desPensaments

Em molesta sobremanera dels aparells electrònics que decideixen, pel seu compte, agafar-se la jubilació anticipada. Quan això passa no s'hi pot fer res, senzillament llençar-lo a les escombraries i reemplaçar-lo per un de nou, ja que actualment les reparacions són casi més costoses que un aparell nou. Coses de la societat de consum en la que vivim...

El fet doncs, és que la meva càmara digital m'ha deixat. Ja feia dies que m'avisava que qualsevol dia es jubilava, i l'altre dia va fer efectiva la renúncia. I ara em trobo que no tinc càmara digital. És curiós, perquè abans de tenir-la jo pràcticament mai feia fotografies, però ara em sento com despullat. Per exemple, aquest cap de setmana he quedat per anar al Pedraforca i em fa ràbia saber que no en podré fer cap foto. Argh!

Bé, un cop assumit que me n'he de comprar una de nova sorgeixen els dubtes. Jo tenia una Nikon 3200 que m'ha donat molt bon resultat. És petita i la puc dur a la butxaca, fa unes fotografies prou bones i just ara estava començant a investigar tot això del temps d'exposició, les ISO i aquestes cosetes que fan els que en saben. ;-)

Què faig, em compro una càmara de batalla que em segueixi cabent a la butxaca, o me'n vaig a una de gamma mitja amb la que poder fer fotos ja amb més cara i ulls? Tampoc em vull gastar una fortuna (bàsicament perquè no la tinc), però em sembla que una camareta de pin i pon tampoc em resultaria. Continuo fidel a Nikon, donat el bon resultat, o me'n vaig cap alguna altra marca?

Algú que en sàpiga em pot orientar, sisplau? :-)

* Imatge obtinguda de "Que sabes de"

Comparteix:       

Parlava en un altre apunt que els catalans sovint ens queixem de Madrid, però que Barcelona és tan o més centralista que la Capital del Reino. Ahir en vam tenir una bona mostra amb la retransmissió en directe del Piromusical de la Mercè. Algú ha vist algún acte de les Festes de Santa Tecla retransmès per la televisió? O l'Akelarre de Cervera? O la Fira del Teatre al carrer de Tàrrega? O el Concurs Internacional de Focs Artificials de la Ciutat de Tarragona, el més important del Mediterrani?

Igualment, durant el programa de Trànsit van dir (més o menys): "Normalitat a les carreteres catalanes malgrat l'Operació Tornada després d'aquest pont de tres dies". Bé, que jo sàpiga només era festa a Barcelona i Tarragona, però inconscientment ja es va considerar que era festa a tot Catalunya.

* Fotografia extreta de CiendeCine, al seu espai de Flickr

Comparteix:       

L'altre dia vaig rebre un sms amb el següent contingut

El pregó de la mercè és en espanyol (sic). Si t'estimes la llengua ves el proper dia 22 a les 18:30 (hora del prego) amb un paraigues fos obert per cobrir la plaça Sant Jaume. Passa-ho

A mi personalment em sembla que el quid de la qüestió no és l'idioma amb el que es realitza el pregó sinó qui el realitza. Al meu entendre, el pregó hauria de ser algú fortament vinculat o bé a la festa o bé a la ciutat; algú que conegui el batec del dia a dia i pugui fer un discurset que arribi als barcelonins, ja que aquesta és, teòricament, la festa dels barcelonins. Si repassem els darrers pregoners de la Mercè desde l'any 95 ens trobem amb:

• 1995: Tarik Kupusovic, alcalde de Sarajevo
• 1996: Rafael Moneo, arquitecte. No resident a Barcelona
• 1997: Lord Yehudi Menuhin, violinista nascut a EUA i ja mort.
• 1998: Eusebio Leal Spengler (en google no en diu res... per tant no existeix? ) Director de la Oficina del Historiador de la Ciudad de la Habana (gràcies Carles)
• 1999: Maruja Torres, escriptora nascuda a Barcelona
• 2000: Robert Hughes, australià. Crític d'art, escriptor i documentalista.
• 2001: José Antonio Marina, filòsof i assagista nascut a Toledo, n'ignoro l'adreça actual
• 2002: Valentí Fuster, cardiòleg afincat a EEUU i nascut a Barcelona
• 2003: Fatima Mernissi, escriptora marroquí.
• 2004: Carlos Ruiz Zafón, escriptor nascut i afincat a Barcelona
• 2005: Rosa Regàs. Nascuda a Barcelona, llicenciada en filosofia i lletres.

Així doncs, dels darrers 11 pregoners tan sols 3 fan vida habitual a Barcelona. I no tots els dies de l'any...

