desPensaments

Alexandre el Gran ha estat el més gran guerrer occidental de tota la Història. 2500 anys després continúa viu en la memòria col.lectiva, aconseguint l'status d'heroi mitològic que volia tenir en vida. La seva vida fou massa intensa com per voler-la resumir en un sol paràgraf. S'ha escrit, i filmat, molt sobre les seves conquestes, el seu tarannà, el seu somni, la seva vida...

Aquests són els dos llibres (de fet, en són 5) d'història-ficció que m'he llegit:

 

Alexandre el Magne, de Gisbert Haefs. Biografia en dos llibres, resulta una lectura fascinant on l 'autor està més interessat en una visió política i global dels seus temps. Al igual que en la novela Anibla, el llibre ens introdueix primer a les campanyes del rei Filip i el seu pla per reunificar Grècia. Tracta de forma molt extensa l'adolesecència d'Alexandre i la seva campanya fins a la conquesta i destrucció de Persèpolis. A partir d'aquí, l'autor accelera la narració, com si ja no estigués tan interessat en els últims anys d'Alexandre.

L'autor situa a Alexandre en un context històric i l'explica. El domini de la part més occidental del Mediterrani per part de Cartago, el lent davallar de la influència grega a causa de les baralles internes i l'immiscuiment persa, la submissió d'Egipte a l'Imperi Pera.... També hi són presents els cultes religiosos i pinzellades del que podria ser el dia a dia de l'època.

Respecte a la sexualitat d'Alexandre, motiu de controvèrsia avui dia, i la seva vinculació afectiva amb Hefastion, l'autor l'enqueadra en el pensament grec de l'època. Teoria que, val a dir-ho, comparteixo plenament. Així, són constants les referències a Aquiles i Patrocles.

Alexandros, de Valerio Massimo Manfredi. Llibre que ja m'havia llegit fa uns anys, l'he recuperat per a obtenir una altra visió de la vida del famós guerrer. Aquesta trilogia està centrada exclusivament en la figura d'Alexandre, relegant la resta de personatges a un paper molt secundari. Personatge molt menys complex que a l'altre llibre, ens relata les seves campanyes militars sense aprofondir excessivament en les motivacinos polítiques o personals del protagonista.

Sorprenentment, mentre a la majoria de documentació que he consultat s'admet sense embuits la relació de parella entre Alexandre i Hefestion, en aquest llibre es passa completament per alt aquest fet. I  m'atreviria a dir que, de forma conscient, s'estalvien o rodegen els moments històrics que podrien confirmar-ho.

Malgrat tot, en resulta una lectura molt amena, amb un Alexandre més rei que Déu, més solitari que rodejat d'amics. Al meu entendre, ens presenta un Emperador, no un home aotrmentat per records, dubtes i reptes com apareixia en l'altre llibre.

 

---

No  havia fet mai llegir dues biografies, una rera l'altre, del mateix personatge i empapar-me amb uns quants documentals trobats a la mula. Això m'ha permès desfer-me una mica de les llicències literàries que òbviament cada escriptor s'ha permès en la seva obra. I la conclusió, com no podia ser d'una altra forma, és que Alexandre fou un home irrepetible. Possiblement, un seguit de circumstàncies històriques i un cos extraordinari el van conduir a ser el que fou. No resulta extrany que els seus contemporanis el consideréssin un déu: jo sens dubte ho hauria fet igual.

No fa massa, l'Ajuntament de Barcelona va reconvertir part del c/Astúries en zona de vianants. Val a dir que ha quedar molt maco, i s'ha aconseguit desviar molt de trànsit cap a d'altres carrers, fent més agradable passejar-hi.

Però, ai làs!, això també té efectes adversos en els graciencs. Entre d'altres, la pujada dels preus dels lloguers i, no podia faltar, la reconversió d'habitatge antic en vivendes de luxe. És a dir, uns quants graciencs marxaràn i arribaràn nous veïns carregats de diners. 

Per mi, la dicotomia és: lleig i barat, o maco e inaccessible? 

- Bon diaa! Hora de llevar-se!
- Mmmm tinc son mamaa...
- Va, que faràs tard. Vinga, aixeca't!

Després de fer mandres una bona estona i sentir remugar la mare m'aixeco i vaig al lavabo. Em rento la cara, les mans i les dents i torno a l'habitació on ja tinc preparada la roba del dia. Em vesteixo, pentino i vaig al menjador.

- Mamaaaa, puc deixar la llet avui que no m'agradaaaaa??
- No, va. Beu-te-la tota i no et distreguis amb les mussaranyes! Que tornaràs a fer tard!
- Jooooo es que no m'agradaaaa

Al final me l'he hagut de beure, com cada dia. I corrent perquè torno a fer tard baixo com un llampec els quatre pisos i corro esperitat a la parada de l'autobús. Allà em trobo el meu àmic de l'ànima i per fer passar el fred que encara fa juguem perseguint-nos entre les cames dels grans.

