desPensaments

Primer em feia molta gràcia: els articles d'informàtica als diaris estaven escrits per analfabets digitals. Els llegia buscant les errades, les falsetats, els tòpics, les confusions... i sempre en trobava alguna de l'alçada d'un campanar.

Després un pensament em va inquietar: "I si quan parlen de temes que desconec són igualment plens d'inexactituts i tòpics?". I vaig veure que si.

Aleshores vaig pensar. "Si no em puc fiar dels diaris, em puc fiar de la televisió?". Així que un bon dia vaig empassar-me sencer el noticiari que més gent veu en aquesta península nostra (A3tv). Horrorós. Pitjor encara que la premsa escrita.

"Internet deu ser diferent"... encara tenia esperança. Certament, a la Xarxa cada individu pot ser un centre emissor de notícies, però sempre massa subjectiu. I els mitjans de conunicació únicament digitals són igual, o fins i tot pitjors, que els seus homòlegs en paper.

I aleshores vaig veure que ho ni havia sortida. Ja no existia la informació objectiva i parcial. I vaig prendre una decisió: immunitzar-me devant les notícies en els canals tradiconals i buscar jo mateix la informació que desitjo.

Des d'aleshores, a casa la tele romàn apagada entre 20:00 i 22:00 hores (quan fan els noticiaris); dels diaris només llegeixo els esports (si són culés jeje) i les cartes al director; i del Akregator he eliminat tots els feeds d'informació.

I, curiosament, em sembla veure molt més clara ara la realitat que abans. O, com a mínim, em sento menys intoxicat. I visc millor.

Seguint amb la temàtica del món antic i el romà he enllestit dos llibres més que m'han ajudat a fer-me una visió una mica més completa del període comprès entre el s.IV aC i IV dC. De fet, un d'ells comprèn l'etapa en la que Roma va finiquitar la resistència ibèrica i l'altra el moment en què la religió cristiana és finalment consolidada com a única religió de l'Imperi.

• Viriat, de Joao Aguiar. Explica l'intent d'unificació de totes les tribus ibèriques per plantar cara a l'invasió romana, liderats per Viriat. Potser es tracta d'un llibre més d'aventures que d'història, però resulta curiós constatar alguns fets de l'època, saber com passaven el temps les tribus (per variar, guerrejant contra ells) i l'origen de la frase "Roma no paga a traïdors" (cim de l'hipocresia, per cert).

• L'altre llibre, Juliano l'apòstata de Gore Vidal ens porta a un terreny molt més filosófic en la que la lluita entre la tradició helènica i la nova i emergent religió cristiana lluiten a mort per aconseguir la supremacia en la cort de l'Imperi Romà. Juliano fou l'emperador que succeí a Constanci, que a la seva vegada havia heredat el tro de Constantí. D'alguna manera, restableix el lliure culte als déus i s'enfronta a la imposició cristiana. Amb reflexions molt interessants sobre el monoteísme i les lluites fraticides en l'interior de l'Església (lluites que han perdurat fins avui dia), es tracta d'un llibre bastant amè.

 

A la meva empresa han tingut una idea genial per augmentar la productivitat de la plantilla. Diuen que ens distreiem massa, que tot sovint no estem fent allò per lo que se'ns paga a finals de mes, i per tant, se'ns ha d'ajudar a ser millors. Se'ns ha d'educar, diuen.

Així doncs, han instal.lat càmeres a tot l'edifici, per ajudar-nos. Aquestes càmeres estàn ocultes (jo n'he descobert una a la solapa de la camisa del company que treballa al meu costat) i hi han incorporat uns sensors especials (que han costat una pasta) capaços de detectar quan estàs ociós.

A finals de mes tots rebem un informe detallat de les hores, minuts i segons durant els quals hem estat mirant les mussaranyes. Mitjançant uns complicats càlculs dels quals no cal que en sapiguem els detalls es converteixen en eurus, que són descomptats de la nostra nòmina. En cas que consideri que els sensors han calculat malament els meus moments ociosos han habilitat una oficina on intentar resoldre aquests malentesos. De moment ningú t'atén, però imagino que no tardaràn en contractar personal.

Quina empresa tan filla de puta, estaràs pensant oi? S'ha de ser desgraciat per a multar els teus treballadors d'amagat, sense donar la cara i dificultant la correcció d'errors. I encra més quan t'assabentes que el Consell de Direcció gaudeix d'impunitat perquè ells no miren les mussaranyes sinó que ells reflexionen.

Bé, fet i fotut no és pas tan greu. El mateix fa l'Ajuntament de BCN posant multes utilitzant cotxes i motos camuflades, i aquí ningú protesta. Ara, vés amb compte al proper semàfor quan et treguis les burilles: el cotxe del costat podria ser de la Guàrdia Urbana i ja se sap que quan condueixes has de tenir les dues mans al volant.

 

 

 

ACTUALITZACIÓ: Tot plegat és fals: a la feina no m'espien per posar-me multes d'amagat. Ara bé, és cert que l'Ajuntament de BCN ho fa amb automòbils camuflats, aquesta part de la història és certa (lamentablement) 

Confesso ser un addicte a la tecnologia. No fa gaire un amic es va comprar un aparell GPS, i va ser veure'l i haver-ne de tenir un. L'aparell era tan sols un petit receptor al que et podies connectar via bluetooth. Disposàvem d'un mòbil amb Symbian, o sigui que vam carregar el Tam Tam i ens vam estar movent una mica per la comarca.

Al acabar el dia no podia pensar en res més. L'endemà me'n vaig comprar un.

El meu mòbil no disposa de Symbian i Tam Tam era un programa de pagament, o sigui que no tenia ni idea de com m'ho faria per treure-li suc al nou aparell... però aquí estava la gràcia, just en la recerca de la solució :-) Així que després de bastant remenar la xarxa buscant informació i software, vaig acabar instal.lant-me el GPSTrackMaker (per gravar les rutes) i el Nav4All (per a guia), ambdós de lliure instal.lació i ús. I aquest cap de setmana per fi he pogut passar la prova de foc :-)

Dissabte vàrem sortir amb uns companys a fer una caminada pel Montseny. Seguint la ruta explicada al llibre El Montseny, les Guilleries i el Collsacabra vàrem sortir d'El Figueró directes cap al Tagamanent, i d'allà vam carenejar una mica per tornar per l'altra banda. El dia va ser fantàstic i el sol petava de valent. Extrany per un mes de gener, oi?

Durant tota la caminada vaig poder dur el GPS engegat i el mòbil connectat amb el trackmaker per anar guardant la ruta. La primera part, la pujada, no vaig aconseguir que funcionés, però un cop dalt el programa va decidir començar a funcionar correctament i enregistrar la ruta que vàrem fer. Si teniu instal.lat el GoogleEarth i us fa gràcia veure-a us podeu baixar aquest fitxer, i importar-lo al GoogleEarth. Veureu la ruta que vàrem seguir des del Tagammaent fins a tornar a estar de nou al Figueró :-)

Ah! Les foticos les he deixat aqui.

La resposta a la pregunta "Estàs a favor de la pena de mort?" seria inicialment: "NO". Però, com sempre, les coses no són tan senzilles com semblen.

Aquest és un debat que fa anys (segles, milenis?) que té es desenvolupa en la Humanitat. De fet, moltes civilitzacions n'han estat partidàries i l'han aplicat sense cap mena de remordiment. D'altres (les menys) han decidit respectar com a sagrada la vida humana i limitar els càstigs a l'aïllament, a l'exclusió social.

Vaig decidir donar-li voltes a la idea. Jo, d'entrada, n'era completament contrari. Però els que en són partidaris, i n'han sigut tants!, tenen les seves raons que cal escoltar i valorar. Sempre cal tenir en compte l'opinió contrària a les nostres idees per tal de reforçar-les. O canviar-les, si es dóna el cas estava errat. Resumint, els favorables a l'aplicació de la pena capital esgrimeixen com a motius la seguretat que el condemnat no tornarà a delinquir (això és de calaix), l'efecte intimidatiu sobre els altres (efecte que dubtosament té efecte, valgui la redundància), la despesa econòmica que comporta alimentar i tractar amb justícia per tota la vida al condemnat. Cap d'elles em sembla una raó de pes suficient, excepte potser l'absoluta certesa que el fet no es tornarà a repetir en la mateixa persona.

Vaig continuar rumiant. I, aleshores, se'm va acudir que a mi no em molestaria en absolut que alguns personatges actuals fossin eliminats de soca-rel. I bastants més ja desapareguts que, si s'haguéssin aturat a temps, ara tot seria bastant diferent. De fet, sincerament, el món seria molt millor sense tots aquests exèrcits, màfies, corruptes i integristes que actualment ens manen i guien el diestí. Què carai, un món sense violència seria decididament molt millor!