Per mi, doncs, l'autèntic problema no és si es fa en castellà, català, francès o aranès sinó que l'Ajuntament de Barcelona tria sistemàticament com a pregoners gent mediàtica que li pugui donar ressò en comptes d'escollir gent propera als barcelonins, persones que coneguin la ciutat i puguin dirigir-se als seus habitants com un més d'entre ells, ciutadans que creïn un ambient de germanor entre els habitants d'aquesta urbe. Per tant, l'Administració el que fa és comercialitzar el pregó per obtenir-ne la màxima publicitat i rèdits econòmics.

I això em ve com anell al dit per afirmar que els ciutadans som clients i no administrats, donat que l'Administració s'enfoca com un negoci.

Comparteix:       

Aquesta entrada la tenia pendent d'escriure desde fa molt de temps, i entre la mandra i que no havia penjat les fotos no ho havia fet :-)

La sortida la vam fer el passat 26 d'Agost i era la primera que feia als Pirineus des que vaig estar a Aigüestortes. Com que m'he passat tot l'estiu fumant com un "cusacu" tenia clar que patiria de valent, però a vegades "a man is gotta do what a man is gotta do" :-) Així que apa, a matinar per poder marxar d'hora i encarar l'ascensió amb el sol encara baix. Res més lluny de la realitat, entre una cosa i l'altra vam començar a pujar a les 12 del migdia, com uns campions. El paisatge era preciós amb els seus llacs i al principi molt facilet fins que després del darrer llac començava el festival. Anàvem un grup bastant gran, o sigui que vaig posar el meu ritme de creuer i vaig començar a tirar.

La meva sorpresa fou que vaig arribar a dalt de tot ben escapat del grup, però això si, sense ni gota d'al.lè. De fet, just al pic em vaig trobar uns altres catalans que em van preguntar d'on venia i no vaig ser capaç ni de dir fava. Movia la boca però no en sortia cap so... els hi devia fer una impressió ben extranya ;-)

El fet d'arribar al cim tan tard (eren quarts de 4) va fer que m'espantés una mica veient els núvols que venien cap a nosaltres, i sabent que el Pirineu té el costum de canviar el clima a les tardes i fer-te-les passar putes. Així que passant de la gent que s'estava fent fotos i descansant vaig tornar a tirar cap avall amb un parell d'espantats més (diga'm egoísta, però no tenia ganes de baixar enmig de la boira!) i ja tornava a ser a la parada del bus 3 horetes més tard. Allà vam esperar la resta del grup (apalancats al bar, fent bandera del nostre caràcter mediterrani) que venia amb tota la calma del món, i cap a les 9 tornàvem a agafar els cotxes cap a Catalunya.

En definitiva, vaig veure que estava en millor forma del que m'havia imaginat i content per haver fet el primer pic a l'altra banda dels Pirineus.

Les fotos les podeu trobar aquí.

Comparteix:       

Com a fumador que sóc em toca bastant la moral que em permetin comprar tabac a un preu molt assequible i, a la vegada, no em deixin fumar-lo on em plagui. Però com que entenc que a molta gent li molesta, em sembla molt bona idea crear espais lliures de fum de tabac per a tots aquells a qui puc molestar. De la mateixa manera, demano espais on em pugui fumar tranquilament un cigarret que he obtingut de manera legal i del qual l'Estat se n'ha embutxacat aproximadament el 75% del preu de venta.

El que no tolero són les mentides. Ja m'han enganyat prou com per no detectar-ho a la llegüa. ;-) la darrera campanya del Ministeri de Sanitat i Consum és, clar i català, una enganyifa feta amb mala fe. Com que re-escriure el que ja està escrit és absurd i a més a més fa mandra, us recomano aquest article de'n Wonka. Com a mostra, aquest petit paràgraf (negretes meves):

(...)Es decir, en circunstancias extremas, bastante irreales, un fumador pasivo inhalaría tanta nicotina (e, imagino, otros productos de la combustión del tabaco) como un fumador de 0,53 cigarrillos al día. De ahí a la afirmación de que puede inhalar hasta 7 veces más va un pequeño trecho. Traslándenlo a la idea de que la nena de anuncio se fuma un paquete diario. Es una puritita mentira.

Comparteix:       

[El títol d'aquest apunt res té a veure amb el contingut, és part d'una campanya ideada pel blocaire Xavier Mir]

292 anys després encara recordem

Avui els catalans recordem que fa pràcticament 300 anys una nació veïna ens va derrotar i humiliar, liquidant el que quedava de la Corona d'Aragó. Des d'aleshores, els nostre destí ha anat lligat al dels nostres cosins germans, que ens han negat un cop i un altre el nostre dret legítim a decidir el nostre futur. I, a més, nosaltres solets ens hem encarregat de convertir-nos en una nació derrotada: cada cop que agafem les armes en sortim malparats.

