desPensaments

Ahir vaig allunyar-me tímidament dels límits de Gràcia per anar al Casablanca a veure Sunshine. A mi particularment em va encantar, una bona película feta amb pocs diners però que em va tenir amb la boca oberta durant molta estona gràcies al tractament de les imatges que en fa. Si us agrada la ciència ficció, us la recomano sens cap mena de dubte.

Però mentre feiem temps per entrar-hi vàrem aprofitar per passejar una mica i vam passar pel costat de la Casa de les Punxes. M'encanta aquesta casa, és tan... bé, no sé com expressar-ho però sempre m'ha fascinat. Però ahir, casualitats de la vida, portava la càmara digital i en vaig poder fer algunes fotos. Aquí les deixo, per si algú té ganes de recordar tot el que ens ha aportat el Modernisme.

 

 

Si en voleu més, les teniu a la Galeria d'Imatges 

Els alumnes de batxillerat podran cursar assignatures de primer i segon curs alhora

Els estudiants que aprovin més de la meitat dels continguts només hauran de repetir les matèries que suspenguin

[via Vilaweb - El Punt] 

 

Jo aniria més enllà i posaria el nom adequat a les coses.

Tan aviat com sigui possible subsituiria el concepte d'Escola per Llar d'Infants de Totes les Edats. Allí podriem tenir a tota la població en edat escolar sota la tutela del papa/mama Estat. Ell/a es preocuparà que no hi hagi baralles on els nens més grans abusin dels petits, deixant sequeles emocionals. Tampoc els/les sotmetrà a la pressió insostenible dels exàmens ni dels càstigs, que seràn tallats d'arrel i subsitutïts per exercicis educacionals. Vigilarem sobretot que cap nen/a creixi traumatizat/a per ser gras/sa. O portar ulleres. O tartamudejar pels nervis. O ser massa escanyolit/da. O lleig/lletja amb avarícia. Se'ls vigilarà, mimarà i protegirà perquè arribin a edat adulta sense cap ferida remarcable. Sensa cap sotrac físic o emocional que hagi pogut pervertir aquells/es que ens governaràn d'aquí 40 anys.

I quan surtin a enfrontar-se al Món Real els psiquiatres es forraran.

Estem preparant la futura Generació T. Amb T de Trankimazín. 

Quin sentit té que una ciutat* administrada per un govern tripartit d'esquerres, comunista i obrer garantitzi als obrers de la pròpia ciutat transport públic sense interrupcions 24 hores al dia, precisament l'únic dia a la setmana que és festiu?

 

 

* Òbviament, aquesta ciutat és BCN

- Psst! No et conec jo a tu?

Garratibat, va quedar-se immòbil. Qui coi li havia parlat? Estava segur d'estar sol, se n'havia ben assegurat abans de triar aquella branca per posar-s'hi. En aquell tros de bosc, amb el fullam tan espès s'hi havia sentit segur. Necessitava una mica de temps per a si mateix, havien passat moltes coses i volia calma per pensar-hi. No passa cada dia, que et fotin fora del show (el Millor Show del Món, creia ell), i considerava que mereixia que com a mínim...

- Cagun l'ós pedrer! Ja sé de què et tinc vist a tu!

Aquest cop si, casi cau de la branca. Va haver de fer un esforç per mantenir-se, tot intentant aparentar calma, però estava ben esverat. D'on redimonis sortia aquella veu? Sigilosament, va girar el cap a veure si veia algú. Res. Ni a la dreta, ni al darrera, ni a l'esquerra. Tampoc al devant. Ni sota ni sobre... Mira que si havia anat a parar a un bosc encantat! Només li faltava això, ara.

- Tu ets l'estrella del show del mussol i la lluna oi? Ostia nanu, espera que avisi als col.legues, som fans teus! Eeeeehhh gent!! Fffiiiuuuuit!! (fent un fort xiulet) Mireu, mireu qui tenim aquí!!

De cop, tot va ser fressa al seu voltant. I, sincerament, no va marxar perquè li van fallar les forces al començar a veure tot d'ulls que se'l miraven. Ulls flotants! Si almenys pogués pessigar-se... Ostres, quin malson aquell. Només li faltava anar a petar a un bosc encantat. Ell, tan tranquil que sempre havia sigut, que s'havia dedicat a mirar-ho tot fixament per aprendre el més mínim detall i ara es trobava en un lloc on no entenia res de res. I, de tanta tremolor, no podia ni volar.

Eps, espera, els ulls no flotaven sinó que tenien un cos.. S'hi fixà més. Quin coi d'animal era aquell que semblava una branca amb ulls? Ostres no, alguns semblaven branques, d'altres tenien els colors de les fulles... No havia vist mai un animal tan extrany. Uns ulls que es movien de forma esbojarrada, un cos amb forma de branca... Va recordar de cop quan era ben petit, en una visita del seu oncle de les Amèriques, aquest va explicar a tot el poble que hi havia uns animals anomenats "camaleons" que per amagar-se es transformaven en el color del seu entorn. Tothom l'havia pres per ximple, però ell al ser un vailet n'havia quedat impressionat. O sigui que el seu oncle no havia dit mentides... Qui ho havia de dir, aquella gent de gràcia que se les donaven tan d'entesos l'havien ben espifiada al fer-lo fora del poble per mentider.

Però tornant a la realitat, tants ulls mirant-lo fixament el posaven nerviós. Ell volia estar sol, caram! Res de soroll! Aixi que, ara ja més tranquil però emprenyat com una mona, va aixecar el vol sense ni despedir-se.

- Caram, quin mussol tan antipàtic, no m'extranya que l'hagin fotut fora del show. Apa i que el bombin tu!