 

 (Segueix)

Fa uns dies que no sembla que es parli de res més. Des que Ana María Rios ha sortit a Interviú en top-less i ha començat la ruta de les teles que no paren de parlar-ne.

Ara bé, cada cop que penso que li diuen la "gallega de Cancún" i penso en el que vol dir gallega a Mèxic* penso "I tant gallega! I per partida triple!" Imagino que als mexicans també els deu fer molta gràcia, que ella sigui coneguda amb aquest nom. Molt escaient.

 

* Aclariment: A Mèxic "gallega" tan vol dir espanyola com tonta. Òbviament, també vol dir "natural de Galícia".

Aquest país és tan mediocre, que em pregunto quan tardaràn les pistes d'esquí a demanar subvencions a la Generalitat a causa de la mala temporada que estàn tenint.

Una mica serà com els pagesos: si la collita és dolenta la Generalitat se n'ha de fer càrrec; si és bona els beneficis van a la butxaca del pagès. De fet, no he entès mai perquè un pagès té dret a ser subvencionat si el seu negoci falla, i en canvi la botigueta del meu carrer no pot ser subvencionada quan la gent va a comprar a un altre lloc i deixa de ser rentable.

Bé, no m'embalo més... però em jugo un pèsol que d'aquí poc sentirem els típics "Si no subvenciones el (meu) negoci (privat i que ha crescut mercès a l'especulació i maltractament diari de la Natura,) hauré de tancar i deixar x persones/famílies sense feina ni ingressos. I tu no vols això, oi senyor President?".

Vivim temps mediocres. Si som capaços d'abstraure'ns una mica de la realitat i agafar-ne distància ens adonarem que aquests temps, els del políticament correcte i les accions preventives, són d'allò més mediocres. No existeix en aquest moment cap figura mundial que representi el bo i millor de la raça humana. Cap líder, cap cabdill, cap figura que sigui capaç de fer anar la Humanitat un pas més enllà.

I Catalunya no n'és una excepció. De fet, al meu parer estem governats per la generació de dirigents més mediocres en segles No només això, sinó que els sindicats també estàn dirigits per sindicalistes més mediocres que es recorden. Tampoc tenim cap artista brillant, ja s'han retirat o mort tots els bons. A nivell de ciències, no recordo ara mateix cap científic català especialment transcendental per la ciència mundial. I a nivell esportiu... bé, doncs tampoc.

Temps mediocres. Vivim temps mediocres sense visos de millorar.

Avui llegia a varis mitjans que google i algunes entitats catalanes s'han posat d'acord per digitalitzar i fer accessibles milers de llibres lliures de drets d'autor. Això és bo, molt bo per a tothom.

D'altra banda, l'altre dia llegia a ca'n caballé d'una màquina que és capaç d'imprimir en 10 minuts qualsevol llibre disponible al google books.

Això vol dir que si tot va bé, el fons documental d'algunes biblioteques catalanes estaria accessible des de qualsevol punt del món, preparada per ser impresa en menys d'un quart d'hora. De moment, tenen accés a 2.5 milions de llibres a través de google i altres entitats.

No se sap quants llibres formen el fons documental de Google Book, però afirmen escanejar uns 3.000 libres diaris. Un milió anual.

Milions de llibres que estaràn, per primer cop a la Història, a l'abast de tantíssima gent. No és fascinant? :-)

 

PS: Impagable el vídeo del dia: l'activitat de dos gats durant 10 hores :-) 

L'Alex m'ha reenviat aquest meme, i per fer una excepció el contestaré... :)

1. A casa meva no teniem televisió, i ma mare em castigava no deixant-me llegir (que era un drama!)
2. De petit volia ser conductor d'ambulàncies per poder-me saltar els semàfors. Després vaig decidir ser veterinari i he acabat teclejant un ordinador.
3. Em fascina llegir, la meva sèrie preferida és la "trilogia" de les Fundacions, de l'Isaac Asimov (una reverència sisplau). De fet, la "trilogia" són 7 llibres...
4. He viscut i treballat a dos continents diferents, i un total de 4 estats amb els seus corresponents 4 idiomes... i malgrat tot sempre he sigut català ;-)
5. No m'agraden els memes
   

Apa, fet! :-)