Esperem que aquesta tendència canvïi algún dia. Mentrestant, l'únic que podem fer és recordar que hi va haver un dia on la nostra Història va començar a ser escrita per altres mans, i negar-nos a que ens alterin la veritat.

Comparteix:       

[El títol d'aquest apunt res té a veure amb el contingut, és part d'una campanya ideada pel blocaire Xavier Mir]

Vint anys perduts?

Així es titula el darrer llibre que he enllestit, un recorregut dels primers 20 anys de "democràcia" de la mà de l'Albert Alay. Imagino que aquest hauria de ser un llibre de capçalera per a tots els militants d'ERC, però a mi em va arribar a les mans de casualitat (si, ho reconec... era molt econòmic!). Per variar, el vaig començar amb poques ganes (estic una mica fastiguejat de la política), però l'Albert em va anar enganxant mica a mica. Les seves explicacions són clares, directes i no es mossega massa la llengua per dir les coses. Alguns dels fets que explica ja els coneixia, d'altres no, però resulta especialment interessant que ell ho contempla tot des del punt de vista d'un militant i currante d'ERC (o l'ERC, com ell sempre escriu).

També trobo fascinadors els retrats que fa de'n Heribert Barrera i del Ja-sóc-aquí Tarradelles. Del segon ja en coneixia la calanya, del primer no en sabia pràcticament res. Resulta també interessant els moviments que comenta en les formacions de Govern i votacions, i especialment irònica l'assalt al poder per part de'n Colom i en Carod Rovira ;-)

Val a dir, que dóna una bona explicació de perquè va acabar dins de CiU, i en comenta alguna interioritat. I resulta imprescindible el seu anàlisi final de figures polítiques del país, entre les quals ja podem trobar l'Artur Mas... en un llibre escrit al 1995.

Comparteix:       

[El títol d'aquest apunt res té a veure amb el contingut, és part d'una campanya ideada pel blocaire Xavier Mir]

La meva experiència amb Correus

La setmana passada vaig haver d'enviar un paquet postal per Correus. Crec que és el primer cop que ho faig (vull dir a través del servei postal espanyol, ho havia fet a l'extranger), o sigui que sóc un autèntic profà en la matèria.
La sorpresa fou quan em digueren que podia "seguir" el paquet via Internet. A partir del codi del paquet, i entrant a la web http://www.correos.es (quin nom més lleig, val a dir-ho, només li falta el signe d'exclamació al final) pots obtenir la informació d'on està el paquet. Així doncs, al cap d'un parell de dies (ho vaig enviar dissabte, i els servidors no deuen treballar en cap de setmana perquè al sistema no li constava el meu codi) vaig començar a examinar la pàgina web.

Primera sorpresa (alegria): tenen la pàgina en català. Segona sorpresa (estupefacció): també està en valencià. Tercera sorpresa (felicitació): malgrat ser pàgines asp, es veuen i funcionen perfectament desde Konqueror. Així doncs, introdueixo el codi i em diu que està "En trànsit". Bé, sembla que funciona doncs.

L'endemà ho torno a mirar i em diu que el paquet no ha pogut ser entregat perquè el receptor no era a casa, però se li ha deixat avís. "Això rutlla", penso. I em fixo que hi ha un apartat on li introdueixes el codi i t'envien l'estat del paquet al teu correu. Ho provo, i no rebo res. Vaja, ja deia jo que no podia ser tan maco.

Al següent dia, ho torno a mirar i el paquet torna a estar en trànsit! Ostres, què vol dir això? Han recollit el paquet? No l'han recollit? L'han rebutjat? L'operari ha picat el codi equivocat?Ara ja m'han fotut, ja no sé si fiar-me del sistema. I, per flipar encara més, al vespre rebo al correu la petició del dia anterior! I diu que, efectivament, està en trànsit.

Avui ho torno a mirar, i continúa estant en trànsit... Però clar, qui se'n refia ara del sistema? Què vol dir "En trànsit", exactament? Hauràn recollit el paquet? Encara estarà rondant per l'oficina d'origen, o ja està en la de destí? On està el meu paquet???

Vaja, que al final hauré de fer lo de tota la vida: anar allà i preguntar si tenen constància de l'entrega. Com que el vaig enviar certificat, suposo que quedarà registrat, no?

(continuarà...)

Comparteix: