc cap mesura per obligar als cotxes a reduir la velocitat.

3 anys després, el conductor accidentat segueix en possessió del carnet de conduir. I segueix conduint.

3 anys després, un cotxe es va estampar exactament al mateix lloc i en circumstàncies molt similars.

La bona sort ha estat que entre el cotxe i la paret aquesta vegada no hi havia ningú. 

Feia molt temps que a la llista de pendents tenia, en negretes i d'un color intens, "Canviar Monitor". El meu de sempre ja no podia més i clamava al cel una jubilació ben merescuda. Finalment em vaig decidir i després de buscar una mica vaig trobar una bona oferta a Pricoinsa: un BenQ FP222Wa de 22' per 275€. Dit i fet, vaig anar-hi i endur-me'n crec que el darrer que els hi quedava en estoc. Al portar-lo a casa, m'he adonat que la diferència és brutal.

Jutgeu vosaltres mateixos ;-) 

Aquest cap de setmana algú ha decidit rebatejar el carrer Verdi. Que algú avisi als de la gràciapedia :-)

 

Agradi o no, aquest és un món pensat per als dretans. No només en el vocabulari sinó també en l'organització intuïtiva de les coses: el mouse sempre a la dreta del teclat, la nansa del cafè a la dreta, l'escriptura d'esquerra a dreta per no empastifar-se la mà de tinta,  les plomes estilogràfiques i la seva corbatura concreta per escriure, la posició dels menús en les aplicacions informàtiques, etc.

Ser esquerrà era considerat fins fa ben poc una alteració de la naturalesa. Per a alguns, fins i tot una aberració. A molta gent li van lligar la mà esquerra a l'esquena per tal de forçar-los a escriure amb la dreta quan anaven a l'escola. I molts d'aquests conec casos de gent que, ara, pateixen certa dislèxia a causa de la "conversió" forçosa.

Doncs bé, durant una temporada em convertiré en un esquerrà. Feia temps que el braç dret em feia mal als vespres, i ahir el metge em va confirmar que tenia tendinitis. L'única cosa que s'hi pot receptar és repòs. I per reposar el braç, què millor que fer servir l'altre? 

De moment, el ratolí ja el tinc a l'esquerra. Es fa ben extrany, i costa una mica encertar-la en llocs molt petits... El fet de ser lleugerament ambidestre em facilita les coses, ja que certs moviments ja els feia amb l'esquerra de forma natural (menjar sopar, per exemple) però ara intentaré fer-ho tot.

Serà interessant veure el món des d'un altre punt de vista. Desde l'esquerra, concretament :-)

Ahir em vaig quedar intrigat de saber com caram una empresa creada l'any 2002, aconsegueix per al 2003 contractes exclusius de publicitat amb l'Ajuntament de Barcelona i, només cinc anys després, rep l'encàrrec de gestionar tota una part del transport públic.

Així que, el primer que he pensat és: segur que això del bicing no va sortir a concurs públic. Però remenant la web de l'Ajuntament de Barcelona veig que si. Concretament, en el document de presentació del servei diuen: 

L’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a l’empresa municipal B:SM la gestió d’aquest servei, que s’ha adjudicat mitjançant concurs públic a ClearChannel, empresa que ja té instal·lats serveis similars a ciutats com Reims, Oslo i Estocolm.

Doncs res, busco "concurs públic bicing" i no apareix. També cerco "expedient adjudicació bicing" i tampoc surt res. Vaig provant combinacions, i sempre rebo la callada per resposta. Però, curiosament, es repeteixen els documents mostrats. Així que me'l llegeixo i m'adono aquests de Clear Channel deuen tenir alguna mena de tracte de favor, donat que incompleixen contractes i, així i tot, se'ls hi adjudica serveis en base a ofertes que no compleixen les bases del concurs.

D'altra banda, m'adono que no tindré accés a l'expedient perquè la informació no és disponible. Per si de cas, em dirigeixo a la web de B:SM no fos cas... però allà em responen amb un "Eh?" quan busco la informació relativa al bicing. Senzillament, no hi ha res.

Però clar, ells no comptaven amb l'astúcia del món lliure. Remenant per internet trobo una web molt interessant amb un article demolidor. En ell s'afirma que Clear Channel incompleix els acords signats amb l'Ajuntament (tal com es reclama en el document de l'Ajuntament enllaçat anteriorment):

L’Ajuntament li permetia mantenir la publicitat en altres parets durant un temps limitat a canvi de restaurar-les. Segons ha confirmat a aquest diari el president d’aquest institut i segon tinent d’alcalde, Jordi Portabella, aquesta empresa no ha complert la seva part de l’acord.

(...) Clear Channel ha rebut un requeriment de l’Institut de Paisatge –amb data del 4 de gener del 2007– perquè el seu incompliment dels termes del conveni ha arribat a un punt sense retorn i es considera «irreversible»(...) (negretes meves)

I encara hi ha més. Ningú més es va presentar al concurs!: 

Clear Channel, que va ser l’única companyia que es va presentar al concurs per accedir a la gestió, (...) (negretes meves)

Jo tenia entès que, per llei, els concursos públics per adjudicar serveis havien de tenir, com a mínim, 3 ofertes abans de poder adjudicar. I que els documents relatius a la gestió del bé comú havien de ser fàcilment accessibles per al ciutadà.

Anava errat.

 

[RELACIONAT: Bicing a Barcelona, o com despreciar els teus propis recursos] 

Aquest diumenge he estat passejant per Barcelona i en un moment donat m'ha picat prou la curiositat com per apropar-me a una de les estacions de Bicing que hi ha. M'ha sorprès veure que si bé hi havien les instruccions d'ús, no hi havia les condicions.

Així que al arribar a casa vaig anar a http://www.bicing.com a llegir-les. I m'he quedat esparverat:

• En cap cas es parla dels drets de l'usuari, només dels seus deures respecte a l'ús del servei i el seu consentiment a que se li carreguin en compte els càrrecs que B:SM consideri necessari.
• En cap punt es fa esment de l'existència d'una assegurança que cobreixi els danys fets, o rebuts, per  l'usuari. Només en la pàgina web es comenta un lacònic "existeix una assegurança de responsabilitat civil".
• Gestió del servei. Aquí és on m'he indignat una mica. Al final del document hi ha un paràgraf que diu:

Així mateix, s'informa que les dades personals i informació obtinguda seran comunicats a Clear Channel, Espanya, SLU, per a què siguin incorporats en els seus fitxers amb la finalitat de gestionar el servei descrit

És a dir, B:SM proporciona les teves dades i tota la informació que puguin recollir de tu a través de l'ús del servei a una empresa externa. I la pregunta neix sola: Qui és Clear Channel Espanya, SLU? Mirant al Google, trobem la seva adreça:

Clear Channel España S.L.U.
Anabel Segura 16 Edificio Vega Norte, 3 Planta Baja
28100 - Alcobendas (Madrid) ES

Vaja, una empresa totalment aliena a l'Ajuntament de Barcelona. Buscant una mica més, trobem que l'esmentada empresa és un dels mitjans de comunicació socis de Autocontrol.es, una associació que segons diuen a la seva pàgina web:

Por eso desde Autocontrol trabajamos por una buena publicidad: por una publicidad veraz, legal, honesta y leal. Con este objetivo, los principales anunciantes, agencias y medios de comunicación, crearon en 1995 esta asociación sin ánimo de lucro, que se encarga de gestionar el sistema de autorregulación publicitario español.

Remenant una mica més, trobo que Clear Channel és una de les dues empreses que opten a muntar una mena de transport públic en bicicleta a Sevilla. Vaja, això em recorda una mica el que acaben de montar a cacalona, oi?

I això em dóna la idea de mirar a la web de barcelona. I m'adono que l'ex-tinent d'alcalde Jordi Portabella els coneix bastant bé, ja que va firmar amb ells l'any 2003 tota una sèrie d'acords publicitaris. 

Finalment trobo la seva web. Resumint, es tracta d'una agència de publicitat nascuda l'any 2002 especialitzada en publicitat exterior: als autobusos, a les bastides, al mobiliari urbà... en definitiva, a tot arreu on Barcelona hi té publicitat. Quina casualitat.

 

Perquè l'Ajuntament de Barcelona delega en una empresa de publicitat creada l'any 2002 la gestió del que ells anomenen transport públic , donant-li totes les dades privades dels usuaris? No hi havia ningú prou capacitat a la pròpia Barcelona per gestionar el bicing, que cal enviar els diners dels ciutadans a una empresa privada dedicada a la publicitat  que, a més, està ubicada fora del país?

 

[RELACIONAT: Perdoni, quant ha costat això del bicing?] 

Que els buròcrates que ens governen són una colla de penques més preocupats en contentar les transnacionals que no pas procurar el benestar dels ciutadans ho podem veure a diari a poc que ens hi fixem una mica.

Ahir es publicava en premsa una joia que cal emmarcar: rebaixar la velocitat màxima a les autopistes i demés carreteres a 80 km/h per reduïr la contaminació. Res d'obligar als fabricants a reduir els gasos. Res de permetre als particulars a canviar el motor d'explosió per un de gas. Res de facilitar la implantació del biodièsel a gran escala. No. En comptes d'això putegem al ciutadà i, de pas, instal.lem un munt de càmeres per inflar-nos a multes i augmentar el pressupost en estudis sobre l'abstencionisme. 

Es pot ser més inútil? Més anti-poble i més pro-transnacionals?

Doncs si, es pot.

Es pot donar la Creu de Sant Jordi a José Manuel Lara per la seva "tasca de defensa de la seva identitat (de Catalunya) i de restauració de la seva personalitat (de Catalunya)" 

O també es poden donar 100 milions de pessetes a Microsoft com fa l'Ajuntament de Barcelona en comptes d'invertir-lo en la creació d'un campus on poder desenvolupar programari per a les Administracions que estigui basat en estàndards regulats i, així, garantitzar-ne l'accés a tots els ciutadans. I, de pas, aconseguir que els diners dels barcelonins reverteixin en els propis barcelonins en comptes d'entregar-li a una transnacional que se'ls endurà lluuuuny d'aquí.

Què, és o no és lògica l'abstenció (altrament dit passotisme) després de constatar la imbecilitat supina d'aquells que diuen ens governen? 

 

Una petita tonteria: tot això de la  velocitat diu que està basada en un estudi... que no es troba a la web! Qui ha fet l'estudi? Quant ha costat? Qui l'ha demanat? Com s'ha elaborat? Es pot impugnar? Es pot saber els paràmetres en els que es basen? Podem llegir-lo per entendre el perquè del Decret 226/2006? Ni ho expliquen, ni ho explicaran. Això sí, et pots descarregar en format propietari (MS Word) un text on ho comenten per sobre (aquí) o aquí la propaganda (altrament dita nota de premsa)