Arriba l'autobús i malgrat va ple fins dalt el xòfer ens deixa entrar per la seva porta i ens posa, a l'Amic i a mi, en un lloc no autoritzat però que ja és el "nostre" lloc, de tant fer-ne ús.

Camí de l'escola, l'autobús passa per una llarguíssima recta amb camps sembrats a les dues bandes.
- Goita, goita! Orenetes!!!
- Avón? Avón?
- Allà! Allà! Mira, mira! no les veus? Fffiiiiuuu FFffffiiiuuu!! (movent les mans imitant el moviment) Que maques!
- Visca! visca! Això vol dir que aviat acabarà el fred oi? Oi???

Obro els ulls, i les orenetes ja no hi són. L'autobús que agafo ara a diari tan sols m'ensenya algún colom despistat i encara adormit.

On són les orenetes?

L'altre dia anava amb el metro, enfrascat en la lectura quan vaig veure de refiló un anunci que em va sonar malament. L'endemà al tornar a passar m'hi vaig fixar millor i.... és que no m'acaba de sonar bé.

Jo no tinc la carrera de Filologia anglesa, però una miquetona sí que en sé. I aquest anunci no m'acaba de sonar bé:

 

 

"Yes! I need english for work"?  Jo, en la meva ignorància, hauria jurat que la frase correcta seria "Yes! I need english to work". Però  és que, a més, aquest "Yes!" sembla indicar que és una resposta, i per tant hauria de ser "Yes! I do need English to work"

El cas és que dubto, perquè una empresa que ensenya anglès no crec que cometi un error tan garrafal en una frase tan senzilla. Algún filòleg a la sala? :-)

Deixeu que la ment prengui control. Pots llegir aquest text? (nota: en castellà)

32 R057R0 9U3 V3M05 70D05 205 1D45 3N 32 35P3J0, M4N1F13574 V1D4; UN4 2UZ 8R1224 3N 205 0J05. 4 7R4V35 D3 205 4Ñ05, NU357R0 R057R0 C4M814 D3 24 1NF4NC14 4 24 JUV3N7UD Y D3 24 V1D4 4DU274 4 24 V3J3Z. P3R0 4 7R4V35 D3 70D05 205 C4M8105 D3 NU357R0 CU3RP0, N0507R05 P3RM4N3C3M05 C0M0 24 M15M4 P3R50N4 C0N5C13N73.
70D05 P0D3M05 3N73ND3R 1N7U171V4M3N73 9U3 50M05 D1F3R3N735 D32 CU3RP0 F151C0. CU4ND0 M1R4M05 205 M13M8R05 D3 NU357R0 CU3RP0, N0507R05 D3C1M05: “3574 35 M1 M4N0″ 0 “3574 35 M1 P13RN4″. 32 Y0 35 32 P0533D0R Y 32 0853RV4D0R D32 CU3RP0. 3573 Y0 53 R3V324 M3D14N73 24 C0NC13NC14.
CU4ND0 24 C0NC13NC14 5423, 32 CU3RP0 M473R142 53 C0NV13R73 3N UN C4D4V3R 1N4N1M4D0 Y 51N V1D4.

 

Jo l'he pogut llegir d'una tirada... tinc problemes?

[Via Laian's blog]

Jo tinc un negoci a Gràcia que m'anava prou bé, em donava per alimentar la família i per tenir una motivació diària. El meu Ajuntament, ple de bones intencions, va voler fer la vida més còmoda als meus co-vilatans i va decidir, després de molts estudis, redissenyar el centre de la meva Vila i fer-la de preferència per als vianants. Ens expliquen que la gent es mou més a peu que en cotxe, i que tanta contaminació no és sostenible, i per tant el més lògic era potenciar l'ús del carrer per als vianants i posar entrebancs als cotxes.

I em va semblar lògic.

Vaig veure com reasfaltaven el carrer del meu negoci, com reordenaven el trànsit de forma que circular per dintre la Vila fos complicat i em va semblar bona pensada. 

És maco anar a fer el cafè al matí i caminar sense tant de soroll amunt i avall. 

Però em vaig adonar que la càrrega i descàrrega dels productes que el meu negoci necessita i entrega s'havia tornat una miiiica més complicada. Vaig veure que els camions no podien arribar fins a la porta del meu negoci com feien abans. Almenys no a totes hores, sinó només les hores que l'Ajuntament ho permetia, ni amb la facilitat com ho feien. Costa explicar als xicots que ara haurà de fer una volteta més per arribar a mi. Al principi tot eren somriures i brometes, són molts anys de tractar amb ells. Però mica a mica els meus proveedors es van anar cansant d'aparcar a 200 metres i haver de fer viatgets per portar-me tot el material. Ja no rèiem tant, quan féiem les entregues. Jo mateix em vaig començar a cansar d'haver de carretejar les meves entregues tan lluny per posar-les al transport. O de dedicar-hi tanta gent per a fer-ho en un temps raonable.

Ja no em semblava tan bonic.

I vaig veure els meus companys de professió instal.lats en còmodes polígons, on carregar i descarregar a la porta del negoci. I vaig veure'm a mi, fent viatges amunt i avall amb el carretó per omplir la furgoneta. I em vaig sentir ridícul. I vaig pendre una decisió: traslladar el meu negoci fora, i guanyar en qualitat i preus.

Per capitalitzar-me i poder comprar un nou local, generar les noves infraestructures, adaptar tot el paperam, fer el trasllat del maquinari i arxius, i segurament contractar personal per suplir els que no podràn seguir-me vaig pensar en vendre les propietats de la familia a Gràcia. Uns pisos i un local, nostres de tota la vida. Ens hem assegut, entaulat i xerrat i hi estàn tots d'acord. I em diuen que ara és bon moment per vendre ja que el mercat s'està a punt d'estancar. Segurament costarà en vendre-ho a un bon preu, però com abans comenci a moure-ho millor.

Quina pena. Nascut a Gràcia, me n'he d'anar perquè de tan bonica i pensada per a uns,  és impracticable per als que, com jo, necessito carregar i descarregar sovint i amb rapidesa. Ho enyoraré, és el meu poble però si no marxo hauré de tancar el negoci.

Llei de vida.

Enorme dilema el que se'm planteja. I, a més, amb data de caducitat. Resulta que se m'acaba el contracte de lloguer del pis, després de 8 anys, i toca negociar el nou contracte.

Ja fa moltes setmanes que em preocupa. Depèn del preu, no el podré assumir i em veuré abocat al carrer. I si no puc assumir renovar el lloguer, lògicament tampoc podré assumir un lloguer nou. I no en parlem d'una hipoteca. Els preus estàn fora de mercat, i el meu sou no dóna per tant.

Mals temps per la lírica... Potser ben aviat seré un ex-gracienc, un de tants quan han hagut de marxar per no poder pagar el lloguer degut a l'apujada feta amb motiu del nou contracte.

Qui sap, potser la propera Festa Major no la viuré sinó que la llegiré en els vostres blocs.

Jo vaig venir de comarques perquè m'ofegava en un poble. 15 anys després, molt possiblement m'hi hauré de tornar a capbussar. A contracor, però empès pels preus d'una ciutat que, ja fa temps, no la sento meva. Clar, podria pagar un lloguer molt més alt, però mira, tinc el mal costum de menjar cada dia, jo. I un mínim de tres àpats.

En 15 dies hauré fet prous números per saber quin destí m'espera. Creuem els dits.

Si, en un meme que vaig fer vaig confessar que no m'agraden els memes. Però aquest m'ha fet gràcia i suposo que el tema també m'agrada. Així que després de veure-ho a ca'n Galli jo també vull donar, de forma molt més simple e ignorant, 3 raons per usar GNU/Linux:

1. Perquè estic tranquil sabent que si falla segurament serà perquè jo he fet alguna cosa malament, no per vés a saber quina raó que s'arregla (o no) reiniciant la màquina.
2. Perquè el puc tenir en el meu idioma sense suplicar-li o pagar-li a ningú.
3. Perquè em dóna tot el que necessito: un entorn gràfic agradable i potent, un control total del que s'instal.la i executa i la possibilitat de poder veure com està fet. Tot de forma legal i sense haver de pagar cap preu que jo no desitgi.

ACTUALITZACIÓ: He vist a ca'n Benjamí que el meme té bases i tot... que organitzats que són aquesta gent! :-)

Podeu donar tres motius seriosos o tres motius de conya (sempre que siguin convincents). No es poden usar raons en forma d’atac al sistema o dels seus usuaris (tipus «Windows és per a idiotes» o «cada pic que uses Windows Dau mata un moixet») i si un blogaire interessat en seguir le meme no usa GNU/Linux, haurà d’informar-se abans d’usar-lo. 

Així que li passo al crazy, en quim i al roger.

Ja van 5 vegades que començo l'apunt i no trobo les paraules exactes, ni la forma de plasmar-les.

Només volia dir que em sembla absurd, e hipòcrita, clamar contra el sexisme el dia que es deixa la meitat de la Humanitat (a la masculina, em refereixo) fora. 

Ei, no pas més absurd que demanar la paritat per llei. És que les dones no són prou vàlides per elles soles com perquè s'hagi de legislar contra la meitat de la població per posar-les allà on la majoria no hi haurien arribat mai per mèrits propis? És més important ser dona que ser bona?

Descobreixo, via meneame, una nova joia de l'Ajuntament de Barcelona: braille sense relleu a un Parc de Sant Martí. Ei, una altra cosa no però d'innovadors ho som una estona llarga! A més, si els cecs no poden veure els cartells és lògic pensar que tampoc hi podràn posar les mans a sobre i, per tant, perquè esforçar-nos en fer-ho útil quan del que es tracta és de semblar que som super-integradors i super-sensibles amb les necessitats dels altres?

Sort en tenim dels d'Iniciativa (responsables de Parcs i Jardins, on estàn els cartells) que són sensibles amb les necessitats dels discapacitats! Qualsevol altre partit no hauria posat el braille. Ja és un pas endavant...