A veure quan l'Hereu té els collons necessaris d'obligar als graciencs a equipar els edificis amb ascensor. Obligatòriament. Tant si com no. I si el teu edifici és massa petit per tu i l'ascensor, doncs te'n vas. L'ascensor és lo primer.

De moment, han començat a la Barceloneta. I la gent s'ha rebotat. I per una tonteria: 1000 families hauràn de pirar.

Almenys, aquesta vegada no hauràn de marxar per no poder pagar el lloguer.

Evidentment, a l'Ajuntament diuen que tot és invenció dels veïns, que no s'enteren de res, i que segurament són tots de dretes. Malo malo.

Això em recorda allò de cole de "quien bien te quiere te hará llorar" mentre et fotien bofetada ara sí, ara també.

 

(Més informació de primera mà: http://www.barcelonetaesrebela.com/ )

Aquest cap de setmana he enllestit un llibre que va començar agradant-me molt i mica a mica m'ha anat avorrint. Bé, en part és normal perquè comença parlant de la República, la Guerra Civil i la dictadura per acabar relatant la vida política a les Corts i a Europa de l'escriptor.

En concret, es tracta del llibre autobiogràfic Entre vivències, de Josep Subirats Piñana. Com l'Albert Alay, es tracta d'un d'aquells lluitadors que van començar a ERC per anar a petar al PSC. Una vida molt complerta, la seva. I molt estressant, de debò :-)

De tot el llibre, un paràgraf m'ha fet pensar, i molt. De fet, encara no he aconseguit arribar a una conclusió. Es tracta d'aquest text, trobat a la pàgina 222 (quin número, oi?):

(...)Penso aleshores -i encara ho penso- que fou un suïcidi polític que tots els líders catalans que eren diputats a les Corts deixessin el seu escó del Crongrés pel del Parlament de Catalunya (Joan Raventós, Jordi Pujol, Antoni Gutiérrez el Guti, Anton Cañellas, per citar els més destacats). Era deixar la trinxera on esprenien les decisions polítiques d'Estat per anar-se'n allà on s'executava allò que decidien els altres. A partir d'aleshores, en la meva tasca al Senat en els temes de Catalunya, vaig trobar-me sense el suport dels líders catalans a les Corts, que eren els que tenien el pes i el prestigi per decantar o intentar decantar les decisions del poder central. (...) 

Jo sempre havia cregut que el lloc dels polítics catalans era Catalunya, però reconec que no ho havia mirat mai d'aquesta forma. I ara, tinc dubtes.

Hi seguiré rumiant... 

Qui m'ho havia de dir. Dos anys després d'encetar el bloc encara tinc prou coses al pap per escriure-hi.

De tot, el més interessant trobo que és veure'n l'evolució. Mal que em pesi, el meu estat d'ànim i la meva situació personal ha influït decisivament a l'hora d'escollir els temes que han farcit els diferents apunts. De fet, part de l'experiment blocaire era exactament això: poder en un futur veure com es reflexava la meva vida personal en la vida blocaire. I en això estem, ja que el futur encara no ha arribat ;)

Gràcies als que us heu deixat caure per aquí. Gràcies als que m'heu llegit en silenci i als que us heu animat a escriure-hi comentaris. I gràcies als que no us ha agradat i heu passat de llarg. Sobretot a aquests darrers, que heu passat en silenci. I segur que sou la majoria :-)

 

 

A vegades cal donar la raó a l'Audiència Nacional quan diu que hi ha periodistes que assenyalen amb el dit els objectius per als desalmats desgraciats.

 

Diumenge, al diari de més tirada de tota la península hi veiem:

 

 

La frase diu "Esta es la cara del hombre que aleja al Real Madrid de la Liga"

 

I avui llegeixo:

Turienzo presenta una denuncia por amenazas telefónicas
La polémica por el arbitraje del partido entre el Rácing y el Real Madrid vivió ayer un nuevo episodio. El árbitro Javier Turienzo Álvarez presentó una denuncia ante el Juzgado de Guardia de León, donde reside, por las amenazas telefónicas que ha recibido en su domicilio tras su polémica actuación en el choque.

 (font: Levante)

 

Objectiu aconseguit? 

Avui tenia el dia una mica fric i m'he posat a revisar factures. M'he parat en la de Aigues de Barcelona i per casualitat li he donat la volta. Allí m'hi he trobat el desglossament de la factura, que fa així (en porcentatges):

• Quota de servei: 38%
• Consum: 15%
• Cànon de l'aigua: 18%
• Clavegueram: 5%
• IVA: 5%
• Taxa Metropolitana Tractament de Residus Municipals:18%

És a dir, només un 15% del que he pagat correspòn a l'aigua que directament consumeixo. Alguns impostos són sobre el consum  (cànon i clavegueram) i un d'ells són més diners que el propi consum (com el cànon de l'aigua). A més, ja inclou un impost per al tractament dels residus que, també, és més elevat que el consum.

Així que he pres una decisió: donat que pago un 85% d'impostos en la factura em dóno per satisfet en la meva contribució a la societat i al medi ambient, i que a partir d'ara estalvii aigua Rita.

Que no em prenguin més el pèl dient-me que estalvïi l'aigua que pressumptament escasseja. El dia que pagui per lo que consumeixo (com passa amb la factura telefònica, per exemple) segur que m'ho miraré més.

Au, me'n vaig a dutxar banyar. 

Posar dues parades de la mateixa línea d'autobús separades per menys de 20 metres? Quin és el sentit de tenir una parada dins la plaça Espanya devant la plaça de braus, i l'altre just al agafar la Gran Via?