desPensaments

Sembla que als nois de latafanera han tingut una visita incòmoda aquesta nit:

 

 

Avui passejant pel nostre barri marítim he vist un cartell que m'ha fet molta gràcia, i li he fet una foto. 

 

 

 

Al arribar a casa m'he posat a rebuscar per la web de l'Ajuntament una dada. M'ha  costat, no és senzill perquè ho amaguen bastant i ho tenen molt repartit, però al final m'ha donat 10.811 . Sembla només un número, però en realitat és el nombre total d'habitatges de protecció oficial construïts a Barcelona en el període que comprèn els anys 1996-2006.

Són molts? Pocs? Bé, si a la darrera convocatòria de 1.500 pisos hi va haver 54.000 solicituts sembla evident que són pocs.

Però serveix com a dada de referència. Quan d'aquí poc us prometin la construcció d'ingents quantitats de pisos de protecció oficial a canvi del vostre vot... desconfieu! :-) I si desde l'altra banda de la Pl. St. Jaume diuen que en faràn 42.000 en 4 anys, pregunteu-vos "Perquè ara ho haurien de fer si no ho han fet abans?" ;-)

 

 

Fonts:

• http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/061115balanplahabitatge2006.844.288.pdf
• Pla de l'Habitatge de Barcelona
  
• Acord de Govern a la Generalitat de Catalunya

 

Recordo que a casa sempre va sonar La Trinca quan jo era petit. Ara de gran encara els tinc, i avui de casualitat han sonat a l'amarok. A més, ho ha fet una cançó que no recordava, i tot escoltant la lletra m'ha semblat que avui en dia seria criticada sense pietat.

La cançó s'anomena Els 3 mosqueters, i es va editar al disc Xauxa de l'any 1972. Afortunadament, algú s'ha molestat a pujar-la al youtube per tal que tots ho poguem gaudir.

 

 

Després d'escoltar-la un parell de cops tinc una pregunta: és possible que al 1972 es podien dir, representar i cantar coses que avui en dia no es pot?

 (Segueix)

No fa massa (bé, uns mesos si) escrivia un apunt preguntant-me què passaria quan els nou-vinguts decidissin organitzar-se i apuntar-se al carro de la política. Avui, de casualitat, m'he assabentat via el bloc de l'Alberto Noguera, que hi ha un partit polític, el Movimiento por el Cambio a València que ja es prepara per presentar-se a les properes eleccions municipals. És el primer que veig, tot i que aquí en surt referenciat un altre constituït per rumanesos a Castelló.

 

A veure. 

 

 

 

* (Si, ho sé... les fonts són una mica casposes..) 

No ho digueu a ningú... aquest solar és de l'Ajuntament però encara no volen que se sàpiga... ;-)

 

 

 

 

 

Fotografia extreta de la Galeria d'Imatges de GràciaNet 

 

Dues fotografies fetes en poc més d'un any de diferència.

1 d'Octubre de 2005, prop de la pl. del Nord

 

 

Fotografies extretes de la galeria d'imatges de GràciaNet 

Lleó l'Africà, d'Amin Maalouf, és el darrer llibre que em quedava per comentar. La seva vida cal ubicar-la en el període històric que segueix a l'expulsió dels àrabs i jueus de la Península Ibèrica (i que encara hi hagi qui vulgui santificar als Reis Catòlics, parella que en comparació deixa al KKK com a germanetes de la caritat!) i el posterior ascens de Carles I com a gran, i temible, emperador europeu en contraposició a Francesc, rei de França.  Personatge real e històric, però poc conegut, va escriure una obra anomenada Descripció de l'Àfrica i de les coses notables que allí n'hi ha, que va resultar durant segles l'única font de coneixement al món cristià de la vida i costums dels àrabs. Fet que explica el profund desconeixement que en tenim, i en tenien, d'aquesta cultura que durant segles va resultar l'únic far de la Mediterrània. I que, no ho oblidem, ens ha donat moltes paraules, coneixements i costums que encara avui perduren.

Al acabar de llegir-lo una pregunta se'm va anar formant al cap: Està relacionada de forma directa l'ascensió del Cristianisme i la caiguda de l'Imperi Romà i el descens de la cultura i llibertats al món medieval? Són causa i efecte, o senzillament coincidències en el temps?

 

Ara m'espera un apassionant monogràfic d'Alexandre el Magne. 5 llibres (una trilogia i una duologia ¿?) per fer-me una idea més aproximada de l'apassionant vida d'aquest semi-déu. Ja l'he començat i val a dir que és d'allò més interessant... quin paiu! :-) 

Que trist quan la riquesa i la política social en aquest país es reparteix per sorteig i es televisa* com a reality show! Enfocaràn les càmeres als guanyadors a veure si ploren i augmentem l'audiència?



*"broadcasta" seria la paraula ideal, però aquest anglicisme no crec que sigui acceptat en català.

A mi tota aquesta insistència per part de Montilles, Hereus, Clossos i poders fàctics en fer passar el TAV just pel centre de Barcelona malgrat les queixes de tants veïns em fa cert tufillu.

Repetir constantment que és la única solució, que no hi ha cap alternativa ranoable ni més econòmica ni més sostenible (aprofitarem que la parauleta està de moda per posar-la aquí) mentre a la vegada es tanquen en banda a l'hora d'escoltar alternatives em sembla extrany.

Que s'atreveixin a fer passar el tren tan aprop de la Sagrada Família (temple pagat pels fidels) i arriscar-se a que hi surti la més mínima esquera (no parlem ja de coses més greus) em sembla tremendament agosarat. 

Fer oïdes sordes als teus ciutadans i treure ferro a les esquerdes que apareixen, desde Castellbisbal fins a El Prat de Llobregat em sembla increïble.

Solucionar-ho tot a base de forats, tunelant tot i a tot arreu... quina mania!!! Sense que ningú sembli recordar-se a barcelona hi ha el mar al costat, amb el que això li comporta al sòl.

Construir tanta estació pel TAV, quan aturar un TAV  a 3 estacions en 15 quilòmetres és un contra-sentit. 

Tot plegat... em fa creure que aquí no hi ha ni un pam de net.  

Avui em trobo amb nou exemple del que vaig escriure no fa gaire de si em puc o no fiar dels media incondicionalment.

Arràn de la polèmica (absurda, segons el meu parer) sobre l'article de l'Oleguer, el seu patrocinador (Kelme) li rescindeix el contracte i una nova empresa anuncia que li vol oferir un nou patrocini. Segons la informació apareguda al Mundo Deportivo  aquesta empresa es diu Múnich i, basant-se en la informació de l'Avui, diuen:

Según publica hoy el diario "Avui", la empresa de prendas deportivas Munich, ubicada en Sant Boi de Llobregat (Barcelona),

(les negretes són meves)

Conec l'empresa, i no és de Sant Boi. Així que vaig a la seva pàgina web (busco al google i el primer enllaç m'hi porta), i a l'apartat "Atenció al Client" faig click. I, ves per on, l'adreça que em surt allà és:

Garbí, 30
Capellades (Barcelona)

(les negretes són meves)

Bé, sembla clar que hi ha un error en cadena (a Metro i Libertad Ditigal també l'erren) segurament provocat per la nota de l'agència EFE, i que cap periodista s'ha molestat a fer els passos que he fet jo (i que he tardat 20 segons) per assegurar-se que la informació és correcta.

Ergo, si en aquelles coses que conec hi trobo errors, en les que no conec he de pressuposar que també n'hi ha.